Balears 30/09/2013

10 anècdotes en verd i bon humor

Una de les conyes més repetides entre els manifestants era aventurar la xifra de participants que el Govern reconeixeria

A.a.
4 min
10 anècdotes en verd i bon humor

PalmaEls comptadors i la música trilingüe

TOTHOM ES VOLIA FER BEN VISIBLE PER SER COMPTAT

Una de les conyes més repetides entre els manifestants era aventurar la xifra de participants que el Govern reconeixeria, especialment quan ja s'intuïa que la dimensió de la manifestació seria espectacular. "Quants diran que som?, dos, tres o quatre mil...". Ara bé, saber que professionals de la Societat Balear de Matemàtiques n'estaven fent un recompte tranquil·litzà bastant. Estaven situats a l'entrada de Jaume III (almenys els que més es veien), enfilats, i tothom que passava per devora d'ells es volia fer ben visible per ser comptat.

El bon ambient, la festa i l'humor foren dominants durant tot el recorregut. Tant que alguns que tingueren la sort d'anar a prop de les bandes de música de Pollença i Alcúdia ballaren al ritme de la seva música trilingüe..., perquè tocaren temes castellans, com Paquito el chocolatero ; wmcia de Village People i, per descomptat, La Balanguera .

Professors emocionats

En finalitzar la marxa i després d'escoltar el manifest, alguns professors que participen activament en la vaga i en l'organització dels actes reivindicatius es deixaren dur per l'emoció d'una mobilització que ha superat les seves pròpies expectatives, i es fonien en sentides abraçades, sense poder evitar les llàgrimes. L'esforç del professorat ha rebut el suport de la societat. "Val més la dignitat d'avui que el que perd de sou", deien.

Menorca, a "129 graus"

Ben encesos devien estar els ànims a Maó poc abans de la manifestació. Segurament per una errada o perquè va coincidir amb el moment en què es produeix el canvi de la informació horària a la tèrmica, un termòmetre de la ciutat marcava 129 graus. Com a Mallorca, la banda musica tingué Lluís Llach com un dels protagonistes: L 'estaca i La gallineta donaren pas a A galopar , de Rafael Alberti i Paco Ibáñez a, càrrec dels músics del Conservatori de Menorca. Seguriem lliutant , d'Es Catarres, és considerat l'himne de la vaga i també va sonar.

Penedits del Partit Popular

DIVERSITAT IDEOLÒGICA EN LA PROTESTA

Entre els cartells que duien els manifestants -on destacava l'absència quasi absoluta de símbols polítics-, en destacaven alguns que deixaven clar que no tothom al Partit Popular comparteix la política educativa de l'actual Govern i que part dels votants del PP se senten enganats per la imposició del TIL. "Jo abans era del Partit Popular" era una de les pancartes que es veieren a la manifestació, amb el logotip i les sigles del Partit Popular incloses. És difícil que el Govern s'atreveixi a pensar que entre tants i tants de manifestants no hi hagi votants del PP.

Tocs de flabiol de Sant Joan

FESTES DE SANT JOAN A LA MARXA

Hi havia lloc per a tots. Famílies senceres, infants, bebès, grups d'amics i fins i tot un home que, tot solet i ben content, anava amb tamboret i flabiol i feia el toc de flabiol típic de les festes de Sant Joan. El que no es va veure és si va arrencar molts "botets" entre els manifestants.

Bauzá amb orelles d'ase i castigat

Una de les figures que més èxit va tenir de la manifestació fou una que representava el president Bauzá amb orelles d'ase i castigat amb un munt de llibres a cada mà. No eren pocs els que s'aturaven en grup a fer-se una foto amb la figura, com si es tractàs d'un photocall d'allò més divertit.

Tan famosa com aquesta imatge fou la de la silueta d'una somera amb l'escrit "No siguis somera"... sense personalitzar el nom i deixant a cada un que pensàs qui era la somera.

Arribant a la plaça Joan Carles I, la somera estava ja ben cansada i els seus portadors la duguren fins a la font de les Tortugues perquè quedàs ben abeurada.

Per cert, poques al·lusions a la consellera d'Educació. O potser sí?

La càmera

voladora

Durant tot el recorrregut i a l'espera per partir, l'ambient fou festiu, alegre i disposat a passar-s'ho bé. Cada pic que un aparell (que deien que era una càmera voladora) sobrevolava la multitud, tothom alçava la mà i saludava amb entusiasme.

Manifestants verds i "customitzats"

De verd estava clar que tothom hi anaria, amb la camiseta de Crida, la de Dignitat o amb qualsevol cosa verda que hi hagués a casa. Però la customització fou total. Fins i tot hi havia manifestants que amb el ja famós embut s'havien fet arracades i altres accessoris del 29S.

Matas, 'come

back'

L'EXPRESIDENT, UTILITZAT PER ATACAR BAUZÁ

S'ha de tenir molt de sentit de l'humor o s'ha d'estar fins al capdamunt de la política de Bauzá per dur a la manifestació un cartell que demana a Jaume Matas, l'expresident que ja ha estat condemnat per corrupció i que està investigat en 20 casos, que torni. Això sí, que torni parlant anglès.

'L'estaca', la cançó de moda

ELS NINS SE LA SABIEN I LA CANTAVEN AMB EMOCIÓ

Qui ens hauria dit que a l'any 2013 L'estaca , de Lluís Llach, tornaria a les marxes. Els manifestants se l'han feta seva, i es va poder sentir tant durant el recorregut com en acabar cada una de les lectures del manifest. I això no és el més curiós, sinó que se la sabien -i bé- nins i joves, que la cantaven amb tota l'emoció que té en cada nota i en cada paraula. "Segur que tomba, tomba, tomba". Durant la marxa, encapçalada per xeremiers de tot Mallorca, també sonava amb insistència La balanguera i altres cançons tradicionals.

stats