LA POBRESA QUE NO S'ATURA
Balears 02/06/2013

La crisi desfà els tòpics: els nous pobres ja no vénen de fora

Els serveis socials de les comarques del Pla i Llevant estan desbordats perquè la població local esgota les prestacions

Joan Sitges
4 min

Manacor.Ningú ja no posa en dubte que la pobresa ha augmentat arreu. Per això, l'afirmació "en aquest poble no tenim pobres ni gent necessitada" és més falsa que mai. Els professionals dels serveis socials i de les entitats que lluiten contra la marginació i la pobresa i a favor de les persones necessitades ho diuen clar: cada vegada més gent hi va a demanar ajuda i cada cop és més difícil distingir si la persona que entra per la porta vol ser voluntària o necessita que l'ajudin.

"A partir del 2008 començàrem a atendre més gent, sobretot en els programes de formació, però no va ser fins al 2010, quan moltes persones sense feina varen esgotar la prestació d'atur, que la demanda de necessitats bàsiques es va disparar", explica Juana Lozano, coordinadora autonòmica de Creu Roja a Balears. I és que la desocupació i la pobresa afecten persones de qualsevol procedència, de tots els nivells de formació i que viuen a qualsevol dels pobles i ciutats de Balears. A més a més, s'ha de tenir en compte que els professionals de l'àmbit social han hagut de fer front a aquest augment d'usuaris amb uns pressupostos minvats, també a causa de la crisi econòmica.

La vergonya de ser pobres

"Hi ha gent que no va a demanar ajuda al local del seu poble i s'estima més anar fins a Palma a demanar-nos-la precisament perquè a la ciutat és més difícil que ens identifiquin", assenyala sense embuts Lozano des de Creu Roja. "A la gent que fa anys que viu aquí els costa molt venir a cercar bosses d'aliments", coincideix Noelia Hernández, la responsable de l'alberg per a gent sense casa que la fundació Trobada manté obert a Manacor. Tot i aquestes particularitats, els treballadors i educadors socials coincideixen a destacar que, més que el fet de viure en un poble gran o petit, el que costa és anar a demanar ajuda quan mai no l'has necessitada.

"Al Pla de Mallorca hem notat que la crisi ha forçat a tornar als seus països d'origen molts veïns, però al mateix temps molts extreballadors de la construcció o de la pagesia, tant autòctons com immigrants, acaben la prestació i necessiten ajuda", subratalla Petra Juan, la coordinadora dels Serveis Socials de la Mancomunitat del Pla, que atenen catorze municipis de la comarca. "En aquests pobles hi ha unes vuit-centes persones que utilitzen el banc d'aliments, a més d'altres tipus d'ajut", aclareix Juan.

Precarietat, també a la costa

Malgrat que les necessitats de les persones que demanen ajuda als municipis costaners són les mateixes, l'origen d'aquestes necessitats és potser diferent. A Capdepera, un municipi costaner que té a Cala Rajada el seu major focus d'atracció turística, "atenem cada vegada més gent i també més d'autòctona. Molts dels nostres nous usuaris són treballadors de temporada que abans vivien més o menys bé tot l'any perquè feien feina sis mesos en règim de fixos discontinus i ara treballen menys temps, no poden cobrar la prestació d'atur i necessiten ajuda per pagar el lloguer, els rebuts, els aliments i la roba perquè no poden amb tot", comenta la delegada de Serveis Socials, Ivón Renaud. I exactament amb el mateix panorama es troben els professionals de Càritas que fan feina al municipi i a altres zones turístiques. "La realitat és la mateixa en molts nuclis costaners i és fruit de la precarietat laboral de la temporada turística, amb contractes cada vegada més curts i amb sous més baixos", reconeix Cati Barceló, una de les coordinadores de Càritas a la Part Forana mallorquina.

La penúria ja no ve de fora

També en nuclis de població més grans, com Manacor, molts dels educadors i treballadors socials que hi fan feina han notat un increment dràstic de la demanda d'ajuda per part de persones autòctones que fins ara havien gaudit d'una vida econòmicament estable. "Ara mateix la meitat dels usuaris que atenem són d'aquí de tota la vida i l'altra meitat són immigrants, però tots vénen a cercar feina i ajuda d'emergència", assenyala la responsable de Creu Roja a Manacor, Sònia Martín. Des de Càritas, confirmen que toquen la mateixa realitat amb les mans: "Si el 2011 vàrem atendre 52 persones d'aquí només a Manacor, el 2012 varen ser 127 i la tendència continua a l'alça", manifestà Cati Barceló.

Segons la memòria de Càritas 2012, però, aquest augment de persones autòctones que sol·liciten ajuda es relaciona amb el canvi d'estratègia pel qual han apostat des dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Manacor. El departament municipal va iniciar fa un any un "canvi dràstic" per adaptar-se a la nova situació i va restringir la concessió d'ajudes econòmiques per a necessitats bàsiques. Uns ajuts que, mitjançant el Consell de Mallorca, sí que concedeixen altres entitats. Amb tot, el principal canvi en la manera d'enfocar la feina des dels Serveis Socials manacorins consisteix a substituir el treball individualitzat, que reunia un educador social i un sol usuari, pel treball en grup. "El motor del canvi el centram en la recuperació de les relacions entre les persones d'una mateix entorn, és a dir, entre les persones que necessiten ajuda i les que no, però que formen part d'una associació, d'un grup de gent o d'un barri que sí que té necessitats socials", explica la coordinadora dels Serveis Socials manacorins, Francesca Dalmau. "Continuam donant ajuda bàsica, però apostam perquè els nostres usuaris aconsegueixin l'ajut que demanen per si mateixos". "Si necessiten aliments, els oferim un hort, venem les coses que aprenen a fer als tallers i, en definitiva, intentam que es tornin actius i que coneguin gent perquè, com diuen ells mateixos, ara mateix si no et coneixen, no et contracten", remarca Dalmau.

stats