Un de cada deu alumnes de 1r d’ESO repeteix curs
Les adolescents presenten unes xifres d’èxit educatiu molt més altes
PalmaUn 14% dels estudiants de primer d’ESO repeteixen curs. En el cas dels al·lots, la problemàtica s’accentua encara més i creix fins al 16,3%. A Primària, aquesta tendència segueix la mateixa línia: repeteixen més nins (6,7%) que nines (5,1%) a segon curs. Als centres públics, la xifra se situa en el 7%, mentre que en els concertats és lleugerament menor. Aquestes dades, que no deixen gaire bon regust de boca en l’estat de l’educació illenca, les recull un estudi realitzat per la doctora en ciències de l’educació per la Universitat de les Illes Balears Belén Pascual i que forma part de l’ Anuari de l’educació de les Illes Balears 2016, presentat aquest dimecres.
Un dels factors que expliquen aquestes dades és la taxa d’idoneïtat -el percentatge d’alumnat que està matriculat en el curs que correspon a la seva edat. Les xifres del curs 2013-14 mostren “una clara tendència” a taxes més baixes a les Illes Balears, segons detalla Pascual. De fet, a mesura que passen els anys, aquesta distància s’incrementa.
Més enllà de les repeticions, també és interessant fer una ullada a les taxes de graduació. A les Balears, el curs 2012-13, un 73% dels matriculats a ESO es va graduar. Ara bé, els al·lots continuen presentant les xifres més baixes: només un 68,3% va obtenir el títol. Pel que fa als estudis postobligatoris, les taxes disten molt de la realitat estatal. En concret, són de 14 punts menys a Batxillerat i de 3 als cicles formatius de grau mitjà (CFGM). Ara bé, si en els CFGM només es mostren aquests tres punts de diferència, ens els de grau superior és molt més remarcable. De fet, les Balears presenten la taxa de titulació més baixa: un 12,6%.
Més abandonament
La taxa d’abandonament escolar més alta és de les Balears. Aquest indicador es mesura a partir del percentatge de joves entre els 18 i els 24 anys que no han completat estudis de Secundària de segona etapa i no continuen amb cap formació. L’abandonament a les Balears se situa 11 punts per sobre de la mitjana estatal. A més a més, la taxa d’abandonament pel que fa a homes també és 11 punts superior a la de les dones. Segons dades proporcionades per la Conselleria d’Eduació, es calcula que aproximadament un 25% dels alumnes que comencen 1r d’ESO no finalitzen els estudis.
Com és el nivell formatiu de la societat balear? Aquestes xifres no ajuden a apuntar alt. Segons recull Pascual, el nivell de la població de 20 a 24 anys que ha assolit els estudis secundaris de segona etapa el 2014 “és molt deficitari”. Només l’han assolit un 54,5% dels joves, 11,3 punts menys que el conjunt estatal. El nivell educatiu de la població activa és inferior a la mitjana estatal. A Espanya, el 38% té estudis universitaris. A les Balears, un 29,4%. Això sí, les dones de les Illes estan més preparades, ja que aquestes dades s’acosten més a la mitjana registrada a tot l’Estat: 35,3%.
L’estudi de Pascual també posa el focus en l’ocupació. “L’entorn laboral estacional condiciona notablement la realitat escolar de l’alumnat”, detalla. A les Balears, de fet, es genera una paradoxa. El territori se situa entre les set comunitats autònomes amb les taxes més baixes d’atur entre la població jove -segons dades de 2015-, però la vulnerabilitat dels joves és molt alta. És a dir, si s’analitzen les taxes d’atur del total de la població activa es comprova que, com més baix és el nivell educatiu, major és el nivell d’atur que hi ha.
Un dels factors que explica l’alta ocupació entre els més joves s’amaga en el model econòmic balear: la temporalitat. Els contractes de curta durada i la forta intervenció de la temporada turística distorsionen la realitat ocupacional entre el jovent.
