Les corregudes de toros a Mallorca: les darreres envestides?

Inca.Armats amb una gelereta plena de refrescos i un coixí per aguantar la pedra rostida de la plaça, molts dels aficionats que assisteixen a les curses de toros a Mallorca conserven com un record llunyà i nostàlgic l'època en què el Coliseu Balear (nom amb què és coneguda la plaça de braus de Palma) acollia una correguda cada setmana. De les 30 o 35 que hi podia haver en una temporada als anys 50, s'ha passat a les tan sols cinc corrides que s'hauran celebrat enguany a tota l'illa. L'any passat foren tres, i ahir mateix en coincidiren dues, a Inca i a Alcúdia.

Les causes de la decadència de l'afició als toros a l'illa estan ben identificades i una és l'econòmica. Tal com explica David Devis, representant de l'Associació de Foment de la Festa i regidor de l'Ajuntament d'Inca, la crisi i la insularitat són dos factors que, com en la resta d'espectacles, quan s'ajunten són devastadors. Al preu alt que s'ha de pagar per organitzar una corrida (transport dels toros, sous dels toreros, allotjament, etc.), s'hi ha de sumar la manca d'assistència, provocada en part pel que costen les entrades, entre 15 i 30 euros. En canvi, diu Devis, "a llocs com Madrid pots assistir als toros per entrades a partir d'entre 2,5 i 13 euros".

Tant a Muro la vigília de Sant Joan com a Alcúdia dijous, per Sant Jaume, la plaça estava mig plena. Manolo Martín, empresari català encarregat de la gestió de la plaça d'Inca, reconeix que la crisi en el món del toro "és la mateixa que a qualsevol espectacle". "Jo havia arribat a gestionar 20 places de toros a tot Espanya, però ara és impossible", diu. Lluny queda l'època en què Mallorca fou un referent taurí, afirma, gràcies en part al boom turístic.

Sense relleu generacional

Al motiu econòmic s'hi afegeix un altre factor que és la manca de relleu generacional en l'afició. Segons apunten tant els taurins com els antitaurins, la prohibició de l'entrada de menors de 16 anys a les places dificulta que l'interès pels toros es transmeti de generació en generació, perquè a les Balears "els pares ja no poden anar amb els seus fills a la plaça", diu Devis. La causa és la Llei 1/1992 de protecció dels animals que viuen en l'entorn humà, que prohibeix el toreig en places portàtils i l'entrada de menors de 16 anys.

Carmen Rojas, antiga delegada a Balears del Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) i presidenta de l'Associació Animalista de les Illes Baelars (ASSAIB), està satisfeta del resultat que té aquesta llei autonòmica, tot i que denuncia que molt sovint no es compleix. "Fins que nosaltres començàrem a denunciar-ho, el 2009, els promotors taurins gaudien de la connivència dels ajuntaments per deixar-hi entrar els infants", diu. Ara, però, de cada corrida en què entren menors en sol resultar una multa de 6.001 euros per al promotor.

No obstant això, la crisi de les corregudes de toros no es limita a Mallorca. La setmana passada a Alcúdia, Diego Fuentes, un banderiller vingut de Toledo, afirmà que les corrides s'han reduït a l'Estat entre un 60 i un 70% i apuntà la pujada de l'IVA al 21% com una de les causes.

Els turistes, nou mercat?

Davant la manca d'assistència dels autòctons a les places, els turistes han sorgit com una quota de mercat a explorar. És habitual veure'n autocars plens arribant a les places i pancartes sostingudes per activistes a favor dels drets dels animals escrites en anglès, alemany o rus per captar l'atenció dels visitants.

Segons critica Rojas, agències com Pullmann Tours o Natalie Tours venen les corregudes de toros en paquets turístics i les publiciten amb expressions que defineixen el toreig com "una dansa del toro amb el torero", per exemple. Abans que acabi la corrida, alguns estrangers en solen sortir espantats, com passà el 2011 a Inca, quan Martín sortí ell mateix a matar el toro després que aquest s'hagués romput una banya. "Hem vist sortir molts turistes plorant", diu Rojas. No obstant això, afirma, hi ha un sector de mercat que mai no surt de la plaça i a qui agraden les curses: el turista rus.

Antitaurins

Hores abans que comencin les curses de toros a Mallorca, els activistes antitaurins ja s'han citat als voltants de la plaça per protestar contra el que consideren una tortura salvatge. Des de dins la plaça, quan la banda de música s'atura de sonar, encara se senten les seves consignes.

Els posicionaments dels aficionats als toros i els activistes pels drets dels animals semblen irreconciliables i sovint acaben amb enfrontaments verbals. Fuentes es mostrà sorprès que els antitaurins protestassin tan a prop de la plaça (a devers 100 metres) i que les protestes fossin sovint a força d'insults. "No ens respecten", argumentà.

Mallorca, 4 places en actiu

Muro, Alcúdia, Inca i Palma són les úniques places que queden en actiu a l'illa, després que La Macarena de Felanitx tancàs l'any 2009 per manca de seguretat. Les últimes corregudes, de fet, s'hi havien duit a terme amb part de la plaça apuntalada.

El grup Exclusivas Balaña SA, dedicat als cinemes i a les places de braus, és el propietari de la plaça felanitxera, com també de la plaça de Palma i ho fou de la de Muro. Mentre que encara no ha pogut desfer-se de La Macarena, sí que fou capaç de vendre La Monumental de Muro a l'Ajuntament per 450.000 euros el 2010. Ara, tant la plaça de Muro com la d'Alcúdia són de propietat municipal i gestionades per empreses privades, i sobreviuen gràcies a la programació d'altres tipus d'espectacles com concerts de música. Els toros, avui, no són rendibles.