La desesperació d'un pare que ha perdut el lloc de feina... i el fill

PalmaUn crit desesperat al Twitter. "Cerc qualsevol feina per evitar que dia 11 em suspenguin les pernoctacions amb el meu fill". L'angoixa de Toni Domenech circulava per les xarxes socials fa només unes setmanes, tres dies abans que tingués lloc un judici que podia empitjorar encara més la vida d'aquest palmesà de 41 anys.

La seva exparella reclamava per via judicial que el seu fill no passàs les nits amb son pare, ja que aquest vivia des de feia mesos al cotxe. "Realment és lògic, perquè jo no li puc donar l'estabilitat que el nin necessita", deia un dia abans del judici. Es mostrava tranquil, però el cansament i la tristesa es manifestaven al seu cos i als seus ulls.

Enfonsat per la crisi

Fins a arribar a aquest punt, el recorregut ha estat llarg. I malgrat que ell no es vol deixar endur pel corrent i neda com pot en direcció contrària, aquest home acumula un caramull de capbussades que deixarien a qualsevol sense alè. En gran mesura, la seva tragèdia personal està lligada a les circumstàncies econòmiques globals. "Això m'arriba a passar abans de la crisi i seria un pare separat com tants altres. No seria notícia. Jo pensava que tenia el meu futur garantit. Des dels 19 anys he estat autònom, mai no m'ha faltat la feina. He arribat a tenir cinc treballadors a càrrec meu, diferents locals. Jo vaig obrir el primer ciber a Palma. Em consider d'aquesta classe mitjana que està desapareixent", assenyala convençut.

L'inici del seu ocàs laboral coincideix amb el de la recessió. El 2008, motivat pel naixement del seu fill, Toni es va arriscar. Sense ser conscient dels niguls negres que vindrien després, va fer una inversió molt grossa en un local de General Riera, on encara es pot veure el cartell Tecnidom. Aquesta empresa d'informàtica, com tantes altres, va fer fallida en un any. Llavors va haver de treballar al garatge de ca seva. Però el maig del 2010 es va separar de la dona amb qui havia passat els darrers dotze anys de la seva vida.

Ella era la mare del seu fill, també anomenat Toni, qui llavors tenia dos anys. En la separació, el jutge va adjudicar l'ús de la casa a l'infant i la custòdia, a la mare. No només perdia el lloc on viure, també on feina feina. Poc després va morir la seva mare i ell es va haver de fer càrrec de les despeses de l'enterrament, cosa que el va deixar sense els pocs estalvis que li quedaven. Ja no podia pagar cap lloguer, ni continuar passant les nits a casa dels seus amics. Fa un parell de mesos dorm al tot terreny, l'única cosa material que li queda.

Objectiu impossible: feina

El Twitter que va enviar el 8 de desembre no era el primer, ni prop fer-hi, segons explica Toni Domenech: "He enviat com a 60 tuits demanant feina, he entregat 1.000 currículums, he donat 4.000 targetes de visita i m'he recorregut tots els polígons dues vegades". Les fotocòpies i les targetes de visita són un regal del seu millor amic, qui també li paga la factura del mòbil. "Ell sap que si no tenc això no tindré cap possibilitat", assegura aquest home que es comença a plantejar alternatives que no li havien passat pel cap, com partir de l'illa. "Tot el meu problema es redueix a trobar feina. No me'n vull anar, però tampoc vull que el meu fill em vegi així. Ell és l'únic que tenc", subratlla.

"Això sí, m'estim més rentar plats aquí i estar amb el meu fill que ser enginyer tècnic superior a Alemanya", afirma. La seva necessitat li ha fet fins i tot oferir-se a treballar gratis durant 15 dies a qualsevol empresa que li donàs una feina.

Aquests esforços de moment no li han donat cap resultat. Desfet pel resultat del judici. Sense feina va arribar al dia del judici i el resultat va ser decebedor. "Estic plorant a casa d'uns amics. Estic fet pols", deia l'horabaixa de dia 11, hores després de conèixer la decisió del jutge que li havia donat esperances.

Finalment, però, aquestes no es materialitzaren tal com ell desitjava. Per mantenir les pernoctacions i fins i tot redreçar la seva vida, Toni s'amagava un as a la màniga per fer una contraproposta als jutjats, que va guardar en secret fins al dia de la vista. Ell i la seva advocada varen posar damunt la taula la possibilitat de dividir la casa: que la part de dalt fos per a ella i la de baix, on hi havia el garatge taller, per a ell. Així, ell recuperaria un sostre on viure i un lloc de feina. Ella s'hi va mostrar contrària. Això no obstant, segons Toni, el jutge hi estava disposat si Urbanisme de Marratxi consentia a dur a terme les obres: una cuina a la part de dalt i posar un paret falsa per fer dos habitatges independents.

En sortir dels jutjats de la Gerreria, anà a l'Ajuntament. "L'assessora del batle que em va rebre, quan va sentir el meu cas va mig plorar, però em va dir que no s'hi podia fer res, que les normes subsidiàries del municipi no permetien fer subdivisions en una casa com la meva", explicava intentant mantenir el to de veu normal, sense gaire èxit. Toni es queixava que sempre havia pagat els seus imposts i es demanava: "Ara no poden fer res per ajudar-me?".

Llum al final del túnel?

Encara queda un altre cop. Després de 14 mesos sense pagar la hipoteca, Toni sap que perdrà l'habitatge. Això sí, previsiblement, malgrat l'embargament del banc, el seu fill hi quedarà amb la mare fins que sigui gran. Però Toni no descansa i ja ha reprès la lluita per aconseguir un treball. El seu objectiu darrer és la custòdia compartida. "En l'època que jo la vaig demanar només es donava de manera excepcional, però dimarts passat el Tribunal Superior de Justicia va dir que s'ha de concedir com a norma habitual", apunta aquest home que no perd l'esperança de recuperar el seu fill.