L’apunt
Balears 20/04/2014

La manca d’educadors de carrer augmenta la desprotecció de menors

Ara hi ha 340 nins en centres de menors de l’IMAS. S’ha detectat que hi arriben més deteriorats que mai

Maria Fuster
5 min

PalmaQue sigui l’atzar o el destí no afecta gens l’alegria que connecta el desig d’un infant que cerca família al d’una persona que cerca un fill. És el que visqué Magdalena Amengual quan, després de més de quatre anys i mig, rebé una cridada del servei d’adopció del Consell i la seva vida es capgirà en un mes. Han passat nou mesos i el petit que tenia poc més de dos anys ja va camí de fer-ne tres. Ara, amb perspectiva, aquesta dona de 44 anys de Manacor analitza el procés. “És lent. Al principi tens molta il·lusió i cada cop sents més estimació. Passa el temps i ens coneixem més, ens adaptam millor, i així arriba un moment que dius: això és amor. Notes que forma part de tu, del teu futur i del teu present permanent”, reflexiona aquesta dona que fa feina com a pedagoga i que es fa càrrec del seu fill tota sola.

Infants per protegir

El fill de Magdalena abans visqué en una família d’acollida, on l’havien cuidat molt bé. “Però al principi se n’anava amb tothom, estava superdespistat pels canvis de context, de gent. Ara ja té referència”, diu. Dels nins tutelats pel Consell, els més petits, que van de zero a tres anys, són els que millor ho tenen. No n’hi ha cap en centres d’aquesta edat des que es posà en marxa el Programa Cangur a finals dels 90. Tots viuen en cases d’acollida. Actualment, n’hi ha 77 dins aquest programa.

Hi ha 88 majors de tres anys acollits de manera permanent en famílies externes, és a dir, que no tenen vincle directe amb la del menor. Al nucli familiar propi de manera extensa, que inclou oncles i padrins, és on més nins viuen després d’estar separats dels progenitors. Hi ha 384 infants en aquesta situació.

Les relacions i els vincles afectius dels menors són els que més es veuen afectats per la desprotecció patida. I per crear una nova vinculació es necessiten hores, dies, mesos. “Vaig necessitar el meu temps. Però arribà un dia que vaig partir un vespre sense ell i pareixia que em faltava qualque cosa. És un sentiment que no havia tingut abans. Un sentiment que veus que augmenta, que s’assimila i que es fa més fort. De fet, s’ha ficat dins meu per sempre”, assegura Magdalena, qui no oblida que no tot ha estat un camí de roses. “A moments he pensat: però, on m’he ficat? Jo que estava tan tranquil·la”, afirma mig en broma mig seriosament. Però el que explica aquesta pedagoga, mare primerenca de Manacor, és molt habitual des del punt de vista i la llarga experiència de Marisa Martí, directora de centres de protecció de menors de l’IMAS. “Sempre dic a qui acaba d’adoptar: si pensau ‘maleïda l’hora’, és normal. Sembla que estigui fatal, però és l’adaptació al canvi. I és que igual que existeix el dol postpart, hi ha el de postadopció”, afirma Martí.

Menors més maltractats

“La capacitat per vincular-se és la base per al posterior desenvolupament cognitiu, afectiu i de la personalitat”, diu Martí. Tot i els entrebancs, les dificultats i les pors, les adopcions es consideren històries amb final feliç, perquè signifiquen la creació d’una estructura afectiva estable i uns vincles permanents. Els darrers anys, les xifres d’adopció es mantenen; també el nombre de nins desprotegits és similar. Actualment, hi ha 340 infants en centres de menors de l’IMAS. Però ara s’ha detectat que arriben als serveis més deteriorats que mai. “Tots ens hauríem de posar a cridar que tenim cada vegada víctimes més danyades, amb un dany emocional més profund”, assenyala amb contundència la màxima responsable del centre de protecció de menors de l’IMAS.

Per què arriben els nins i les nines en una situació de dany considerable? Segons la hipòtesi de Marisa Martí, és perquè hi ha menys persones que ho detecten. “Necessitam ulls que ens diguin: aquí hi ha un nin que necessita protecció. I s’han tancat molts d’ulls. Ara un nin desprotegit només es fa visible quan la seva situació ja és molt greu. Abans es feia més feina comunitària, hi havia més educadors al carrer”, assegura.

Per millorar la resposta, s’ha proposat un increment de places del nou centre d’acció educativa especial, on s’atenen infants amb greus trastorns de vinculació. L’espai era una demanda de fa anys i es posà en marxa el juny del 2013. Hi resideixen deu nins que abans s’enviaven a la Península perquè a Mallorca no podien estar en un centre de menors normal. Un altre indicador preocupant és l’augment de la incapacitat de control de la conducta del menor. Com explica la directora de centres Marisa Martí, “vénen pares desesperats i et diuen ‘a veure què fas tu, perquè jo ja no sé què fer”.

Infants més deteriorats i amb conductes més complicades de redreçar és el que es troben els treballadors dels centres. “Tenim les víctimes directes de la violència. I t’impacta. Hem de poder cuidar els cuidadors. El desgast dels professionals és important”, explica la directora. Per posar fre a aquest desgast, els equips dels cinc centres de menors tots aquests anys reben un formació de mans de Pepa Horno, especialista en afectivitat i protecció d’infants. “Sembla que institucionalment ara ens ajuden a tirar del carro”, indica.

Per Marisa Martí, una de les causes de per què els nins desprotegits cada vegada presenten una ferida emocional més profunda és un símptoma del tipus de societat que construïm. “Els nins es crien a la tribu. Si com a tribu fóssim millors, no importaria tant si el pare o la mare ho fa bé, podria fer-ho el veí. Però cada pic els cercles són més petits, són més tancats, la comunitat és menys solidària, menys participativa”, apunta la directora. I afirma amb rotunditat: “Hem d’entendre que del benestar dels nins, tots en som responsables”.

Un de cada 10 nins que viu aquí rep assistència dels serveis socials

Proporció

De la població infantojuvenil de Mallorca, un 10% és atesa als Serveis Socials Comunitaris, segons l’OIM. En xifres absolutes, el 2011 hi havia 158.457 infants compresos entre els 0 i els 17 anys i un total de 16.812 reberen assistència. Les xifres són similars als darrers anys, segons fonts de l’IMAS.

Economia i integració

L’Observatori de la Infància de Mallorca (OIM), al darrer informe, que recull dades del 2011, presentat el novembre de 2012, constata que el 65% dels diagnòstics d’expedients de menors atesos als serveis socials està relacionat amb dificultats econòmiques i d’integració social.

Famílies nombroses

La meitat dels menors atesos eren membres de nuclis de convivència de 3 i 4 persones i només el 15% de dues. A la Part Forana hi ha hagut casos de conviure 12 persones sota un mateix sostre, segons l’OIM.

Sobretot espanyols

Per nacionalitats, un 50% dels infants i joves atesos pels serveis social a Mallorca són d’origen espanyol i la resta pertany a més de 70 països.

stats