IMPACTE TECNOLÒGIC
Balears 01/10/2016

“Un adolescent de 14 anys és un consumidor de prostitució que no ho sap”

Lluís Ballester, coautor d’‘El mundo en el bolsillo’ amb Toni Colom, assegura que és “contraeducatiu” prohibir l’ús del mòbil a les aules

Martí Gelabert
4 min
APRENDRE Per Lluís Ballester, fer pedagogia de les noves tecnologies és essencial.

Palma“Els mòbils tenen una funcionalitat tan àmplia que es menjaran la resta de tecnologies”. Lluís Ballester és doctor en Filosofia i Sociologia i expert en l’anàlisi de les necessitats juvenils en el context dels estudis socioeducatius. Ha estudiat el fenomen d’aquests aparells i, juntament amb Toni Colom, ha recollit una sèrie de pautes sobre el seu bon ús a El mundo en el bolsillo (Sello editorial).

Una de les qüestions principals que ha impulsat els autors a escriure el llibre ha estat la influència de la pornografia entre els més joves i, de fet, la facilitat per accedir-hi de què disposen avui dia. Ballester explica que van realitzar, abans d’escriure’l, un estudi sobre les conductes sexuals i la pròpia comprensió de la sexualitat a partir de l’ús de la pornografia a internet amb joves de la universitat. “Va ser molt inquietant i interessant”, relata. En concret, es va identificar que els homes miren, en gran part, aquests vídeos per plaer, mentre que la majoria de les dones contestà que ho fan per saber què els agrada a ells. “És curiós, perquè la pornografia és molt àmplia i probablement no sigui una representació gaire fidedigna”, continua.

Aquestes anàlisis portaren Colom i Ballester a demanar-se com influeix el mòbil en tot aquest entramat. “La facilitat d’accés també implica estar localitzat, que et puguin arribar ofertes, tenir la IP controlada...”, destaca Ballester, i afegeix: “Un adolescent de 14 anys és un consumidor de prostitució que no ho sap”. En aquest sentit, destaca que el negoci està en la publicitat. Ara bé, Ballester té clar que sempre “hi ha una part positiva i una de negativa” amb les tecnologies. La positiva és que l’autor està “convençut que la facilitació de relacions posarà fi al tràfic de dones”. Es refereix a l’alt ús de les xarxes socials per trobar parella o, fins i tot, establir una relació d’una nit. La facilitat per accedir-hi pot fer que qualsevol persona pugui establir relacions amb una altra “a partir de mediadors tecnològics”.

S’acaba la seducció

De fet, Ballester ho recalca com a molt satisfactori, “perquè eradicarà el tràfic de persones o el reduirà, perquè no hauràs de pagar ningú”. Això no obstant, la part negativa és que l’aprenentatge basat en la visualització de la pornografia “simplifica la relació en la fase final i també simplifica el model de conducta en una relació”. Per què? “Es redueix la seducció i tot es fa una mica més mecànic”, contesta.

De fet, aquesta mecànica és un dels principals perills de la tecnologia. Però tot problema necessita una solució, i per això Ballester aposta per un model pedagògic que ensenyi a créixer la societat envoltada de tecnologies. L’objectiu? Treure’n tot el profit i fer que la balança dels efectes positius i negatius decaigui de banda dels avantatges. “És impossible controlar” que un adolescent no miri pornografia, assegura. I per això, el problema s’ha d’atacar des d’altres perspectives. En efecte, fer pedagogia. Per Ballester, no és un bon camí prohibir l’ús en lloc d’assumir el repte. “Hem d’aconseguir que les facilitats acabin guanyant”, assenyala.

Tecnologia en l’educació

Un dels aspectes clau és la incidència de les noves tecnologies en l’educació. És un altre dels punts que Ballester tracta amb cura, però també amb seguretat i, sobretot, amb consciència del que diu. “El mòbil no pot quedar fora de l’aula”, argumenta l’autor. Apunta que la decisió del Consell de Govern de la UIB de retirar-lo del mercat és “mal d’entendre” i, fins i tot, “contraeducativa”. Quin paper determinant poden jugar les noves tecnologies com el mòbil? “Hem de fer-ne junts un ús racional: cercar material, consultar dades... tot ha d’estar integrat a l’aula”, afirma.

Però que hi ha por i incerteses a l’hora de fer del mòbil un material més de classe és una evidència notòria. Però Ballester assegura que “s’ha de fer autocrítica i comprendre que estam en un món on els recursos no només són didàctis, sinó comunicatius”. En aquest sentit, critica: “Com és possible que a la classe no facis servir eines si, professionalment, serà el que els alumnes utilitzaran?”. Que el mòbil pugui despistar els alumnes a l’aula és un problema mínim, per Ballester. Diu que el repte per tenir l’atenció de l’alumne se centra a “fer una classe una mica més atractiva”. En aquesta direcció, apunta que tots els professors “s’haurien de formar”. Destaca que, com un metge, que es dedica a una mitjana de tres hores a estudiar per no quedar fora del coneixement científic, els docents també ho han de fer sobre com introduir les eines a classe. “Si no, no t’hi dediquis”, afirma contundent. També assumeix que s’han de reconsiderar els deures així com estan concebuts avui dia i que s’han d’aprofitar les facilitats que dóna la tecnologia mòbil perquè alumnes i famílies en puguin sortir beneficiats.

Ballester assegura que aquest canvi és possible, però que encara queda molta feina a fer. Enmig d’aquestes tasques, però, també és cert que neixen problemàtiques com l’addicció a les tecnologies. Ballester subratlla que fa deu anys ser-ne addicte era estar tres hores enganxat al mòbil i que, ara, és norma.

Mòbils i pares

Pel que fa als pares, Ballester destaca que “a vegades hi ha desconcert de com fer servir i fins on” les noves tecnologies. En el cas dels mòbils, en vol destacar els bons usos. En primer lloc, això no obstant, aclareix que l’edat en què un adolescent ha de tenir mòbil és quan el seu grup de referència en comença a tenir. Sempre fent pedagogia de l’ús, perquè no pugui quedar marginat del grup social. “És com el cotxe”, apunta. Seguint l’exemple, explica que amb ell “es pot matar”, però que s’ha educat la gent per conduir de bona manera. “El debat era absurd. No tenia sentit”, continua Ballester, i afegeix: “Tot procés per desenvolupar prohibicions està condemnat al fracàs”.

Per al mòbil, adverteix que s’han d’evitar la figura de les tecnologies espia i el control constant sobre el fill, ja que, si ho sap, aconseguirà altres maneres de defugir-ho. A més, reitera que amb el mòbil es millora la relació a distància entre pares i fills. Entre els beneficis, hi ha la disponibilitat de mantenir la presència afectiva. “És una presencialitat a distància que pot ser de gran qualitat”, destaca. “Hem de canviar. Amb els mòbils encara guanyen els riscos”, sentencia Ballester.

stats