POBRESA ENERGÈTICA

Un abonament social massa generalitzat

El govern central estudia quins han de ser els criteris econòmics perquè sigui realment útil
L’abonament social, que suposa un descompte del 25% sobre la factura elèctrica, s’ha modificat tres pics els darrers anys. / ISAAC BUJ

L’abonament social que suposa un descompte del 25% en la factura del llum es va idear com una eina d’ajuda per a les famílies. Però des d’un començament, aquesta mesura aprovada pel govern central ha estat qüestionada perquè beneficia un ampli espectre de llars i no només persones en situació d’extrema vulnerabilitat. Famílies nombroses, sense tenir-ne en compte el nivell d’ingressos, i clients amb una baixa potència contractada entraven, fins ara, dins els potencials beneficiaris.

Per saber-ne més: Dossier sobre pobresa energètica

El desembre passat, el Consell de Ministres aprovà la modificació -la tercera des del 2009- de l’abonament social i va introduir el criteri de renda a l’hora de determinar-ne els beneficiaris, però encara es desconeixen els detalls d’aquest nou barem i també com afectarà això els qui ara es beneficien d’aquesta tarifa especial, diuen des de l’OCU.

Debat sobre els límits

Precisament, la mancança d’aquest criteri econòmic ha estat fins ara la principal crítica a l’abonament social. Amb el text nou i a l’espera que els diferents grups polítics al Congrés dels Diputats n’acordin els límits econòmics, el decret preveu que tinguin dret al descompte del 25% de la factura elèctrica les famílies amb tots els membres a l’atur; famílies nombroses; persones de 60 anys o més que perceben la pensió mínima, o aquelles amb una potència contractada inferior a 3kW.

Es preveu que hi hagi un tracte especial per a les ‘llars vulnerables severes’, que estaran protegides de talls de subministrament i que requeriran la intervenció dels Serveis Socials per disposar d’aquesta protecció addicional.

La Creu Roja i Càritas donen ajudes a moltes famílies de les Illes que no poden fer front al cost dels subministraments bàsics. La Creu Roja, només en els primers setze dies de gener, ha donat 2.210 euros a 26 usuaris. El total de persones beneficiades durant el 2016 encara no està comptat, però sí els 10.000 euros en 130 intervencions.

Càritas ha atorgat, només per pagar factures d’electricitat, 175 ajudes per valor de 20.214 euros el 2016, que el 2015 foren moltes més, fins a 317 (41.122 euros).

L’abonament social a les Illes

Aquestes entitats intenten derivar els usuaris als corresponents serveis socials per tal que reclamin els seus drets, com els descomptes i ajudes econòmiques, indiquen des de Càritas.

Endesa té 38.000 llars acollides a l’abonament social, un nombre petit si es compara amb el total, els 570.000 clients. D’aquests abonats amb descompte, l’empresa no ha pogut especificar quants són famílies sense recursos o a l’atur.

Les diferents comercialitzadores que operen a les Balears -Gesa-Endesa;Vall de Sóller Energia; Sampol Energia, SL; Iberdrola; Gas Natural; Fenie Energia i Som Energia- varen arribar al compromís de no tallar el subministrament a les famílies sense recursos.

Tenint en compte que Gesa-Endesa ja havia decidit fer aquesta política social, que beneficia 390 famílies, i que la Creu Roja i Càritas atenen més d’un centenar de famílies cada una, es calcula que es podran beneficiar d’aquest compromís unes 600 llars.

El compromís de les elèctriques es va acordar a la Mesa de Treball sobre pobresa energètica, en la qual també participa EAPN, la xarxa contra l’exclusió social. La seva portaveu, Carme Muñoz, creu que, a part de l’abonament social -“del qual se n’hauria de fer un replantejament”-, són molt importants els convenis entre les empreses privades i les entitats del tercer sector i que permeten revisar les factures i aconseguir-ne una reducció, una mesura que sí que considera “un abonament de pobresa extrema”, diu Muñoz.

La portaveu d’EAPN recomana sempre consultar amb els Serveis Socials: “És un servei públic d’atenció a la ciutadania i quan has de menester una ajuda, per descomptat que han de passar pels serveis municipals o les entitats”.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF