Palma.Els darrers censos estimen que hi ha al voltant de 3.000 emigrants o descendents directes d'emigrants balears a l'exterior. La legislació els permet mantenir la doble nacionalitat i suport des de la comunitat i l'estat espanyol però, en aquells indrets on el flux migratori s'ha aturat, és evident que el vincle pot tenir data de caducitat.
"Lluitam perquè això no sigui així, i encara que no n'hi hagi de migratori, que es mantingui un flux cultural i social perquè pervisquin la tradició i la llengua allà on tant de temps han estat presents", explica la directora general de Cooperació i Immigració del Govern, Antònia Estarellas.
També assenyala que el manteniment del vincle pot tenir beneficis econòmics a les dues bandes. "La supervivència de les agrupacions i cases balears permet i facilita això", assenyala Estarellas, que remet al recent viatge emprès pel president del Govern, José Ramón Bauzá, a l'Uruguai i a Xile, on va anar acompanyat d'una representació d'empresaris illencs amb la intenció d'invertir-hi.
Així mateix, Bauzá aprofità per participar en el XX Consell de Comunitats Balears a l'Exterior, que es du a terme anualment com estableix la llei aprovada l'any 1992 per tal de tractar les seves necessitats i aquelles iniciatives que des de les Illes i Espanya els poden afectar.
D'ençà que començà la crisi, el Govern de les Illes Balears ha retirat les ajudes directes que oferia a les cases balears. "Ara just es poden mantenir ajudes individuals als balears que en aquests països pateixen necessitats socials urgents", adverteix la directora general.
"Per exemple, hi ha convenis per subvencionar estades en residències per als més majors", apunta, "i per això és molt important mantenir el contacte amb les cases, perquè des d'allà ens poden explicar qui és que ho necesita". També s'han deixat de subvencionar els viatges de "retorn" a les Illes Balears durant uns dies, però són ara les mateixes cases les que els organitzen.
