La convulsió social endarrereix la llei de memòria democràtica

PalmaL'aprovació de la llei de memòria democràtica, que vol saldar “el deute pendent de l’estat democràtic amb totes les dones i els homes que varen ser víctimes de la violència i la repressió franquista”, s’endarrereix. La convulsió social generada les darrers setmanes a partir de les manifestacions de l’extrema dreta a diversos punts de l’Estat i l’actuació del govern central davant la situació política a Catalunya han fet que algunes de les diputades del Pacte que impulsen la llei demanin “cautela” i “prudència”.

S’havien estat realitzant “reunions informals” entre els diferents grups parlamentaris per tal d’arribar a un acord abans de constituir la ponència, però, després dels esdeveniments de les darreres setmanes, “s’ha de fer una reredacció del que tenim i remirar tot el text tenint en compte el context en què ens trobam”, asseguren algunes.

Per MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca, seria fins i tot necessària la introducció a la llei d’un capítol sobre ‘neofeixisme’, ja que “debatent aquesta llei veus que hi ha temes que no estan tancats, ferides que estan obertes”, i que ara mateix ens trobam en un moment “amb ressons feixistes molt importants”. Des de les dues formacions recorden que la llei de memòria democràtica ha de ser una llei “clarament antifeixista” i adverteixen del que consideren una “normalització del feixisme” a la societat.

Per Podem, en cas de no introduir al text actual mencions al moment històric que s’està vivint, tindríem “una llei que xerraria del passat i que estaria xocant frontalment amb el present”, ja que condemnaria la repressió durant la guerra civil i el franquisme quan ara, 40 anys després, es veuen “actituds feixistes per la via de l’Estat”, que, en el cas de Catalunya, actua amb gestos que van cap al “totalitarisme”.

Desacords

No es tracta, però, d’una opinió compartida. Tant MÉS com Podem i el PSIB consideren que endarrerir la constitució de la ponència és una oportunitat d’arribar al Parlament amb una llei tan consensuada amb el PP, El Pi i Ciutadans com va passar amb la Llei de fosses -que va aprovar-se finalment per unanimitat-, però l’impacte que pot generar l’actualitat no es veu de la mateixa manera als diferents partits del Pacte. El PSIB se’n desmarca perquè considera que aquesta llei no ha de tenir com a “finalitat” debatre sobre els efectes de la situació política a Catalunya i insisteix en l’abast que ha de tenir la norma: “Des de la Segona República fins a l’aprovació de l’Estatut”.

Un altre dels motius per endarrerir la constitució de la ponència és que ens trobam a les portes del Debat de política general -es realitzarà entre el 24 i el 25 d’octubre- i la negociació dels pressupostos. En qualsevol cas, esperen que pugui estar enllestida durant el mes de febrer. Abans s’hauran de resoldre les esmenes i des del Pacte ja avisen que hi ha “línies vermelles” que no estan disposats a permetre, com diluir responsabilitats reconeixent les víctimes de totes les dictadures i no només les de la guerra civil i el franquisme. Hi ha algunes qüestions que ja havien quedat resoltes, com no qualificar de feixista la dictadura, però que potser tornen a obrir-se per part d’algun grup parlamentaris, ja que “la situació actual fa saltar pels aires els consensos”.