2018: un any preelectoral en què es disputaran tots els lideratges

Repetirà l’esquerra la victòria electoral del 2015? Tindrà Biel Company el lideratge necessari per fer que el Partit Popular torni a agafar les regnes de les Illes? Superarà MÉS per Mallorca la dimissió de Barceló i trobarà un candidat o una candidata convincent per al 2019? Hi haurà algú capaç de qüestionar la solidesa amb què Francina Armengol s’ha instal·lat al Consolat de Mar? Seran capaços Podem, El Pi i Ciutadans de fer forat i guanyar terreny als seus competidors electorals? Aquestes són algunes de les preguntes que s’aniran resolent al llarg del 2018. El que encetam serà un any que determinarà en quines condicions arriben els partits a les eleccions autonòmiques, insulars i municipals que s’hauran de fer la primavera del 2019.

L’esquerra: a punt per mantenir el Govern?

Hi ha una líder balear a qui ningú, de moment, s’ha atrevit a plantar cara internament. Parlam de Francina Armengol, que no només va conduir els socialistes a recuperar el Consolat de Mar el 2015, sinó que a més ha estat capaç de no veure’s directament esquitxada per pràcticament cap polèmica en aquests més de dos anys i mig de legislatura. El govern de l’esquerra va dedicar una primera part de la legislatura a desfer algunes de les mesures més polèmiques de Bauzá, com ara el TIL i la Llei de símbols, i ara es dedica a dur endavant la seva tasca de govern. Amb un Podem menys combatiu que a principi de legislatura, el bipartit que formen el PSIB i MÉS per Mallorca ha fet endavant mesures comara la recuperació de la targeta sanitària universal, la implantació de la renda social, la regulació del lloguer turístic i la implantació de l’impost turístic. Ha estat precisament a la Conselleria de Turisme on el Govern ha tingut més problemes fins el punt que l’exconseller Biel Barceló va haver de dimitir per acceptar un viatge a Punta Cana patrocinat per un empresa turística.

La dimissió de Biel Barceló, el cap de llista de MÉS el 2015, va accelerar el debat sobre el lideratge de la formació ecosobiranista amb vista a les eleccions de 2019. Tot i les reticències dels seus companys socialistes, MÉS va aconseguir col·locar a la vicepresidència del Govern la coportaveu de la formació i secretària general del partit majoritari de la coalició -el PSM-, Bel Busquets. Durant aquest 2018 veurem com es consolida la posició de Busquets al Govern i si la seva presència serveix per fer-la sonar com a possible candidata. Qui ja hi ha sonat a través de diversos mitjans és una altra consellera de la formació, Fina Santiago. En tot cas, MÉS per Mallorca haurà de fer un congrés per repartir el poder intern del partit i primàries per decidir qui serà la candidata o el candidat ecosobiranista a ocupar el Consolat de Mar. Per una altra banda, MÉS compta amb dos lideratges inqüestionats, de moment, a la presidència del Consell i la batlia de Cort, Miquel Ensenyat i Antoni Noguera. MÉS per Menorca, per últim, ha tingut una etapa relativament tranquil·la i una posició còmoda d’ençà de la seva sortida del Govern pel relleu de Ruth Mateu a la Conselleria de Cultura.

Podem, que s’ha mantingut al marge del Govern tot i que ha mantingut el seu suport parlamentari en el marc dels Acords pel Canvi. Res indica que això hagi de canviar, sinó al contrari: els morats han relaxat la seva postura respecte del Govern, inicialment molt combativa. La tasca pendent serà la de trobar un lideratge que els permeti fer un bon resultat el 2019. La seva actual secretària general, Mae de la Concha, és diputada a Madrid i no aconsegueix despuntar a l’arena mediàtica i política illenca. Per una altra banda, noms destacats com Alberto Jarabo o Laura Camargo no sembla que estiguin en les millors condicions per liderar la formació en les properes eleccions.

Els partits de centredreta encaren diferents reptes

El principal partit de les Illes Balears, el Partit Popular, està també en una situació delicada pel que fa al lideratge intern. Després de l’era Bauzá i d’una etapa de desfeta interna, Biel Company aconseguí imposar-se en el Congrés regional al que ara és senador José Ramón Bauzá. La victòria del diputat santjoaner semblava un argument més que de pes per fer que s’imposàs com a líder intern del PP i per fer-lo brillar com a cap de l’oposició. Tanmateix, qui ha continuat exercint les funcions de portaveu del PP al Parlament ha estat la diputada Margalida Prohens, que a hores d’ara brilla molt més que no Company en les seves intervencions públiques. De fet, segons l’última enquesta de la Fundació GADESO, Company és menys conegut que alguns dels consellers del govern d’Armengol i menys valorat que tots ells, amb només un 3,3 sobre 10.

Als dos partits petits de centredreta, El Pi i Ciutadans, la situació és ben diferent i molt més tranquil·la. El lideratge de Jaume Font sembla totalment inqüestionat a la formació regionalista tot i que hi ha hagut algun període de petits enfrontaments amb altres dirigents, com ara Antoni Pastor. Així i tot, El Pi té l’enorme tasca de fer forat a Palma i a les àrees urbanes, així com a les que no són de Mallorca. Tot i la seva voluntat balearista, els regionalistes no són presents al Consell d’Eivissa ni al de Menorca, i tampoc tenen cap regidor a Cort. A Ciutadans la situació és similar pel que fa al lideratge, però inversa respecte de la implantació territorial. Ciutadans no té presència a gairebé cap municipi de la Part Forana de Mallorca i necessitarà aprofitar el bon moment que viu en l’àmbit estatal per fer-hi forat. El seu líder, Xavier Pericay, no sembla rebre cap tipus de qüestionament intern, així que podria repetir el 2019 si ningú li fa ombra aquest 2018.

Un any per esprintar i posar-se a punt

Amb tot, els partits de les Illes Balears encararan aquest any 2018 a partir de la tasca de cohesionar la seva gent, d’aclarir o consolidar els lideratges i de fer valer els seus arguments per diferenciar-se del competidors electorals. A partir del darrer any i mig de legislatura comença l’hora de lluir-se, de marcar el perfil. Mentre que MÉS i Podem voldran mirar de mantenir els bons resultats de l’any 2015, el PSIB intentarà aprofitar les febleses dels partits que són més a l’esquerra per tornar a desmarcar-se com a líder inqüestionable de l’esquerra. El PP, per una altra banda, s’haurà d’arremangar per arribar una altra vegada al Consolat de Mar, tot i que sap que segurament no ho podrà fer sol i que necessitarà que Ciutadans, El Pi o fins i tot tots dos partits els puguin ajudar amb un bon resultat.