El “centre de la població” a les Balears

GeògrafLa població de les Illes Balears ha passat d’uns 375.000 habitants el 1930 a superar 1.107.000 habitants el 2016. Per representar aquest creixement, ens fixarem en l'evolució de la distribució espacial de la població, cartografiant el desplaçament del “centre de la població” a cada una de les Illes.

En els darrers temps hem estat ocupats a intentar esbrinar on és el centre geogràfic de Mallorca (Bauzà Llinàs, Joan; Ginard Bujosa, Antoni; Ramis Puig-gros, Andreu, 2017, 'El centre geogràfic de Mallorca. Percepció del territori i identitat local'. Mallorca: El Gall, Editor [Els Fiters; 25]). Una conclusió general és que hi ha molts de mètodes per calcular el centre i que tots donen resultats diferents.

Un dels mètodes de càlcul és el centroide o centre de gravetat. Una forma visual d'entendre aquest centre és dibuixar els polígons dels perímetres de les Illes sobre una làmina de cartó gruixat, retallar-los i posar-los, fent coincidir el centroide, sobre la punta d’un llapis. El retall de cada illa hauria de quedar en perfecte equilibri.

Mentrestant, Antoni Ginard Adrover ens suggerí una altra possibilitat, semblant al mètode anterior, que és el càlcul del “centre de població”. Aquest centre també s’ha d’entendre com un centre de gravetat. La diferència amb el centre geogràfic és que, en lloc de ponderar per la superfície de cada municipi, es té en compte el respectiu nombre d’habitants.

Tal com afirma Antoni Ginard Bujosa, a Mallorca, el centre de població està sempre condicionat pel pes relatiu de Palma. L’any 1930, en una societat i una economia de base agrària, pesa encara la població resident a l’interior de l’illa i Palma tot just representa el 29,3% de la població total, amb el centre de població a prop del centre geogràfic. A partir de 1940, creix el pes de Palma, que supera el 54% de la població total a la dècada del 1980 i desplaça el centre cap al sud-oest. Més endavant, a causa del buidatge demogràfic de l’interior i sobretot pel creixement, tant de l’àrea urbana de Palma com dels municipis de la franja del litoral del sud-est i del nord-est, es mou el centre en funció del nombre de residents a les àrees turístiques de la costa, com a conseqüència del procés de litoralització.

A Menorca, el centre de població reflecteix la dualitat tradicional entre Ciutadella i Maó, encara que es va movent cap a l’est a partir del 2001 per la suma dels habitants dels municipis del llevant menorquí (Maó, es Castell i Sant Lluís).

A Eivissa, el centre de població respon igualment al pes relatiu del municipi d’Eivissa (Vila), per més que també es desplaça a causa del creixement progressiu dels residents als municipis de Sant Antoni de Portmany, Santa Eulàlia del Riu i Sant Josep de la Talaia.

El càlcul del centre de població es pot dur a terme a altres territoris i a altres escales. Un bon exemple és el cas dels Estats Units d’Amèrica, on, durant els passats dos-cents anys, el centre de població s’ha desplaçat més de 1.700 km cap a l'oest i ha creuat fins a sis estats des del seu origen a la costa est.

Fa uns dies, en la recerca d'altres centralitats que ens tenen entretinguts, comentàvem la condemna d’en Galileu, perquè no deixam content a ningú. Acabarem avui amb un fragment.

1.- La proposició de ser el Sol el centre del món i immòbil en el seu lloc és absurda, filosòficament falsa i formalment herètica, perquè és precisament contrària a les Sagrades Escriptures.

2.- La proposició de no ser la Terra el centre del món, ni immòbil, sinó que es mou al voltant del Sol i també amb un moviment diürn, és també absurda, filosòficament falsa i teològicament errònia en la fe.

Per tant, els centres geogràfics canvien segons les creences i el centre de la població també està en moviment.

'Eppur si muove'.