Per un consum responsable! És molt fàcil dir-ho i més difícil fer-ho. En tot cas, aquest va ser el lema que fa uns mesos vam proposar a les escoles de Figueres per preparar el diari d’avui. Als alumnes els va costar poc captar el missatge i l’han dibuixat amb imaginació, de moltes maneres. El que ens diuen els experts, però, és que a mesura que la crisi ha cedit una mica i que la recuperació econòmica ha anat fent camí, el consum també s’ha tornat a reforçar. I si d’una banda això és positiu perquè fa funcionar l’engranatge d’una economia de mercat com la nostra, de l’altra amb molta facilitat torna a portar disfuncions col·lectives i individuals.
Entre les col·lectives tenim, per exemple, la petjada ecològica: a les Balears el 2014 va tornar a créixer el volum d’emissions de CO2 per l’increment d’activitat empresarial i també es va enfilar el nombre de residus generats per ciutadà. El reciclatge s’ha estancat. La reutilització de productes és una assignatura pendent, igual que el malbaratament alimentari: a les llars, les botigues i els restaurants llencem massa menjar. No sembla que hàgim après la lliçó de la crisi. Tampoc ha canviat gaire la tendència a envoltar-nos d’objectes efímers. La batalla contra l’obsolescència programada de moment no l’estem guanyant. Caldrà aixecar amb més decisió la idea de l’economia circular.
També en el terreny de les actituds individuals seguim comportant-nos més com a consumidors que com a ciutadans crítics. I sovint caiem en patologies com la compra impulsiva o compulsiva. Els joves i adolescents són molt vulnerables a aquest tipus de conductes. Cal molta educació, tant financera com a favor dels productes sostenibles i socialment responsables, del comerç de proximitat, del quilòmetre zero. Els objectes i productes que necessitem per viure no els podem valorar només pel preu, sinó que també ho hem de fer pels seus valors intrínsecs i per les repercussions ecològiques i socials que comporten. Estem, però, molt lluny d’exercir un consum racional.
A les portes de Nadal, punt àlgid del consumisme, val la pena pensar-hi, en tot plegat. No es tracta de fer una crida a quedar-nos a casa, però sí que val la pena que les famílies, les escoles i els mitjans de comunicació fem nostra la idea d’un consum responsable. Per difícil que sigui.
