TRANSICIÓ ENERGÈTICA
Balears 09/12/2017

Un llarg camí Fins a París

El Govern preveu que només onze municipis assoleixin els objectius europeus en renovables per al 2020

Jaume Vinyas
3 min
Un llarg camí
 Fins a París

PalmaLa transició energètica és una de les apostes més ambicioses que s’ha marcat el Govern per a la present legislatura. Tot i els esforços que s’estan fent en aquest sentit, a finals del mandat es preveu que el 9,32% de l’energia que es consumeixi a l’Arxipèlag sigui generat de manera neta. La xifra queda a la meitat dels objectius europeus per al 2020, un 20%, tot i que el salt serà notable en comparació amb el 2,36% d’energia verda que es genera actualment a les Balears.

Ara mateix, només quatre dels 52 municipis de les Illes assoleixen aquest objectiu fixat per d’aquí a poc més de dos anys, segons les dades facilitades per la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat. Són Petra (44%), Artà (26,4%), Santa Margalida (23,5%) i Porreres (20,58%), tots quatre a Mallorca. Només n’hi ha quatre més, també a Mallorca (Vilafranca, Binissalem, Sencelles i Llubí), que quedarien a mig camí, és a dir, igualarien les pretensions de l’Arxipèlag per a finals de legislatura. La resta, 44 municipis, tenen per davall del 10% de renovables.

A finals de legislatura, però, i d’acord amb els projectes en tramitació, el nombre de pobles ‘complidors’ es podria gairebé triplicar, fins a arribar als onze. Entre aquests, n’hi hauria quatre (Manacor, Llucmajor, Ciutadella i Binissalem) que generarien més del 50% de la seva energia a partir de renovables. Binissalem, fins i tot, tindrà capacitat per subministrar energia neta a altres municipis ja que es preveu que, al final del mandat, produeixi amb renovables el 112% de l’energia que consumeix.

Quatre municipis més quedarien per sobre del 10%, però encara n’hi hauria 33 per davall de la meitat de l’objectiu. Una vintena d’aquests estaria per sota de l’1% i, fins i tot, n’hi ha onze més (Banyalbufar, Búger, Costitx, Deià, Escorca, Estellencs, Fornalutx, Selva, Sóller, Valldemossa i es Mercadal) que encara no han tramitat cap projecte en aquest sentit i, per tant, generen un 0% d’energies renovables. Amb tot, hi ha casos més preocupants per la mida del municipi, com Vila, per exemple, que només produirà el 0,2% en renovables, o Pollença, que en generarà el 0,1%. Així mateix, també crida l’atenció que Palma, que concentra gairebé el 40% de la població, només generi el 0,94% de l’energia amb renovables.

Objectiu: mides adequades

El gran salt que es preveu fer els propers anys és degut, principalment, a cinc projectes de grans dimensions que estan actualment en fase de tramitació. Són, per ordre de potència, els de Son Salomó, a Ciutadella; Santa Cirga, a Manacor; Sa Caseta i Cap Blanc, a Llucmajor, i Biniatria, a Alcúdia. Alguns d’aquests -especialment Cap Blanc i Santa Cirga- han generat crítiques dels grups ecologistes per l’elevat consum de territori que suposen, tot i que, en els dos casos s’ha reduït a la meitat la seva extensió inicial. Des del Govern sempre han defensat que, si bé no volen que proliferin aquest tipus de projectes tan grans, aquests són cabdals per poder donar l’impuls necessari que permeti complir els acords internacionals. Amb tot, destaquen que també hi ha set projectes en tramitació d’una mida que consideren més adient per al fràgil equilibri de les illes. Així, asseguren que “s’ha fet pressió des de les institucions per anar reduint la mida de nous projectes”. Una de les claus, els anys a venir, és la negociació amb l’Estat per aconseguir una subhasta específica de renovables per a Balears “per fer viables projectes més reduïts”.

Es destaca, a més a més, que la modificació de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental va simplificar les condicions per als projectes petits -de menys de 4 hectàrees- situats en zones qualificades ambientalment com a àrees d’alta aptitud, per incentivar aquest tipus de projecte enfront dels grans.

L’objectiu d’assolir el 20% de generació d’energies renovables per al 2020 va ser un acord que van prendre els estats membres de la Unió Europea com a eix central de la lluita contra el canvi climàtic i és només la primera passa amb vista a complir els Acords de París, que s’han de començar a aplicar a partir de la propera dècada. Balears iniciarà la cursa a mig camí, però molt més a prop que quatre anys enrere.

stats