10 anys d’Estatut i sense Síndic de Greuges

PalmaAmb la reforma estatutària del 2007 s’han duit a terme transformacions institucionals molt significatives. Abans de la creació dels consells insulars, els governs de cada illa estaven integrats pels diputats elegits al Parlament balear, mentre que ara les llistes electorals i les urnes són independents. Des de fa una dècada, les competències als consells insulars són majors i es crea el Consell de Formentera. Així mateix, el text jurídic estableix, per primera vegada, que el president del Govern pot dissoldre anticipadament el Parlament, si bé anteriorment no es preveia aquesta possibilitat. Una altra passa endavant és el reconeixement de la nacionalitat històrica de les Illes, encara que l’Estatut utilitza un concepte de balearitat qüestionable amb relació al reconeixement de la sobirania de les Illes, tal com adverteix el polític menorquí Joan Albert Pons. A més a més de tot això, cal ressaltar que neix la Sindicatura de Comptes, encarregada de fiscalitzar l’activitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears.

Després de 10 anys de la reforma, es treballa encara perquè la realitat sociopolítica balear s’apropi a la idea que recull el text jurídic.

Desplegament

El nou estatut preveu, per exemple, la creació de la Comissió general dels consells insulars, que hauria de desenvolupar un espai en què els consells insulars i el Parlament puguin reunir-se i deliberar per tal d’assegurar una “composició paritària” entre les dues institucions. En aquests moments s’està fent feina des del Parlament per a l’elaboració del reglament que ha de donar forma a aquesta comissió, si bé està pendent d’aprovació.

El text del 2007 també estableix la creació del Consell Audiovisual de les Illes Balears, una “entitat pública i independent”, la missió de la qual és “garantir la informació veraç, objectiva i neutral” o “fomentar el pluralisme lingüístic en els mitjans de comunicació”. La llei que ha de regular aquest organisme està aprovada, però el consell encara no s’ha constituït.

Amb tot, segons el jurista i professor Bartomeu Colom, el text jurídic avança molt en termes competencials, encara que falla en el desplegament i el balanç de l’autogovern és molt migrat.

Bona part dels drets, els deures i les llibertats dels ciutadans de les Illes recollits a l’Estatut s’han realitzat, però queda pendent d’aprovació una llei sobre la Carta dels Drets Socials de la CAIB que ha de regular l’actuació de les administracions públiques de les Illes en l’àmbit de la política social.

Igualment, la creació d’una policia autonòmica, que atorgaria la possibilitat d’executar ordres sense haver de recórrer a l’Estat, constitueix una previsió que tampoc no s’ha fet realitat.

Tanmateix, no s’ha creat la Sindicatura de Greuges, tot i existir una llei que la desenvolupa, ni del Consell de Justícia de les Balears, la creació del qual no serà viable fins que no hagi tingut lloc una transferència de competències real en justícia. Segons fonts parlamentàries, el desplegament del dret civil, en general, també ha estat molt escàs.

Dificultats

Igualment, l’Estatut també menciona la necessitat de disposar d’un règim especial insular de les Illes Balears “en reconeixement del dret específic i diferencial de la seva insularitat”. Aquest règim havia d’ajustar la política de l’Estat a la nostra realitat pluriinsular, especialment en matèria de transports, infraestructures o telecomunicacions, fet que requereix la dotació dels fons necessaris per a la seva aplicació. Segons la presidenta Francina Armengol, aquest règim no s’ha acomplert. “Malauradament, les qüestions de finançament han quedat molt per darrere del que haurien d’haver estat”, lamenta. Segons Armengol, “quant al desenvolupament, hi ha títols que s’han desenvolupat més. Els que no s’han desenvolupat són els que han depès del govern d’Espanya”. Per Bartomeu, el punt més feble de l’Estatut és el finançament i, sense finançament, no hi ha autogovern.

El text també estableix que la Comunitat pot participar en la gestió d’aquests ports i aeroports segons la previsió de les lleis de l’Estat. No obstant això, precisament dijous passat, David Abril va presentar una iniciativa parlamentària en què qüestiona la rebaixa de les taxes aeroportuàries anunciades pel nou ministre de Foment, que “no garanteix una millor mobilitat per als residents” i “empitjora la necessària cogestió aeroportuària, recollida a l’article 32.15 de l’Estatut”.