VINYÒVOL
Balears 24/06/2017

Vins d’estiu

El que quasi tots cercam són begudes més lleugeres, amb aromes i gusts afruitats, que ens refresquin la gola i ens aportin un cert alleujament

Andreu Majoral
4 min
Vins d’estiu Vi recomanat Urtaran 2015 Goianea Koop (Arabako Txakolina)

EnòlegAmb poques línies es pot resumir quins són els vins més desitjats i demandats durant l’època estival perquè quan fa calor, molta calor, el que quasi tots cercam són begudes més lleugeres, amb aromes i gusts afruitats, que ens refresquin la gola i ens aportin un cert alleujament. Passa el mateix amb els plats que posam a taula, durant l’hivern gaudim de cuinats, sopes seques i bullit d’ossos i ara és el moment de refrescar-nos per dins amb una gran varietat de plats com amanides, trempó, sopes fredes, tumbet i molta fruita.

Ja fa anys que la cervesa s’ha convertit en la gran beguda alcohòlica de l’estiu, els fabricants han sabut elaborar i explicar un producte que connecta amb l’esperit estival: frescor, suavitat, festa, amistat i sobretot per la simple i senzilla idea que allò important és gaudir sense gaires normes. No sé què pensaran els meus companys de professió, però el món del vi ha creat un excés de vocabulari recargolat, un pèl encarcarat i que espanta molts joves. Durant un temps va agafar força la falsa sensació que només podien conèixer aquest univers gent gran o fantasmes de llengua llarga, però la realitat és ben diferent, l’únic que necessitam per descobrir totes les sensacions del vi és gaudir-lo com a un li agrada. Un bon vi es gaudeix sense additius, però no passa res si algú té ganes de posar un glaçó de gel dins un tassó amb un vi negre jove senzill. