Xavi Torres: “La presó de Palma és una de les més dures, no dóna permisos”

PalmaEl misser Xavi Torres és un dels joves que començà aquest projecte enfocat als presos del centre penitenciari de Palma. Ell, com els juristes de l’associació, representa els interns que són socis de l’entitat davant l’Administració Penitenciària i els tribunals.

Com neix l’Equip 25.2?

La idea és de l’advocat Coco Campaner. Per temes de feina i d’experiència personal amb gent que ha estat dins la presó, es va adonar de les mancances que hi ha a Institucions Penitenciàries.

Quina és la vostra feina amb els interns i què els oferiu?

Ens encarregam de la defensa i assessorament jurídic. Recórrer permisos si tenen una sanció, postular a un tercer grau... Tenen cobert tot el que tingui a veure amb ells jurídicament relacionat amb la presó. Això implica que ens ajudam de les eines que se suposa que han de tenir allà dins: treballadors socials, educadors socials, criminòleg, psicòleg... professionals que saben descobrir o veure quines són les mancances d’aquestes persones. Per exemple, si un d’ells és drogodependent, el psicòleg farà un tractament amb ell. És a dir, cada professional s’entrevista amb l’usuari i nosaltres feim feina a través d’aquesta entrevista i de documentació que els presos o els familiars ens donen, o a la qual podem tenir accés des de la presó, quan tenim un expedient obert.

De què es queixen els reclusos?

Del tractament personal que reben a la presó, tot i que això no és el més important... La presó és per reinserir i reeducar, per solucionar problemes que tenen aquestes persones, que són el detonant que els ha duit a passar un temps a la presó i no s’arriben a solucionar. A la presó no hi ha criminòlegs i n’hi hauria d’haver, o educadors socials de carrera. Una persona que és drogodependent necessita un tractament i en un 95% dels casos no hi tenen accés per falta de places o recursos. Parlant-hi en veus el descontentament i que es troben desemparats. N’hi ha que quan entren a la presó en surten pitjor, en primer lloc perquè els drogodependents surten encara més drogodependents del que hi han entrat, perquè hi ha més droga dins la presó que fora i no troben un tractament per abandonar aquest hàbit.

Es posen etiquetes als interns?

La gran majoria conta que quan entres al centre penitenciari tu ja tens un estigma, i més depenent del delicte que has comès, és a dir, que et posen com una etiqueta: drogodependent-ionqui tirat; està desemparat i no té qui el defensi. I és així com es converteixen en l’objectiu dels abusos de poder o de superioritat d’altres interns. La presó no fomenta la tolerància entre els presos. No comencen de zero ni tracten aquesta persona, que és per allò que nosaltres apostam.

És fàcil aconseguir un permís a la presó de Palma?

La presó de Palma és una de les més dures. La tònica habitual de la presó d’aquí i dels jutjats d’aquí és que no es donen permisos. Aquestes persones estan dos, tres, cinc anys sense estar en contacte amb la societat, sense sortir del centre. Si ho compares amb presons i jutjats molt més progressistes com els de Barcelona i Madrid, que són els nostres referents pel que fa a la jurisprudència, s’ajusten molt més a la realitat actual. Antigament el pensament era ‘tu ho fas, tu ho pagues, un càstig’, malgrat que està demostrat que si no tens cap dia de permís, quan en surts, surts pitjor. Ens trobam gent que compleix sobradament amb aquests requisits i no aconsegueix aquests permisos. Molts demanen el trasllat a altres presons per aconseguir-los.

I les preses?

La realitat a la presó de dones és pitjor. Hi ha un únic mòdul per a les dones. La mobilitat és molt reduïda. Tenen menys possibilitats d’accés a recursos, activitats o tallers.