TRIBUNALS
Balears 31/05/2016

El 71% de les despeses justificades per l'Institut Nóos provenia d'empreses pròpies

Sis experts en Dret Públic i Comptabilitat han encetat la prova pericial del judici del cas Nóos

Agnès Antich
3 min
Els pèrits durant la seva declaració davant el tribunal que jutja el cas Nóos.

PalmaSis perits, la majoria especialistes en Dret Públic, Financer i Tributari s'han assegut aquest dimarts davant el Tribunal de la Secció Primera de l'Audiència Provincial que jutja el cas Nóos. Molts d'ells són tècnics del cos d'intervenció estatal, d'altres, experts en Auditoria i Comptabilitat. Tots ells han encetat la prova pericial.

D'acord amb la declaració d'un dels perits, el 71% de les despeses de l'Institut Nóos per organitzar l'Illes Balears Fòrum dels anys 2005 i 2006, provenia de les seves empreses pròpies. L'entitat sense ànim de lucre dirigida per Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres cobrà més de Iñaki UrdangarinDiego Torres2 milions d'euros i els justificants que presentà com a despesa eren d'empreses lligades a Nóos, segons ha declarat un dels tècnics.

Sembla ser que en la revisió dels 826 justificants presentats, trobaren factures, albarans o llistats comptables que sumats donaven una xifra molt inferior a l'import real de la contractació. És a dir, els justificants que s'aportaren eren molt menors als ingressos que havien percebut. A més, hi havia justificants no comptabilitzats i inconsistències amb el que es declarà a l'Agència Tributària. Per norma general, declaraven davant Hisenda, però no passava amb totes les despeses, com és el cas d'una factura de 320.000 euros que la Generalitat Valenciana declarava haver pagat a l'Institut Nóos. No hi havia homogeneïtat en les dades, ha remarcat un dels experts.

Un dels perits ha insistit que moltes de les factures no estaven comptabilitzades i alguns conceptes eren indeterminats, per aquest motiu tampoc no haurien d'haver-se imputat com a despeses dels fòrums. Segons l'expert, l'Institut Nóos havia de justificar que hagués arribat a determinats pagaments. També ha recalcat que el fet que adquirís més patrocinis no suposà la minora de les despeses pagades. El tècnic ha posat d'exemple un patrocini que van aconseguir de la marca de cotxes Toyota, després no es va reflectir en una minva dels costos de l'entitat.

La fórmula dels convenis de col·laboració es posa en dubte

Diversos perits en la seva declaració han afirmat que l'Institut Nóos no podia signar convenis de col·laboració amb les administracions públiques, com va fer amb el Govern balear i la Generalitat valenciana. Els experts han dit que havien de ser contractes de serveis o de consultoria. Tres d'ells, que formen part del cos d'intervenció estatal han coincidit en què per organitzar els tres València Summit i els dos Illes Balears Fòrum, l'Institut Nóos hauria d'haver signat contractes d'assistència tècnica o de serveis.

"El conveni de col·laboració no tenia cap raó de ser perquè existeixen contractes administratius que regulen perfectament el tipus de relació que es volia sostenir", ha dit un dels perits. Gairebé tots han insistit en l'obligació de justificar les despeses i complir amb els requisits de la tramitació com la justificació de l'interès. Certificar la carència de mitjans propis de l'administració per dur a terme l'objecte del conveni o la disponibilitat pressupostària del moment.

El que també han debatut els perits en aquesta sessió del judici ha estat la figura del patrocini. Si una fundació integrada en el sector públic està sotmesa a la Llei de Contractació del Servei Públic o no. En relació a la Fundació València Turisme Convention Bureau, que va cofinançar els congressos que s'organitzaren a València, han expressat opinions diferents de si l'entitat era privada o pública.

En la seva declaració, els experts han mencionat diverses vegades l'article 3.1.B de la Llei de Contractes del Sector Públic que contempla els ens, organismes i entitats que sí formen part del sector públic. La normativa vigent estableix que les entitats han d'estar vinculades a un subjecte que pertanyi al sector públic o depengui del mateix, inclòs aquelles que, amb independència funcional o amb una especial autonomia reconeguda per la Llei, tinguin atribuïdes funcions de regulació o control de caràcter extern sobre un determinat sector o activitat.

D'altra banda, referent als esdeveniments que l'Institut Nóos va dur a terme a València, el fiscal anticorrupció Pedro Horrach ha demanat a un dels perits sobre l'informe posterior de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Autònoma que detectà que no estava prou justificada la concurrència en els pagaments que es feren des de la Generalitat a l'entitat. "L'entitat ha de justificar davant ella mateixa la decisió i ho haurà d'assumir; se li podrà exigir després sí, és correcte", afirmava un dels perits.

Els perits també han fet referència diverses vegades a l'article 57 de la Llei de Contractes del Sector Públic, que preveu l'aptitud per a contractar amb l'Administració, en relació a les persones jurídiques que només poden ser adjudicatàries de contractes les prestacions dels quals estiguin compreses dins els fins, objectes o àmbit d'activitat que, tenint en compte els seus estatuts o regles fundacionals, els hi siguin propis.

stats