VINYÒVOL
Balears 05/11/2017

La batalla del glifosat

L’autorització i control dels fitosanitaris l’hem deixat en mans de les autoritats competents europees

Andreu Majoral
4 min
Els herbicides són verins, un verí que es tira a la terra per matar les herbes que no desitjam, però també afecta l’estructura del sòl, els microorganismes que hi viuen i la planta que volem cuidar.

EnòlegEls consumidors volen menjar i beure d’una manera més conscient, verbalitzen el desig d’adquirir productes saludables i de bona qualitat, conèixer qui i com han fet el producte que compren a les botigues i que posen damunt la taula; sigui oli, vi, verdures o qualsevol altre producte alimentari. N’hi ha que decideixen conèixer i comprar directament al pagès per establir un nus de confiança i saber com vicia i tracta la terra. Són aquests els que més valoren i aprecien els productes que compren i els que declaren ser feliços quan posen els peus davall taula i destapen la botella de vi acabada de comprar al celler de confiança. Segurament no és necessari conèixer en detall tots els processos, com amb quins productes fitosanitaris esquitxa els cultius per evitar-hi malalties, però el que és imprescindible és saber que aquests productes no ens afectaran negativament la nostra salut ni tampoc el medi ambient.

L’autorització i control dels fitosanitaris l’hem deixat en mans de les autoritats competents europees, que cada cert temps revisen tots els productes que s’utilitzen en l’agricultura. Al llarg d’aquestes dècades, i després de llargs processos burocràtics i administratius, s’han anat prohibint una gran multitud de productes que eren molt utilitzats després de la Segona Guerra Mundial i que diferents estudis científics n’han demostrat l’alta toxicitat per als humans, per als animals o per al medi ambient.

Cada cop que apareixen indicis científics de possibles toxicitats en un producte autoritzat s’activa tota la maquinària de revisió i també diversos lobbies a Brussel·les per influir en la resolució final. La presa de decisió hauria de ser molt senzilla, llegir l’informe científic i, si aquest apunta i demostra que el producte en qüestió és tòxic, es prohibeix i carpeta tancada. Però, com us podeu imaginar, no vivim en un món ideal; la burocràcia i els interessos econòmics fan que el procés es dilati sobretot si comencen a aparèixer informes científics dispars i contradictoris. Es pot fer un paral·lelisme amb el cas del monument del creuer Baleares de la Feixina: si l’informe tècnic l’han encarregat a un arquitecte més escorat a l’esquerra, la conclusió és que el monument no té valor artístic ni arquitectònic; en canvi, si el tècnic coixeja de la dreta, és una magnífica obra d’art que s’ha de protegir, tothom s’empapera d’informes tècnics i el monument continua dret.

El proper 9 de novembre, la Comissió Europea ha de sotmetre a votació la renovació o la prohibició d’un dels productes fitosanitaris més utilitzats al món, el glifosat, un herbicida que va desenvolupar el gegant industrial Monsanto, conegut amb el nom comercial de Roundup, que s’utilitza per matar les anomenades males herbes. Tot va començar quan al març del 2015 va aparèixer un estudi de l’Organització Mundial de la Salut amb la contundent conclusió que el glifosat és un probable carcinogen per als éssers humans, un estudi avalat per l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer; aquest informe trastocà l’agenda europea, ja que es pretenia renovar la llicència d’aquest producte. Al cap de pocs mesos, apareix un altre informe, en aquest cas de l’Agència de Seguretat Alimentària, negant la toxicitat del producte i que l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques va fer servir per declarar el glifosat com a innocu. Ja ho teniu: diversos informes fets per organismes científics que es contradiuen i són utilitzats per a una batalla on hi ha molts interessos econòmics, una nova batalla dins la guerra entre les grans indústries que tenen el poder dels doblers i influència als despatxos contra les associacions de consumidors i els sectors ecologistes que únicament tenen el poder del relat i la gran influència a la societat.

No utilitzaré eufemismes. Els herbicides són verins, un verí que es tira a la terra per matar les herbes que no desitjam, però també afecta l’estructura del sòl, els microorganismes que hi viuen i la planta que volem cuidar. Els pagesos haurien de ser ben conscients dels productes que utilitzen, però el més important és apuntar al poder, als organismes responsables a prendre decisions i fer-los recordar que no han de prémer un botó pensant en els interessos econòmics d’una indústria privada, sinó en la salut de les persones, dels animals i del medi ambient.

Vi recomanat

Son Vell 2015 Celler Son Vell (Son Macià)

Toni Sureda és un viticultor macianer que cultiva i vicia unes 10 hectàrees de vinya en ecològic. Quasi tot el raïm que verema el ven a diversos cellers de la zona, però ell se’n reserva uns 10.000 kilos per fer dos vins dins un microceller. Diuen que el vi és el fidel reflex del pagès vinater, idò així és aquest Son Vell 2015, etiqueta amb poques paraules però clares i entenedores, raïm autòcton (crec que callet, mantonegro i fogoneu) de velles vinyes i amb suau pas de bóta, honest i directe sense artificis amb taní una mica rústic d’entrada que es va suavitzant a mesura que passa per la gola i un final agradablement càlid.

stats