El cicloturisme en temporada alta a Mallorca

PalmaTenen quasi 2.000 quilòmetres per recórrer, cerquen bon clima i paisatge, la majoria són homes d’entre 30 i 45 anys, fan esport, suen i gaudeixen d’uns deu dies de vacances. Vénen del centre d’Europa. Fugen de les autopistes, de les carreteres desdoblades, dels centres urbans de pobles grans. Cerquen racons amagats als quals s’arriba per camins rurals, pugen a les muntanyes amb santuaris, visiten mercats i prenen el sol pel camí. Miren els ametllers florits, els ramats d’ovelles, les oliveres, els camps verdosos i els pinars esponerosos, etc. i a l’any següent molts tornen. Alenteixen el trànsit i dibuixen serps multicolors sobre l’asfalt: són els cicloturistes.

No hi ha xifres oficials actualitzades quant al nombre d’entrades. La Conselleria de Turisme té dades de 2009. Llavors van ser 95.000, però la Federació Hotelera de Mallorca calcula que enguany uns 150.000 cicloturistes podrien visitar Mallorca, especialment entre març, abril i maig, la temporada alta per aquest tipus de turisme que genera una activitat econòmica al voltant d’uns 75 milions d’euros. En el 2009 van gastar un total de 63 milions d’euros, segons estudis de l’Observatori de Turisme i del Govern.

Que el cicloturisme va en augment ho confirma el fet que l’operador turístic britànic Jet2.com hagi començat a operar amb vols des del nord de Gran Bretanya cap a Mallorca més prest que altres anys. Des de finals de febrer envia cicloturistes cap a l’illa “perquè el cicloturisme està de moda”, asseguren des de la Conselleria de Turisme, i assumeixen el compromís de treballar i estudiar més aquesta nova corrent turística en estat d’efervescència.

Des del sector turístic, i també a les administracions públiques, es comença a donar importància a aquest segment productiu que, indubtablement, és una tendència l’alça, fins al punt que el Consell ha establert un Pla de millores a les vies ciclistes. El programa, redactat des del Departament de Territori del Consell, preveu un total de 40 intervencions a les carreteres de l’illa fins al 2019.

“Donar prioritat a la seguretat dels ciclistes, fomentar l’esport i apostar pel cicloturisme com a factor dinamitzador de l’activitat econòmica de Mallorca i que permet allargar la temporada turística”, és l’objectiu fixat pel vicepresident i conseller de Cultura, Patrimoni i Esport del Consell, Francesc Miralles. I és que atendre aquest paquet de turisme desestacionalitzador requereix polítiques transversals: millorar les infraestructures viàries, tenir cura del paisatge -per la qual cosa cal evitar que l’agricultura i ramaderia morin definitivament- i atreure més visitants.

Però a més de rodar per les carreteres i fer esport, quines són les preferències dels cicloturistes? Dels darrers estudis que ofereix el Departament de Turisme del Govern se sap que com a segon plat, un 40% visita els pobles i els mercats; un 20% fa turisme cultural; un 30% cerca rutes gastronòmiques; els qui en segon lloc volen sol i la platja, després d’una bona tanda de quilòmetres, són un 20 %; un 8 % s’apunta al golf i un 18% vol fer senderisme en baixar de la bicicleta. A més, un 60% vol massatges, relacionats, també com a activitat complementària.

Petra, epicentre de les rutes

Hi ha la dita que tots el camins duen a Roma. Aplicada al fenomen del cicloturisme de Mallorca, totes les rutes duen a Petra. Les dues gran places de la capital administrativa de la comarca del Pla de Mallorca acullen centenars de cicloturistes cada dia, durant més de tres mesos anuals. És, sens dubte, l’epicentre de nombroses rutes. Això permet que un degoteig constant de ciclistes infli les caixes dels negocis més propers. Petra ha esdevingut un microclima turístic.

Curiosament, les dues places que rivalitzen en la captació de clients prenen el nom de dos personatges històrics: el Beat Ramon Llull i Sant Juníper Serra. A més, els dos quadrilàters públics es besen a un caire. La plaça del Beat: un hotel, sis bars, una botiga exclusiva de roba de ciclista amb el sortidor d’aigua central i les oliveres fent una mica d’ombra, es veu plena de gent que arriba en teringa, cada matí, hora rere hora. A la plaça Juníper Serra, amb dos bars i una gran munió de cicloturistes, cada dimecres el mercat local hi treu el nas. A aquests espais públics hi ha els ormejos precisos per penjar les bicicletes. Llavors, berenar i refresc, una foto i a pedalar de bell nou.

Entre ambdues places hi ha espai per a uns 400 seients. El sol marca les preferències d’una o altra plaça. “Cerquen el sol i allà on en fa més, allà van, fins que tot queda ocupat”, explica un client local. Apol·lònia Torrens és propietària d’un dels bars. A punt de migdia tragina berenars i begudes a balquena i detecta que “d’anglesos en vénen de cada vegada més”. De fet, l’Observatori de Turisme del Govern els quantifica en el seu darrer estudi en un 18 %, tot i que els alemanys encara són majoria, amb un 45%. També és significatiu el 15% de suïssos, el 10% dels Països Baixos, mentre que els cicloturistes estatals són el 7%. Pel que fa a l’allotjament, un 78 % dels cicloturistes pernocten a hotels, un 8% a cases i apartaments de lloguer, i un 5 % a agroturismes.

A la plaça Júniper Serra de Petra, Thomas Bierbaums explica a l’ARA Balears que en general els automobilistes espanyols són més respectuosos, en canvi “els alemanys no tant”, i creu que l’estat de l’asfalt de les carreteres necessita millorar. És un cicloturista que ha vingut per segona vegada. Una companya seva de grup, Andrea Lenz, diu que estan fent diferents rutes durant les vacances i valora molt el paisatge i el clima. Fa quatre anys seguits que ve a Mallorca a fer cicloturisme, “el meu marit en fa vint”, exclama. El que més critiquen els turistes dels pedals és la saturació de les carreteres i les reaccions negatives de molts automobilistes.

Recorreguts

En general, fan etapes bastant llargues: un 37% recorre entre 100 i 150 quilòmetres, i un 23% entre 75 i 100 quilòmetres. Tenen fins a 2.000 quilòmetres de vial per triar. Les ermites i santuaris són llocs de preferència, però per arribar-hi cal fer una major penitència. Com més a prop del cel, més gran és la immensitat de la contemplació: Betlem, Sant Salvador, Cura, Bonany, Santa Magdalena, Monti-Sion i, com a etapa reina, Lluc.

A la passada Fira turística de Berlín, el Consell va ‘vendre’ un total de 16 rutes cicloturístiques, una mostra clara de l’aposta que ha fet per aquesta modalitat de turisme com element desestacionalitzador. De Formentor a Sant Elm per la Tramuntana; de Pollença a Cala Mesquida, pel nordest; de Cala Mesquida a Cap Salines pel Llevant, de Cap Salines a l’Arenal pel Migjorn, i de Palma a Manacor pel centre, tot forma un entrellat de connexions i de varietat paisatgística que sol captivar el visitant cicloturista.