LES ALTRES VIOLÈNCIES MASCLISTES

Quan la discriminació és exercida per les institucions

Les discriminacions que pateixen les dones migrades venen donades per diversos factors relacionats amb el gènere i la raça
Quan la discriminació és Exercida per les institucions

Les discriminacions per raons de gènere, de raça o de classe se solen entendre com diversos focus aïllats l’un de l’altre, en comptes d’entendre’s com diversos factors entrellaçats que canvien segons el context i que fan que es pugui entendre aquesta discriminació com quelcom global. A poc a poc, la justícia comença a parlar de “múltiple discriminació”, tot i que la concepció social no ha canviat. Aquesta idea de les discriminacions fan que la legislació, en general, no protegeixi les persones migrades i que ho faci encara menys en el cas de les dones.

Com apunta l’antropòleg i professor de la UIB Alexandre Miquel, les dones migrades es troben amb diversos contextos que les col·loquen en situació de desprotecció. El fet que estiguin en una situació regular o irregular també influeix en el context discriminatori. Cal tenir en compte que els darrers anys la normativa d’estrangeria, ja de per si restrictiva, s’ha anat endurint tant a escala estatal com europea. Així, les dones que arriben es troben, primerament, amb moltes dificultats per aconseguir la documentació, per exemple. També es poden trobar que, per llei, si volen reagrupar-se amb el nucli familiar, necessiten un permís que depèn de l’home, que es pressuposa que ha vingut abans.

El factor econòmic

Així, la normativa encara entén que qui parteix dels seus països són, majoritàriament, homes. La realitat és un altra des de fa uns anys. Com apunta Miquel, “les arribades s’estan feminitzant”, cosa que es tradueix en el fet que són elles les que “introdueixen els canvis, construeixen nous nuclis familiars i mantenen vincles”. A aquest fet, s’hi sumen uns treballs ‘enfocats’ cap a dones; és a dir, aquelles feines que es consideren que són ‘femenines’ per estereotip. Aquest factor ja es veu en els treballs que fan les dones locals i s’accentua quan es parla de dones migrades. D’aquesta manera, el treball precari està altament feminitzat, i dins aquest el que més ho està és el que realitzen dones migrades. Cal tenir en compte que, per accedir a una feina regulada, és necessària la documentació de residència. Per tant, han d’accedir a feines il·legals. Miquel apunta que la gran majoria treballen en “la neteja il·legal, la de cases, per la qual cosa fan feina en condicions d’explotació i desprotecció en un àmbit privat”.

Les dones migrades amb fills tenen un altre factor de pressió, ja que si no poden mantenir els infants, poden ser retirats pels Serveis Socials.

Explotació sexual

Moltes de les dones migrades que arriben ho fan a través de màfies que les exploten sexualment. L’educadora Magdalena Alomar, del Casal Petit de Palma, treballa amb dones en situació de prostitució a les quals donen eines per guanyar autonomia i empoderar-se. Explica que la violència que pateixen aquestes dones no només és quan arriben, sinó que durant el camí “ja n’han patit de psicològica, de sexual...”. També remarca que aquestes dones són doblement victimitzades i normalment criminalitzades per part de la justícia. “Les dones que han estat víctimes de tràfic normalment no denuncien: primer, per por i, després, perquè si ho fan els posen moltes barreres, perquè se’ls demanant moltes proves que moltes vegades no poden aconseguir i les acaben victimitzant”.

Violència estructural

Tot això, apunta Alomar, no és només problema de la justícia, sinó que és un problema de “sensibilització en tots els àmbits, des de l’Adminsitració fins a la societat”. Miquel afegeix que amb les dones migrades es donen dos processos bàsics: la seva invisibilització en la societat o el paternalisme cap a elles. Des de la societat es creen unes “presumpcions ètniques i culturals” sobre els països d’origen d’aquestes dones que no solen ser certes, però que creen uns marcs que són interioritzats per la població i per les institucions, que les deixen sempre “en una posició d’inferioritat legal, que s’acaba naturalitzant”. Aquestes actituds socials es retroalimenten de la passivitat de les institucions, no només les que s’entenen per polítiques, sinó les administratives, com els Serveis Socials.

A tot això, s’hi suma el fet que les dones migrades s’han d’’integrar’ en el sistema de valors i culturals hegemònic, que sol “sobredimensionar” aspectes com dur o no el hijab. Miquel apunta que s’ha imposat el fet d’haver d’estar adscrit a una cultura concreta “i única per sempre”, la qual cosa potencia el racisme i l’aversió cap a altres concepcions culturals.

Per tant, les discriminacions no venen només donades per un factor concret, sinó per molts, ni són tan explícites com poden semblar. Estan, a més, sustentades per uns estereotips que es fomenten des dels mitjans de comunicació, les institucions, l’educació o els mateixos programes i eines que donen a les persones migrades quan arriben als països de destinació.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF