EDITORIAL

L'impacte d'artificialitzar Son Serra de Marina

Al final s'acaben posant gandules i música forta, i s'elimina el principal motiu d'orgull dels residents i de visita dels turistes: el plaer indescriptible d'una platja verge de veritat

Fer un xalet a primera línia i llogar-lo, o posar un xibiu en un arenal verge i fer-los rendibles no és cap mèrit, més aviat seria mal símptoma de qui l'explota no treure'n un gran benefici. L'Ajuntament de Santa Margalida vol ara aconseguir recursos públics mitjançant l'alteració i artificialització d'un dels darrers arenals completament intactes de Mallorca.

Tan legítima és l'aspiració d'un consistori de voler aconseguir ingressos al seu territori com l'opinió cada vegada més estesa que el litoral illenc està prou massificat, transformat i destruït com per no alterar-se quan algú encara troba que hi caben més disbarats.

La proposta de l'Ajuntament no fa més que posar de manifest la precària situació dels comptes públics dels consistoris, que certament mereix una anàlisi profunda, i també la urgència d'aprovar una taxa turística que hauria de mantenir-se fidel a l'esperit de l'ecotaxa, a més de treure recursos dels llocs on hi ha places turístiques i, per tant, s'ha castigat el medi per compensar aquells que han sabut protegir.

En debats polítics de fa dècades ja va sortir en diferents ocasions la idea d'un fons de compensació intermunicipal, per tal d'evitar que tots els ajuntaments acabassin caient en la trampa d'explotar i deixar destruir la costa com a única manera d'obtenir ingressos. La filosofia era molt senzilla. Els ajuntaments més rics són els que han castigat més el seu paisatge, i en canvi els que l'han conservat veuen amb desesperació com empreses turístiques i administracions posen les fotos del seu litoral als catàlegs, sense poder-se'n beneficiar.

Segurament, els actuals dirigents polítics del Pacte farien bé de considerar dins els paràmetres a tenir en compte a l'hora d'implantar la nova taxa turística el grau de conservació de la costa i premiar aquells municipis que serveixen de pulmó ambiental i econòmic als qui des de fa dècades consenten l'especulació.

Per això, el plantejament inicial de la Conselleria de Turisme, de voler fer servir una part dels ingressos per "millorar" zones turístiques, va caure tort a diferents experts i organitzacions ecologistes, que lamentaren la desviació de l'equip de Biel Barceló d'aquella filosofia de tractar bé els qui han sabut mantenir el territori verge.

Potser així Santa Margalida no hauria de caure en la trampa de posar xibius, que acaben posant gandules, i música forta, i acaben eliminant el principal motiu d'orgull dels residents i de visita dels turistes: el plaer indescriptible d'una platja verge de veritat.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF