Balears 03/11/2013

El 77% del PP municipal, contra el TIL

En molts casos, els regidors populars no es limitaren a abstenir-se'n perquè prosperassin mocions d'oposició a la política de Bauzá

Mercè Pinya
4 min

PalmaPollença, 28 de juny. El ple municipal aprova una moció de rebuig al decret del TIL aprovat el mes de maig amb l'oposició de la comunitat educativa completa. És el primer dels 27 ajuntaments governats pel Partit Popular que rebutjarà la política educativa del Govern de José Ramón Bauzá; finalment ho acabaran fent 21, un 77%.

El cas de Pollença és significatiu perquè marca una manera de fer: els regidors del Partit Popular se n'abstenen i permeten d'aquesta manera que la moció s'aprovi. Pollença ha votat fins a tres mocions diferents. La darrera, a instàncies dels grups municipals de l'esquerra, fou consensuada entre tots els partits el 26 de setembre i aconseguí el suport explícit dels regidors conservadors, liderats per Tomeu Cifre, qui no ha tingut manies a l'hora de manifestar públicament el seu desacord amb la línia oficial de la formació.

El cas de Pollença permet veure l'evolució que han seguit molts municipis del Partit Popular: la tebiesa o rebuig inicial davant les mocions presentades per l'oposició abans o durant l'estiu han anat donant pas a partir del mes de setembre a mocions o declaracions institucionals consensuades entre tots els partits que, tot i que no n'han demanat la derogació, han acabat qüestionant igualment la imposició del TIL, tal com recull el decret aprovat el mes de maig i el decret llei del setembre passat, relatiu a l'aplicació. L'escalada de tensió provocada pel posicionament immobilista del Govern i per la unió de tota la comunitat educativa s'ha acabat traduint en l'emergència d'una posició crítica de part de municipis del PP que inicialment s'havien posicionat clarament a favor del TIL. És el cas d'ajuntaments com el de Felanitx, Vilafranca, Montuïri, Santanyí, ses Salines i Selva.

La pressió ciutadana

En tots aquests casos, la pressió ciutadana hi ha tingut molt a veure. Els batles populars s'han vist obligats a rectificar davant un fenomen molt més transversal que no pensaven en un principi i que ha acabat aglutinant també votants del Partit Popular. Així, de fet, ho han fet saber a José Ramón Bauzá i als quadres del partit les successives vegades que els batles de la Part Forana s'han trobat amb els dirigents.

En el cas de Montuïri, la declaració institucional consensuada l'11 d'octubre passat, a més de la necessitat d'un model trilingüe progressiu, parlava directament de garantir que el català no representi en cap cas menys del 50% de les assignatures, és a dir, el Decret de Mínims que el TIL ha derogat de facto . En el cas de Santanyí, la moció aprovada per tots els partits, excepte pel regidor d'Esquerra, fou a instàncies de les AMIPA del municipi. En aquest cas, el batle Llorenç Galmés recordà que "no està en contra del que havia votat al Parlament", tot i votar un text que demanava a la la Conselleria d'Educació "una revisió del TIL tal com està plantejat en aquests moments per tal de consensuar i dissenyar un nou programa per a la introducció progressiva de l'anglès", a més "d'instar el Govern a consensuar la llei de símbols amb els agents implicats". El cas és similar al de Selva, governat pel vicepresident del Consell de Mallorca, Joan Rotger, on s'aprovà una declaració institucional a favor de la implantació del trilingüisme progressiu, és a dir, tot el contrari del que fa l'Executiu en aquests moments.

Tot i que les diferents mocions i declaracions institucionals qüestionen el TIL, en alguns casos els matisos introduïts pel PP han incidit a qüestionar-ne el mètode d'aplicació i no el fons.

Oposició des d'un principi

Els regidors del PP, però, no només han seguit l'estratègia de l'abstenció per facilitar l'aprovació de les mocions contra el TIL sense haver-se de comprometre públicament. Molts, hi han votat directament a favor. Dels 268 regidors conservadors del Partit Popular a la Part Forana que s'hi han pronunciat (exceptuant-ne els municipis d'Estellencs, Fornalutx, Deià i Sóller, on no es té constància que s'hagi votat cap moció d'aquestes característiques), 78 han donat suport a mocions crítiques amb la política educativa de la Conselleria de Joana Maria Camps i Guillem Estarellas. De fet, són un 6% més que les abstencions dels populars.

Sa Pobla i Santa Eugènia no són els únics municipis amb majoria absoluta del PP en què s'han aprovat diferents mocions que demanen la derogació del TIL, però en aquest cas els seus edils hi varen votar activament a favor. A Mancor i a Lloret de Vistalegre, on els populars també hi tenen majoria absoluta, les abstencions o divisions de vot facilitaren la llum verda contra el TIL. En aquest darrer cas, el text prosperà gràcies al vot a favor de la regidora d'Economia, Magdalena Gelabert, i de l'abstenció del regidor d'Esports, Miquel Gili.

Aquest assumpte, "que du personalment el president Bauzá", segons declarà el batle de Pollença, Tomeu Cifre, en una entrevista radiofònica, també ha deixat morts pel camí. A Binissalem, governat pel PP, en el ple que es votà en contra de la moció que demanava derogar el TIL, s'hi notà l'absència de la regidora d'Educació, que havia votat en contra del model trilingüe al consell escolar municipal. A mitjan setembre, el batle va assumir les competències d'Educació.

A Sant Llorenç, el regidor popular Antoni Aguilar es donà de baixa del PP i continua ara com a regidor no adscrit. El mes de setembre manifestava a aquest diari que el decret llei per fer una finta a les resolucions del TSJIB han demostrat "que el PP ha deixat de banda la democràcia".

stats