Es disparen les sol·licituds de valoració de dependència a les Illes

El servei registra 300 sol·licituds setmanals per atendre les 18.000 persones dependents que hi ha a les Balears

Les persones que demanen que es valori quin grau de dependència tenen s'han disparat a les Balears des del juliol del 2015, moment en què va entrar en vigor el grau 1 (aquelles persones dependents, però amb autonomia personal). Si fa dos anys el servei rebia 150 sol·licituds mensuals, el mes passat se'n rebien 300 cada setmana. És, segons la consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, "un nivell de creixement bestial", al qual s'està fent front amb la contractació de nou personal: s'espera passar de les 11 persones que hi havia a l'inici de legislatura a 18 a finals de l'estiu.

La consellera ha donat les dades aquest dilluns, després de fer una valoració dels deu anys de l'entrada en vigor de la Llei de dependència, que a les Balears ha suposat una inversió d'uns 635 milions d'euros, la creació de 2.627 llocs de feina i l'atenció a 31.300 persones. La gran majoria de les prestacions han estat ajudes econòmiques, de les quals s'han beneficiat 23.849 persones i en les quals s'han invertit 298 milions d'euros.

Entre el 2009 i el 2016 s'han creat 2.392 places de residències i 1.769 a centres de dia, de manera que s'ha passat de les aproximadament 300 que hi havia a cada servei a les 2.705 i 2.072, respectivament. No obstant això, la consellera ha criticat que, dels més de 600 milions que s'hi han invertit, l'Estat només n'hagi posat al voltant de 90 a través del copagament i que, per tant, el Govern balear hagi hagut d'assumir els 540 restants. En aquest sentit, Santiago considera que des de Madrid s'hauria de fer front al 50% d'aquesta inversió.

Per posar-ne un exemple, la consellera ha explicat que una plaça de residència té un cost aproximat de 1.800 euros per a la Conselleria, però l'Estat només en paga 177. En qualsevol cas, Santiago ha valorat la importància de la llei, perquè "per primera vegada que es reconeix un dret amb relació als serveis socials", i ha criticat que durant els anys de crisi s'hagi reduït el finançament de l'Estat cap a les comunitats autònomes per a aquest tipus de prestacions o que s'hagi retirat el dret de les persones cuidadores de dependents a donar-se d'alta a la Seguretat Social. 

"Era una llei absolutament necessària", ha afirmat la consellera, qui també ha lamentat que estigui massa centrada en la dependència i no tant "en el foment de l'autonomia personal". Per aquest motiu, assegura que cal "una altra lectura" de la llei. En aquests moments, devers el 85% de les 15.000 persones que reben una prestació a través de la Llei de dependència són gent gran.

Al Govern calculen que hi ha unes 18.000 persones amb dependència a les Illes i que, per tant, 3.000 estan en llista d'espera per ser reconegudes com a tal i començar a rebre una prestació. El director general d'Atenció a la Dependència, Juan Manuel Rosa, ha afirmat que el temps mitjà d'espera és actualment de 210 dies: "Haurien de ser 180, però pensam que és un temps raonable perquè s'ha de tenir en compte que, quan vàrem arribar, la mitjana era de 700".

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF