Balears 21/04/2017

Els cercadors d’orquídies silvestres

Dos fotògrafs de natura, Luis Alberto Domínguez i Miquel Àngel Gual, realitzen tasques d’observació sobre l’estat de conservació de les espècies més amenaçades a Balears

i
Enric Culat
6 min
Els cercadors d’orquídies silvestres

Als bons cercadors de bolets els basta fer una ullada general del terreny per saber si en trobaran. En certa manera, als aficionats a l’observació d’orquídies els passa alguna cosa semblant. Un sisè sentit els diu si en aquell prat, pinar, alzinar, garrigar o aiguamoll trobaran o no alguna espècie interessant, potser abundant com les mosques blaves o sabatetes del bon jesús, les mosques petites, les mosques grosses, les mosques vermelles... o tal vegada infreqüent, com una espècie que hagi estat citada anys enrere. És qüestió de paciència i d’experiència, però també de sort. Una de les majors dificultats associades a l’observació d’orquídies radica en la necessitat de coincidir amb el moment precís de la seva floració. Els aficionats a vegades poden passar molts cops ben a prop, o fins i tot pel costat, sense adonar-se’n. No és el mateix cercar per la Massanella al mes de gener que fer-ho al maig. A Balears hi ha 36 espècies d’orquídies. Es tracta d’una xifra prou important tenint en compte les dimensions del nostre territori. No són gaire grans, però sí que són espectaculars i ben interessants. Ara bé, cal obrir bé els ulls per trobar-les.

Això és el que fan els cercadors d’orquídies, uns autèntics especialistes a detectar-ne en tot tipus d’ambients i fins i tot ensumar-les, perquè algunes fan molt bona olor. És el cas de la Gymnadenia conopsea, l’abella olorosa, una orquídia que dos fotògrafs de natura, Luis Alberto Domínguez i Miquel Àngel Gual, han ‘retrobat’ a la serra de Tramuntana, després de dècades sense saber-ne res. És una orquídia de muntanya, llarga i prima, amb una inflorescència laxa (amb moltes flors) i té la particularitat que emet una olor intensa i agradable, especialment els capvespres. És una espècie molt rara a Mallorca perquè generalment no es desenvolupa al Mediterrani, sinó que ho fa al nord d’Europa en ambients més freds i altituds superiors als 1.000 m. Feia molt de temps que aquests dos aficionats la cercaven, fins que al maig del 2013 l’abella olorosa va reaparèixer, primer a Massanella i després a Tossals Verds. Miquel Àngel la descriu com “la mare de totes les orquídies” per la seva excepcionalitat i perquè la seva flor “sembla un insecte”, com passa moltes vegades en aquestes plantes ja que, amb els seus increïbles colors i formes, imiten els insectes que les pol·linitzen.

Col·laboració amb altres especialistes

Constatar la veracitat d’una troballa ja descrita amb anterioritat no és una tasca fàcil, especialment quan ja han passat molts anys des de la primera descripció. Primer s’ha de trobar el lloc propici, ja que no és igual cercar una orquídia a la marina de Campos que a la serra de Tramuntana. També cal assegurar-se de l’autenticitat de la citació perquè podria contenir errors d’ubicació geogràfica o de l’època de floració. No tenir referències concretes de floració pot dificultar bastant la seva recerca. “Nosaltres som especialistes en fotografia de natura, però en els darrers deu anys hem fet una aproximació molt gran al món de les orquídies; nosaltres no descobrim, sinó que constatam antigues citacions que es donaven per perdudes”, puntualitza Miquel Àngel. Molts pics fan la tasca de recerca amb l’assessorament d’altres especialistes orquidòlegs i botànics, entre ells Sven Jonasson, Llorenç Saéz, Jordi Vila i Guillem Alomar, amb els quals sovint també comparteixen sortides. La setmana passada, per exemple, diversos membres de l’Associació Orquidològica de Catalunya (AOC) varen ser per Mallorca fent observacions a l’Albufera, Mondragó, Calvià, la Trapa...

Luis Alberto Domínguez i Miquel Àngel Gual són dos fotògrafs de natura compromesos amb el coneixement, la conservació i la divulgació de les orquídies. Des de fa deu anys realitzen sortides, tots dos junts, amb una feina de prospecció sobre el terreny que ha donat resultats molt valuosos per a la ciència, ja que han trobat poblacions d’orquídies a Mallorca de les quals no se sabia res des de feia dècades. Es van conèixer arran del seu interès per fotografiar una altra espècie molt concreta, l’ Orchis collina o abellera papallona petita, que van retrobar a la zona de Son Ferrer i el Toro. En certa manera, aquesta troballa va originar el seu interès per la recerca d’orquídies que després va anar creixent més i més.

A Mallorca gairebé es poden descobrir orquídies tot l’any, a excepció de l’època de més calor com el mes d’agost. Al pla de Mallorca la floració és més primerenca, la major part floreixen al març i l’abril, mentre que a les zones de muntanya ho fan més tard. La Gymnadenia conopsea floreix cada any, tot i que enguany serà difícil trobar-ne perquè quasi no ha fet fred, segons argumenten els dos especialistes. En tot cas, la Conselleria de Medi Ambient els ha posat unes proteccions, com una mena de gàbies, perquè les cabres no se les mengin. Convé fer-ho, només queden entre 15 i 20 exemplars a tot Mallorca.

