OCUPACIÓ

Els contractes de menys de cinc dies es disparen

Les Illes registren rècords d’afiliació, però el 60% de les contractacions són per a menys de 3 mesos

Els contractes de menys de cinc dies de durada que se signen durant l’agost han crescut, entre el 2012 i el 2017, un 126,7% a les Balears. Fa cinc anys, abans de la darrera reforma laboral, representaven el 16% dels contractes nous: dels 24.417 contractes que varen signar-se l’agost del 2012, prop de 4.000 tenien una durada d’entre un i cinc dies. En canvi, segons les dades de l’Observatori del Treball de les Balears, aquest percentatge ha crescut enguany fins a representar el 21,4% de la nova contractació i, amb “la primavera de l’ocupació” que celebrava aquesta setmana la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, dels 41.876 contractes signats el mes passat, 8.980 no superaven els cinc dies.

En una temporada rècord i un cicle econòmic que acumula mes rere mes creixements interanuals de l’afiliació i dades superiors a les d’abans de la crisi, dos de cada deu noves feines duraven a l’agost menys de cinc dies, fet que representa un creixement del 19% respecte del 2016, i sis de cada deu expiraven abans dels tres mesos.

És una cara més de la precarietat amb què la classe treballadora de les Illes està sortint de la crisi i que les dades oculten, ja que haver arribat a superar un 11% les afiliacions de fa deu anys no significa que s’hagi traslladat una millora a la realitat material de moltes persones. Amb contractes tan curts, que hi hagi més registres no té per què significar que hi hagi més persones en el mercat laboral, sinó que hi pot haver treballadors acumulant contractes de pocs dies, entrant i sortint del mercat, amb la inestabilitat que això suposa.

Aquest tipus de contractació té també l’inconvenient de dificultar o impossibilitar que una persona tingui accés a prestacions per no haver cotitzat prou temps i, de fet, de les 40.351 persones que durant el mes d’agost no tenien feina a les Balears, més de la meitat no cobraven cap tipus de prestació.

És el que analistes sociolaborals com Rafel Borràs defineixen com “una estratègia de sortida de la crisi a força de precarietat laboral extrema, salaris de pobresa i protecció social minvant”.

Des del Govern lamenten la “rotació enorme” que generen uns nous contractes de tan curta durada i asseguren que la tasca de fer front a l’elevada taxa de temporalitat (convertint contractes temporals en indefinits) inclou també fomentar que en la nova contractació creixin els treballadors indefinits. “Si no, fomentes la precarietat”, afirma Iago Negueruela, conseller de Treball, Comerç i Indústria. Per Negueruela, una de les claus d’aquest fenomen són els processos de selecció, ja que les empreses “no els fan com toca” perquè “els surt més a compte econòmicament contractar, provar i acomiadar que fer una contractació rigorosa”.

Com a conseqüència, es donen problemes de formació i de subcontractació, que s’han d’afegir als salaris estancats i la pèrdua de poder adquisitiu per la dissonància entre l’augment de l’IPC i la revalorització dels sous.

Negueruela considera imprescindible que la patronal apugi salaris per tal de traslladar el creixement econòmic a les butxaques de les plantilles, millorar la taxa de protecció i reduir la parcialitat, però reivindica com a petits símptomes de millora que els nous contractes indefinits hagin crescut en aquests cinc anys amb molt més dinamisme que els temporals: entre l’agost del 2012 i el del 2017, els nous contractes indefinits varen créixer un 183%, mentre que els temporals varen experimentar un increment del 60,2%.

Així, si l’agost de fa cinc anys la feina a temps indefinit representava el 9% de totes les contractacions noves, el mes passat ja arribava al 15%, un percentatge que des del Govern reconeixen encara molt baix, però que “demostra una tendència” positiva i de millora.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF