Els altres feminicidis rere una llei obsoleta

Palma“Les dones en situació de prostitució sofrim la violència fins i tot després de perdre la vida”, lamenta Amelia Tiganus, supervivent del tràfic i l’explotació sexual i actualment activista de Feminicidio. “No tenim la mateixa cobertura en els mitjans de comunicació ni el mateix impacte en la societat que els altres casos de dones assassinades pel fet de ser dones: “Només eren putes, deuen pensar”.

La Llei orgànica de la violència de gènere, que va ser aprovada l’any 2004, defineix la violència masclista com la “manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones; s’exerceix sobre aquestes per parts dels qui són o han estat els seus cònjuges, o dels qui estan o han estat vinculats a elles per relacions similars d’afectivitat”. L’opinió que aquesta llei suposa fer una passa endavant respecte de l’anterior situació legislativa és pràcticament unànime. No obstant això, les insuficiències d’aquesta norma s’han anat fent cada vegada més evidents així com van passant els anys.

L’altra violència de gènere

La llei deixa fora els assassinats masclistes de prostitutes, per exemple. Segons explica Amelia Tiganus, la legislació tampoc empara les filles i els fills que han estat assassinats a causa del masclisme. Tampoc els amics ni els amants ni les parelles actuals, malgrat que no siguin pròpiament dones, ni parelles o exparelles.

La plataforma Feminicidio.net disposa d’una base de dades que inclou tant els assassinats masclistes reconeguts en la Llei de la violència de gènere del 2004 com aquells que també en són una conseqüència però que la legislació no reconeix com a tals. La plataforma va comptar l’any passat a tot l’Estat 105 feminicidis -l’assassinat d’una dona pel sol fet de ser dona-, però també ha recollit les xifres d’altres assassinats de dones comesos per homes que no són considerats feminicidis. A les Illes Balears, per exemple, la plataforma en registrà set.

Poden consultar-se al web els feminicidis íntims, que són aquells que sí que empara la llei. També poden consultar-s’hi els feminicidis no íntims -no existeix relació entre l’home i la dona-, els feminicidis infantils -nines assassinades per homes-, els feminicidis familiars -dones assassinades per homes amb qui tenen un parentiu-, els feminicidis per tràfic de persones o feminicidis per prostitució, això és, de dones en situació de prostitució que han estat assassinades pels seus clients.

La plataforma fins i tot recull els casos d’homes assassinats per violència masclista. Un home de 37 anys va ser assassinat a Santa Ponça per l’exparella de la seva al·lota. Al costat d’aquesta dada hi diu “xifra no oficial”, encara que, al cap i a la fi, la víctima -home- va ser assassinada perquè l’agressor volia fer mal a la dona que li havia posat les banyes i a qui considerava de la seva propietat.

Tiganus destaca que, entre el 2010 i el 2015, Andalusia i el País Valencià encapçalen el rànquing de feminicidis per prostitució, amb un 26% dels casos. Catalunya les segueix. En tots aquests casos, els cossos de les víctimes han estat trobats. No obstant això, dins l’obscura xarxa del món de la prostitució, l’activista explica que tenen lloc moltes desaparicions. Totes aquestes no s’inclouen en les estadístiques, encara que amb tota probabilitat hagi tingut lloc un feminicidi. “Poc importa que una dona en situació de prostitució hagi estat assassinada, per això l’Estat no mobilitza tots els mitjans que calen per trobar-ne els cossos que s’han perdut per sempre”, assegura.

Masclisme i xenofòbia, de la mà

Així mateix, Tiganus subratlla que la majoria de dones en situació de prostitució que han estat assassinades són estrangeres. Corresponen a un 68% del total. “Podem parlar d’una sobrerepresentació de dones estrangeres en les xarxes de prostitució”, assenyala Tiganus, tenint en compte que només han vingut de fora el 10% de les dones espanyoles. “I una majoria molt significativa de dones en situació de prostitució provenen de països empobrits”, afegeix. En canvi, la gran majoria dels autors dels feminicidis per prostitució són un 65% espanyols.

Errors del sistema

Per què l’Estat no reconeix, d’una vegada, els feminicidis per prostitució com a crims de violència de gènere? “L’Estat hauria de reconèixer que està actuant malament i que hauria d’invertir en molts més esforços”, sosté Tiganus. L’activista considera, en aquest sentit, que l’Estat n’és còmplice. “Des de l’any 2014, Espanya inclou en el PIB els 5 milions d’euros diaris que genera el tràfic de persones i la prostitució”, manifesta.

Tiganus afirma que les forces de seguretat o els mateixos agressors es basen en el fet que la justícia deixi fora aquests feminicidis no reconeguts. Malgrat tot, aquests casos no són invisibles. “Allò que passa, però, és que la societat no els vol veure”, conclou.