El fenomen de les hibridacions

Un altre aspecte interessant de les orquídies són les hibridacions que poden formar entre les distintes espècies, per efecte dels insectes pol·linitzadors. Luis Alberto i Miquel Àngel ja han trobat noves hibridacions, com la Balearica x Fusca a la Font de sa Cala, i encara en volen trobar més, com també altres espècies de les quals fa temps que se sap ben poca cosa, per exemple l’ Orchis papillonacea, l’ Orchis simia o l’ Ophrys insectifera, de la qual només hi ha dues descripcions a tot Mallorca. “Hi ha determinades citacions que pensam que són errònies, per això les cercam amb insistència amb l’esperança que un dia les puguem corregir”, explica Miquel Àngel. Amb un altre botànic, Vicenç Pla, darrerament ha trobat 15 peus d’ Orchis mascula a molt poca altitud. La propera sortida que faran junts Miquel Àngel i Luis Alberto serà a la serra de Tramuntana amb la intenció de localitzar exemplars d’ Orchis cazorlensis, “però, si trobam més coses, encara molt millor, és clar”, diuen somrient els dos fotògrafs.

Per trobar orquídies convé fer-ho des d’un angle de visió tan a prop de terra com sigui possible, a genollons o ajupit. El motiu és doble: per una banda, poder distingir-les millor i, per una altra, per no fer-les malbé. Aquest darrer aspecte és fonamental, per la fragilitat de les orquídies. “Ja que som fotògrafs de natura, ens agrada fer una recomanació expressa als altres: no sortir mai a fotografiar orquídies en grups de més de dues persones. S’ha d’anar molt alerta i prendre consciència de no remoure el terreny. Les botes i les motxilles de la gent que seu a berenar poden malmetre-les i aixafar-les. Hem de mirar sempre a on posam els peus per no trepitjar-les”, adverteix Luis Alberto, i així evitar conseqüències com les que darrerament ha patit una hibridació única de Serapia x Pyramidalis a Menorca.

Per als aficionats a les orquídies, sortir a trobar-ne no només és un repte, sinó que s’ha convertit pràcticament “en una addicció”, matisa Luis Alberto. Ell surt tots els dies de l’any a cercar-ne. “A vegades atur el cotxe i començ a guaitar en terra, simplement perquè alguna cosa m’ha cridat l’atenció sobre el terreny, la composició del substrat, l’herba o l’hàbitat”, explica. Per descomptat, l’experiència ajuda a descobrir-ne més, especialment quan es tracta d’una zona que abans ja ha estat trepitjada altres cops pels especialistes. Respecte de si ser fotògraf de natura facilita la troballa d’orquídies, Luis Alberto i Miquel Àngel estan convençuts que sí, perquè la seva experiència al darrere d’un objectiu els ha fet “discriminar” altres coses que no els interessen, “com si tinguessin un escàner als ulls”, prioritzant el tipus d’estructures i morfologies més característics de les orquídies. A pesar de tot, Miquel Àngel hi afegeix que “hi ha moltes coses que jo al camp no les veig i després en canvi me n’adon en veure les fotografies”.

EL GOB ORGANITZA UNA CONFERÈNCIA DIA 27

Com es fotografia una orquídia? Quins tipus de plans es necessiten a l’hora de fer una descripció fotogràfica? Luis Alberto Domínguez i Miquel Àngel Gual ens ho explicaran el proper dia 27 a una xerrada que tindrà lloc a la sala d’actes de la Misericòrdia del Consell de Mallorca, en el marc del cicle de conferències El darrer dijous, que organitza mensualment el GOB. La conferència, titulada Passió per les orquídies silvestres, començarà a les 19.30 hores i té com a objectiu “transmetre l’interès” per aquestes plantes i fer que la seva divulgació arribi a la major quantitat de gent possible, “animant tothom a cercar orquídies, però sempre tenint en compte criteris de respecte i molta cura per no malmetre aquestes criatures tan meravelloses, guapes i úniques que podem descobrir en terra”, expliquen els dos aficionats.

Una orquídia es pot fotografiar amb molts tipus de càmeres, però Luis Alberto i Miquel Àngel fan servir càmeres digitals professionals, les reflex Nikon D-800 i D-700 amb objectius intercanviables. “En aquests deu anys hem après a fotografiar les orquídies, hem après a seure al seu costat, apreciar-les, xerrar amb elles i esperar el millor moment per fotografiar-les”, expliquen. Respecte del tipus de fotografies, i tot esperant la conferència, avancen que com a mínim s’han fet els següents enfocaments: de la planta amb el seu entorn, de la planta sencera, de tres quarts (el que s’entén com a pla americà), del detall de la inflorescència, del detall de les fulles, del perfil i, si es pot, també de la roseta basal, és a dir, el moment en què surten les primeres fulles de l’orquídia.

stats