SOLIDARITAT

Les cares amables que donen la benvinguda als refugiats

9 professionals i 30 voluntaris vetllen cada dia per la integració dels 19 refugiats de Palma
Omar Lamim (27 anys). Sahrauí. Coordinador de centre d’acollida. Noelia Silva (25 anys). Madrilenya. Advocada. I Pilar López (70 anys). Va néixer a Valladolid. Voluntària / ISAAC BUJ

En quina situació em trob? Quina documentació necessit? He de demanar permís per sortir a passejar? Què faig si la policia m’atura pel carrer? Donar resposta a aquestes preguntes d’una manera immediata i clara es converteix en la màxima prioritat de les persones que treballen per facilitar la integració dels refugiats que en les darreres setmanes han arribat per primer cop a Palma. Els primers ho van fer al març -una família d’albanesos-; els darrers, dilluns, quan arribaren els primers vuit sirians. De moment, només són 17, però s’espera que els propers mesos siguin més, ja que l’alberg on viuen -a la Platja de Palma- té capacitat per a 50 persones.

Va arribar a Mallorca quan tenia 9 anys. Viu amb la seva família mallorquina a Santa Margalida i li entusiasma fer panades. És treballador social i fa feina a la Creu Roja des de fa un any.

Omar Lamim

Els motius i les circumstàncies personals que els han duit fins aquí són diversos. Tots vénen amb la seva pròpia història i no sempre els resulta fàcil d’explicar. Ara, però, n’han començada una altra, una història més incerta però també més optimista, tranquil·la i esperançadora. Els responsables de vetllar perquè això sigui possible són un equip de sis monitors, dos treballadors socials, un coordinador i prop de 30 voluntaris de la Creu Roja, entitat encarregada de gestionar el programa estatal de Sistema d’Acollida i Integració per a immigrants i refugiats. “En aquests moments, ens trobam en una primera fase d’acolliment, d’una durada de sis mesos, en què es cobreixen les seves necessitats bàsiques, els ajudam a tramitar els permisos i tota la documentació necessària per poder integrar-se”, explica Rocío Redondo, coordinadora del programa de Migracions i Refugiats de la Creu Roja.

L’encarregat d’assegurar-se que tots els refugiats tinguin una bona arribada i rebin aquests serveis és Omar Lamim, coordinador del centre d’acollida i responsable que tot funcioni. “La convivència és magnífica entre ells i tots s’han adaptat de meravella”, comenta.

Un dia qualsevol

S’aixequen i berenen entre les 7 i les 9 del matí. Brioxeria, fruita, sucs, cafè o torrades, el berenar de qualsevol mallorquí. Els productes provenen de l’empresa de càtering que els serveix el menjar cada dia, però també de l’aportació dels veïns de la zona. “Sovint ens deixen a la porta cistelles de fruita o roba. Sens dubte que el centre s’ha articulat gràcies a la participació ciutadana”, apunta Omar Lamim.

Fa només tres setmanes que resideix a l’illa i que treballa per a la Creu Roja. Abans feia de voluntarìa donant assistència legal; ara ajuda a tramitar les sol·licituds d’asil i tots els documents que faci falta.

Noelia Silva

Després, com a qualsevol casa, dediquen un temps a fer net: llit, habitacions o instal·lacions del centre. “Tots hi col·laboren per pròpia iniciativa, ja que és una manera de mostrar agraïment per estar aquí”, afirma. Ho fan per grups i per setmanes sota la batuta d’Isabel, que és qui té la clau de la cambra on es guarden els productes de neteja, tancada per evitar que l’únic nin que de moment hi viu pugui accedir-hi.

A partir d’aquí, comença la seva jornada d’activitats: primer, classe de castellà o català. Se’ls fa una prova de nivell només arribar i, en cas de saber alguna d’aquestes llengües, se’ls ofereix la possibilitat de fer anglès. “Aprenen molt ràpid, i és que es nota que estan il·lusionats”, diuen. Totes les classes, com la majoria d’activitats, sortides i tasques d’acompanyament o traducció, les fan els voluntaris. N’hi treballen gairebé 30, en diferents hores i dies. Pilar López n’és una. “Els enseny el que em demanen: números, aliments i, sobretot, els don conversa, i és que tenen un gran interès per aprendre”, explica. Hi dedica deu hores setmanals i ja pensa a organitzar excursions a pobles i mostrar-los les tradicions mallorquines”. “Els entusiasma el correfoc”, comenta. Les classes no són obligatòries; de fet, res no ho és, però de moment ningú ha renunciat a aprendre.

Ha treballat com a mestre de parvulari i d’educació especial durant gairebé 50 anys. Després de jubilar-se, va dedicar un temps a viatjar, però li tornaven les ganes de continuar ensenyant. Ara ho fa al centre.

Pilar López

Paral·lelament, els voluntaris s’encarreguen d’ajudar a tramitar-los la targeta sanitària i la ciutadana, fer-los de traductors, acompanyar-los a conèixer l’entorn i tot l’indispensable per poder-se moure per la ciutat. No tenen doblers, però disposen d’una ajuda de “butxaca” a través de la Creu Roja.

Bona part del dia, però, la dedicam també a xerrar amb Noelia Silva, que treballa com a advocada i els ajuda a tramitar el permís d’asil, fer l’homologació de títols -un refugiat és catedràtic i un altre periodista- i permisos de conduir, tot i que la Direcció General de Trànsit no facilita gaire informació. “És fàcil entendre’s amb ells perquè tenen paciència i saben esperar si no tenc la resposta immediatament”.

La primera fase sembla ja superada, per aquest motiu la consellera de Benestar Social, Fina Santiago, ha anunciat que treballen en una de segona, que implica cercar-los habitatge i l’escolarització.

“Viuen al centre amb el mateix respecte  que si fos ca seva”

Quan s’arriba a un lloc nou, la primera impressió compta, i molt. El fet que el centre estigui situat davant la mar no deixat indiferent cap nouvingut, que no s’acaba de creure que viurà durant sis mesos tan a prop de la platja. Un exemple clar és el de dos joves que, en entrar a l’habitació, van al·lucinar en veure que tenia balcó.

Cadascú té la seva pròpia clau i poden entrar i sortir lliurement del centre tantes vegades com vulguin. De fet, tampoc estan obligats a tornar a una hora, ja que el centre està assistit les 24 hores però, com explica Omar Lamim, “són molt respetuosos amb tot, perquè veuen el centre com ca seva”.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF