La nit i el dia: els discursos d'Armengol i Salom en vuit frases
La presidenta i la delegada del govern divergeixen en gairebé tot
PalmaL'acte institucional amb motiu del 39è aniversari de la Constitució d'aquest dimecres ha evidenciat, com mai, les diferents visions polítiques entre la primera autoritat de les Illes i la màxima representant de l'Estat a l'Arxipèlag. Els seus discursos mostren dues maneres, gairebé antitètiques, d'entendre la manera com s'ha d'articular l'Estat.
La reforma de la Constitució
Salom: Abans d'iniciar qualque canvi a la Carta Magna, hem de tenir clar per què i amb quins motius. Hi ha altres vies per millorar la relació entre els espanyols.
Armengol: La rigidesa, l’immobilisme, la lectura única i uniformitzadora ni reforcen la Constitució ni contribueixen a l’estabilitat. Aquells que s’aferren de manera rígida al passat d’èxit del consens històric del 78 no són més constitucionalistes que els qui honoram aquell consens revitalitzant-lo i projectant-lo cap al futur. Ara, la millor manera de defensar la Constitució és defensant-ne l'actualització per continuar construint un projecte compartit que sobreviu al temps i als contratemps del present. Ho deia fa 39 anys Gregorio Peces Barba, un dels pares de la Carta Magna: “La Constitució, per perdurar, ha de ser flexible. L'única cosa que no ha de canviar en la Constitució és la possibilitat de canviar”.
Els responsables de la crisi de Catalunya
Salom: Estam vivint temps molt durs i complicats territorialment, on el nostre estat de les autonomies està sent qüestionat per una minoria irresponsable que actua fora de la llei i que utilitza tot tipus de trucs cercant una legitimitat que li és negada no només per la immensa majoria dels espanyols, sinó per la resta d'organisme europeus i mundials.
Armengol: Som de les que pensa que si haguéssim reformat la Constitució quan tocava i com tocava, ens hauríem estalviat molts dels episodis que hem viscut, un dels quals és el de veure que els estatuts d'autonomia reformats acabaven al Tribunal Constitucional.
La sortida de la crisi
Salom: Ha estat l'empenta i el sacrifici de tota la ciutadania espanyola el que ens ha permès deixar enrere la pitjor crisi econòmica en l'àmbit mundial i ens està permetent recuperar-nos amb més ímpetu i confiança si es pot.
Armengol: Vivim temps d’incerteses, incerteses que s’han multiplicat per un conflicte territorial sense precedents, per una crisi econòmica que s’ha volgut superar generant més desigualtats, per un immobilisme i una pobresa de respostes polítiques que ha abonat el terreny als populismes, per una pèrdua de legitimitat d’institucions fins fa poc inqüestionades, per una incapacitat d’adaptació als nous temps que ha propiciat una desconnexió generacional...
El model d'Estat
Salom: Tots junts som més forts, units som imparables. Respectant el que ens uneix, i la Constitució és el llaç que ens manté junts, som millors i formam part d'un país molt valorat”.
Armengol: Per què no es pot avançar per la via federal? Per què no conviure en la diversitat i celebrar la riquesa d’un estat plurinacional, ric en cultures, llengües i història?
El diàleg
Salom: Diàleg és una paraula molt bonica que ningú rebutja, però no és una paraula miraculosa.
Armengol: La política és proposar i negociar. Parlar i renunciar. És cessió per arribar a acords que ens beneficiïn a tots. És diàleg. I això és el que es troba a faltar per superar conflictes territorials.
La memòria històrica
Salom: No hem de desenterrar vells fantasmes que els nostres pares constituents van ser capaços de deixar enrere en benefici de tots. Si desviam l'atenció cap a disputes que gran part de les generacions presents no han viscut i que alguns volen recuperart amb clares intencions populistes que no ajuden gens al relat comú i constructiu, podem perdre de vista l'objectiu principal d'aquesta legislatura: refermar i donar estabilitat i empenta a la nostra economia
Armengol: Avui podem obrir fosses de gent que fou injustament assassinada perquè la societat és prou madura i pot mirar enrere per tancar definitivament les seves ferides
Les reivindicacions de Balears davant l'Estat
Salom: Hem de defensar els interessos generals, també els interessos de Balears, el nou REB i la modificació del sistema de finançament, per descomptat... però tot això s'ha d'aconseguir sota el consens, dins dels òrgans establerts per a aquest efecte i sense oblidar la solidaritat amb la qual hem construït aquest gran país.
Armengol: La Constitució és també articles com el 138.1, que compromet l’Estat a donar resposta al fet insular i que també s’ha de complir. No hi ha res més injust que tractar igual aquell que és diferent. I nosaltres som diferents. Som illes i això ens crea alguns desavantatges que l’Estat ha de compensar.
La Constitució i els drets socials
Salom: La Constitució ha proporcionat a aquest país l'etapa de més creixement, benestar i desenvolupament. Els espanyols gaudim d'un benestar que cap dels nostres pares o avis no hauria pogut imaginar el 1978.
Armengol: Moltes qüestions que eren prioritàries llavors i així es varen fixar en la Constitució, com el dret a l’habitatge o el dret al treball, continuen sent essencials ara, però no poden continuar tenint una presència merament simbòlica en el text constitucional.
