Xarxer, una professió que tem per la seva supervivència

La de xarxer és una professió molt especialitzada i que s’encarrega de confeccionar o bé arreglar les xarxes que empren les barques de bou. A les Balears ja en són pocs, els que practiquen l’ofici. És el cas de Reis Martínez Parrilla (Palma, 1960). “Nom així perquè vaig néixer el dia dels Reis”, puntualitza amb humor. Des de fa 42 anys es dedica a fer de xarxer. És un ofici completament artesanal i ancestral, perquè “encara no hi ha màquines que substitueixen la manera de tallar i muntar”, assenyala. “Malgrat que avui dia la majoria de les xarxes es confeccionen a fàbrica, encara són els xarxers els que les hem d’arreglar”, afegeix. El xarxer és un tripulant més de la barca, que és qui el contracta: “Cada barca de bou sol tenir el seu xarxer”, precisa.

Un ofici en declivi

Dels més de trenta xarxers que hi havia a Palma, avui en queden cinc

A Palma just queden cinc persones que es dediquen a l’ofici, entre ells Reis. “Quan jo vaig començar, el 1975, érem uns 30 en l’ofici comptant només els de Ciutat. Devers els anys 90 record que també érem més de 20 xarxers. Fou a partir de llavors que es produí una modernització de la flota i, per posar-ne un exemple, quatre o cinc barques de bou petites que generalment pertanyien a empreses familiars varen desaparèixer i passaren a convertir-se en una sola embarcació de pesca molt més grossa. Ara, la majoria de barques de bou són de grans dimensions”, explica el xarxer.

“Eren temps molt millors per a l’ofici. Imaginau-vos que als inicis fins i tot fèiem xarxes per a altres llocs. Avui dia és ben al contrari: algunes vegades hem de dur les xarxes a la Península perquè les reparin bé, si és que tenen molt de mal”.

Reis Martínez també enraona de la gran competència amb les embarcacions pesqueres de l’Estat: “És molt difícil fer-hi front amb les barques de les Illes; aquí les empreses són molt més petites”, diu.

Pel que fa al relleu generacional de l’ofici, Martínez considera que “no hi ha qui ens substitueixi, ja que de cada vegada hi ha menys barques i els joves no aprenen a fer de xarxers, perquè llavors no saben si tindran feina, en un ofici que tem per la seva supervivència”.

A banda, “és un treball que no tothom sap fer. Arreglar un forat, un mariner manyós ho pot fer, però es necessita especialització que està molts anys a aprendre’s, no és un ofici que s’aprengui d’un dia per l’altre”, remarca el xarxer.

Eixugadors

Un espai privilegiat del moll de Palma

Per fer aquesta entrevista, trobam Reis fent feina en un espai que hi ha just devora del bar Pesquero, al moll de Palma, davant del Consolat de Mar. És “un lloc privilegiat, a l’ombra dels plataners, que no estaran gaire a llevar-nos”, assevera. Aquest espai, a l’ombra dels plataners, és on s’estiren i s’eixuguen les xarxes; de fet, al gremi l’anomenen l’eixugador. Martínez recorda que antigament a Palma hi havia fins a sis eixugadors: un a la plaça de Sant Domingo de la Calçada, un altre al carrer del Club Nàutic, dos al passeig Sagrera, al Molinar i als jardins de Sant Elm; ara només resta aquest espai.

Els xarxers, però, no només s’encarreguen d’arreglar les xarxes rompudes, sinó també “d’esperar les barques i d’ajudar a descarregar i concretar les captures, fer de suport a l’embarcació com el que som, un tripulant més”, recalca Martínez. Una embarcació de bou pot donar feina a entre quatre i cinc persones. Martínez també pertany a la Confraria de Pescadors de Sant Pere de Palma i treballa per reivindicar els drets del sector. “Una barca pot viure sense xarxer, però nosaltres no podem viure sense una barca”, manifesta. És un ofici que es perdrà? “És el més segur, malgrat que confii que hi hagi una evolució, encara no sé quina, però. La mar està molt saturada, també”, apunta.

Les eines que fa servir Martínez per desenvolupar la seva feina són ganivets, martells, passadors, etc. Mentre ens ho explica, ens mostra el seu petit taller, situat just devora on avui hi ha la llonja del peix. Les espècies de peixos que més s’agafen amb les embarcacions de bou a través de les xarxes que fa servir i arregla Reis són lluç, moll, morralla, gamba blanca, gamba vermella mallorquina, escamarlans, crans i rap, majoritàriament.

Reis és proper i afable. Ens reconeix que la mar com a esbarjo no li agrada gaire, ara bé, “com a romanticisme, sí. Per fer-hi feina, és una tasca feixuga: si fa mal temps i t’has d’embarcar, fins que no t’hi acostumes, és complicat. Personalment, si m’he d’embarcar, fins que no m’hi avès, ho pas molt malament, m’he de marinar. M’estim més arreglar una bona avaria de xarxa, com més complicada millor, que no pas embarcar-me a la mar. Estim la xarxa, sempre n’he arreglades”, confessa el xarxer.

Queden 42 xarxers a totes les Balears

A les Balears, tal com ens destaca el protagonista d’aquest reportatge, Reis Martínez, de cada vegada hi ha menys persones que es dediquen a aquest ofici ancestral. De fet, són 42 xarxers en l’actualitat.

Trobam tres xarxers a Alcúdia, quatre a Cala Rajada, un a Portocolom, quatre més a Santanyí, cinc a Palma, sis a Andratx i dos a Sóller. A Menorca queden tres xarxers a Maó i quatre a Ciutadella, i a Eivissa, hi ha tres persones que treballen les xarxes a Sant Antoni de Portmany, tres a Eivissa Vila i tres més a Formentera. Reis Martínez enumera els seus companys de memòria; coneix bé l’ofici i les persones que el practiquen d’arreu de les Illes.