Balears 24/06/2014

L’arbre genealògic de la mort sobtada

La tesi de Tomàs Ripoll vincula la miocardiopatia hipertròfica amb una mutació genètica

Enric Culat
3 min

PalmaLa miocardiopatia hipertròfica és una malaltia del múscul cardíac, d’origen genètic, que comporta una alteració a l’estructura i funció del cor. Es tracta d’una de les malalties cardíaques hereditàries més comunes, amb una prevalença de 1:500 individus; per tant, bastant elevada, si bé en la majoria de casos té un curs benigne. La principal complicació associada és la mort sobtada per arítmies que pot afectar joves i esportistes. La mortalitat global és de l’1%, però en certs casos de risc pot arribar fins al 5% o més.

Des de fa dues dècades, diverses recerques tracten de determinar la relació entre la genètica i l’evolució d’aquesta malaltia. En aquest sentit, la tesi doctoral de Tomàs Ripoll -cap del Servei de Cardiologia de l’hospital Son Llàtzer-, defensada recentment a la UIB i realitzada en el marc de l’activitat investigadora de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (Iunics), posa de manifest l’existència de mutacions genètiques que comporten un risc augmentat de mort sobtada. Una de les conclusions més interessants i alhora sorprenents de la tesi és que aquesta mutació de gens podria explicar-se en part per l’origen insular dels pacients i la seva endogàmia associada.

La tesi ha estat dirigida pel doctor Lorenzo Monserrat, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de la Corunya, i “tracta d’una mutació maligna que hem trobat més freqüent del que és habitual a la nostra illa en un gen (TNNT2), si bé no sempre és així. Per això és fonamental continuar estudiant per avançar en el coneixement”, puntualitza Ripoll. ElgenTNNT2 o gen de la troponina T és fonamental per mantenir l’estructura de les fibres musculars cardíaques i la funció del cor com a bomba. Dins aquest gen, Ripoll ha estudiat una mutació concreta, anomenada Arg92Gln, que provoca un canvi d’aminoàcid que fa que es fabriqui una proteïna anòmala, que serà la causant de la disfunció i les complicacions. Les mutacions noves es produeixen durant la formació de l’embrió, però el més freqüent a les mutacions cardíaques és que siguin heretades d’un dels pares. Si un dels pares és portador de la mutació, cada un dels fills té una probabilitat d’herència del 50%, explica Ripoll.

Entre novembre de 2007 i febrer de 2012, l’investigador va avaluar 210 pacients residents a l’illa de Mallorca no emparentats i amb diagnòstic de miocardiopatia hipertròfica. En 8 casos es va identificar una idèntica mutació en el gen TNNT2. Posteriorment, es va analitzar la presència d’aquesta mutació en els familiars d’aquests pacients i es va cercar la formació d’un grup de població amb unes determinades característiques genètiques compartides fruit del seu aïllament. A més, es va dur a terme una exhaustiva anàlisi de les variables clíniques i genètiques, parant especial atenció als marcadors de mort sobtada en aquests pacients. Gràcies a l’estudi, Ripoll ha conclòs que la mutació produïda en el gen TNNT2 és responsable d’un 11,4% dels casos de miocardiopatia hipertròfica en el grup de pacients estudiats, un percentatge que suposa el segon més alt del món dins la literatura mèdica publicada.

Origen insular i endogàmia

L’investigador apunta que l’origen insular de la població d’estudi i l’endogàmia associada han influït en l’alta prevalença d’aquestes mutacions. En concret, la investigació realitzada ha mostrat que de les 8 famílies amb la mateixa mutació, aparentment no emparentades, 7 provenien del mateix municipi, Pollença. “Investigant llibres antics eclesiàstics de defuncions i naixements, hem pogut veure que aquestes famílies tenien un avantpassat comú que va néixer l’any 1784 i que al llarg de generacions s’ha estès la mutació dins el mateix poble”, argumenta Ripoll. Per fer aquesta investigació genealògica “ha estat imprescindible l’ajuda de Juan Manuel Torres, historiador local i responsable de l’arxiu parroquial de Pollença”, agraeix Ripoll.

L’investigador també assenyala que la mutació s’associa a un desenvolupament precoç de la miocardiopatia, que esdevé en edats més joves que en la resta de mutacions. Això vol dir que entre els portadors de la mutació, el 50% ja tindran la malaltia desenvolupada als 37 anys, bastant més prest que la majoria d’altres mutacions. La supervivència mitjana d’aquesta mutació és molt inferior a altres miocardiopaties hipertròfiques. La mitjana de supervivència és de 46 anys, i la probabilitat de ser viu als 48 anys és només del 50%, segons les dades aportades per Ripoll.

stats