Marratxí, l'únic municipi en què les meses electorals seran digitals

PalmaFins ara, la marca d'una creu amb bolígraf al costat del teu DNI és la manera de comptabilitzar el teu vot. El vocal de la mesa electoral del teu col·legi cercarà la casella adient amb l'ajut d'un regle, per no confondre's. Després, dedicarà una llarga estona a sumar tots els vots un per un i fer l'escrutini. Aquesta estampa, però, comença a canviar, i comença per Marratxí: l'únic municipi de les Illes on es podrà votar mitjançant el DNI electrònic i on les dades es desaran a la base de dades d'un ordinador en temps real.

El municipi és el que ha triat el Ministeri de l'Interior per posar a prova les meses administrades electrònicament (MAE) en el marc d'un pla pilot que comença a implementar la digitalització en alguns municipis de l'estat espanyol. Segons el vicepresident del Govern, Antonio Gómez, que ha presentat la novetat aquest dimarts, les MAE consisteixen en un ordinador portàtil dotat de lector de DNI-e, un mòdem 3G intern i una aplicació dissenyada específicament per al procés electoral. Es preveu que, si la seva implementació als col·legis electorals de Marratxí funciona, la digitalització de les eleccions es faci extensiva al conjunt de les Illes Balears. Pel que fa als votants, tal com ha assegurat el batle del municipi, Tomeu Oliver, exerciran el seu vot de la mateixa manera que ho han fet fins ara, i de moment seran només els responsables de les meses els qui empraran els ordinadors.

En el conjunt de la comunitat autònoma, tal com ha assenyalat la delegada del govern central a Balears, Teresa Palmer, també es farà algun avanç en aquest sentit: enguany els responsables de l'escrutini disposaran de 420 tauletes (331 a Mallorca, 41 a Menorca, 45 a Eivissa i 3 a Formentera) per recopilar i enviar les dades de l'escrutini.

A més, des de novembre de l'any passat ja funciona la pàgina web de processos electorals del Govern, on es publica tota la informació relativa als comicis.

En total, enguany s'han imprès, per a les eleccions al Parlament i els consells insulars, més de 15 milions de paperetes, i al voltant d'1,2 milions de sobres. Potser d'aquí uns anys el cost d'aquesta impressió (econòmic i mediambiental) es veurà reduït pel procés de digitalització que comença. De moment, Gómez ja ha recalcat que "estalviarà molt de temps als responsables de les meses electorals", que "aniran introduint la informació a l'aplicació i al final només hauran de clicar un botó perquè els aparegui el resultat de l'escrutini". S'espera, doncs, que els encarregats del cens marratxiner parteixin enguany més prest cap a casa seva.