TURISME

La despesa turística real ha baixat un terç en 6 anys

L’aplicació de l’IPC a les dades d’ingressos destapa la greu pèrdua de rendibilitat del model actual

La despesa turística que fan els visitants més vinculats a l’oferta convencional, que són els que estan sotmesos a major control i apareixen a totes les estadístiques, no només no ha pujat els darrers anys, sinó que ha baixat ni més ni menys que una tercera part, un 32% des del 2009.

En contra del que s’afirma en el discurs oficial del gran èxit de la recaptació turística, un simple exercici d’aplicar l’increment del cost de la vida, d’acord amb les dades oficials de l’Índex de Preus de Consum (IPC), a la despesa que registra l’enquesta de despesa turística (EGATUR), demostra com any rere any Balears guanya menys doblers amb el turista de sol i platja.

Dels 916 euros que es gastaren els visitants de mitjana durant la seva estada a Balears l’any 2009 (les dades han estat calculades entre gener i agost per poder fer la comparació), que significaven 101 euros diaris calculats a partir d’una estada mitjana de 9,1 dies, els primers 8 mesos del 2015 hauria estat 908 el total, però en aplicar l’IPC resulta que “només” queden 618 euros. Tenint en compte que la mitjana d’estades també ha anat baixant i ara se situa en 8 dies, el resultat de tot plegat són 77 euros per dia, 33 euros menys que l’any 2009.

Els càlculs els ha realitzat l’ARA Balears amb el suport de la Fundació Impulsa, que precisament analitza en profunditat els principals paràmetres de la indústria turística per tal de poder aportar elements a un més que urgent i necessari debat sobre el model. “És evident que la realitat no és la que sembla, sobretot perquè els costos que suporta l’empresariat inclouen com és lògic l’IPC i, per tant, posar un plat damunt la taula no costa el mateix ara que fa 5 anys ni que en fa 10. El que està clar és que tenim un problema de rendibilitat que ens ha de preocupar”, assegura Antoni Riera, director de la Fundació Impulsa i catedràtic d’Economia.

Val a dir, però, que en termes absoluts el retrocés de la despesa per turista entre 2009 i 2015 és poc significatiu (-0,8%) i respon al descens de l’estada mitjana (-11,7%), atès que la despesa diària per turista s’ha incrementat (12,3%). “Vénen més turistes, estan menys dies però gasten més per dia. De fet, el retrocés de l’estada mitjana (-11,7%) queda més que compensat amb l’augment de la despesa per dia (12,3%). Alhora, també explica perquè l’augment del nombre de turistes (20,6%) ha perdut intensitat en el nombre de pernoctacions totals (7,3%)”, afirma el director de la Fundacio Impulsa.

Les empreses, com s’han cansat de denunciar els sindicats, han afrontat aquesta pèrdua real de rendibilitat baixant salaris, que és el component més important de la seva despesa. Però, evidentment, aquesta estratègia, a més de les terribles conseqüències que té sobre els treballadors la pèrdua de renda, no es pot mantenir en el temps. “Ha estat una reacció defensiva dels empresaris que ha passat parcialment desapercebuda a causa de la crisi global, ja que tothom baixava costos. Però arriba el moment de plantejar-se que si volem ser sostenibles en el temps, des de tots els punts de vista, hem de resoldre aquest desafiament, perquè la qualitat se’n resentirà i entrarem en un cercle viciós poc recomanable. No podem defugir el debat. Per descomptat, el sol i platja és insubstituïble globalment, però l’hem de fer millor, més rendible, i hem de desenvolupar altres estratègies i productes”, afirma Riera.

Èxit aparent

En total, la despesa realitzada pels turistes internacionals que han visitat Balears entre gener i agost ha arribat als 8.318 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 7,6% respecte al mateix període de l’any passat. Balears ha estat la comunitat que ha captat major despesa turística a l’agost amb 2.364 milions, un 1,2% més i una quota del 25% del total d’Espanya.

Queda clar que en nombres absoluts, les Illes no tenen rival els mesos d’estiu. Però per aconseguir mantenir un nivell d’ingressos elevat i no perdre més rendibilitat, a més de baixar els costos tant com ha pogut, “les Illes han hagut de basar el seu model a tenir cada vegada més turistes, un fet que ens planteja un futur i ja un present molt complicat, carregant tota la pressió sobre els recursos naturals”, apunta Antoni Siguier, geògraf i analista del turisme, que des de fa temps ha observat com el sector ha anat compensant amb més gent la pèrdua de qualitat.

Si els primers 8 mesos del 2009 arribaren 8,6 milions de visitants, enguany en el mateix període ja ens han visitat més de 10,5 milions, “2 milions de persones més en 6 anys és una aberració des del punt de vista ambiental”, sentencia Siquier.

Macià Blázquez, professor de geografia, analista i membre del GOB, destaca que les decisions polítiques dels darrers 4 anys “anaven encaminades a ajudar al sector hoteler a fer aquesta fuita cap a endavant. De les reconversions que somniàvem tots fa 15 anys, en què es parlava de tirar hotels i esponjar, hem acabat permetent que es facin més plantes a les zones saturades. El malalt sembla haver tirat la tovallola, amb la complicitat de l’anterior Executiu”, afirma Blázquez.

Aquí queda una tercera part

Finalment, segons Antoni Riera, també és important revisar el lloc on s’efectua la despesa. Una bona notícia “és l’augment del 24% de la despesa en destí (versus l’augment del 7,7% en origen). Alhora, cal tenir en compte que part de la despesa efectuada en el lloc d’origen o en el paquet turístic també reverteix a les Balears com, per exemple, despesa en concepte d’allotjament”.

Per tant, encara que no tot es queda a Balears, ja que les dades d’Egatur inclouen tot el que gasta el turista en les seves vacances, a Balears en aquest aspecte li ha anat millor.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF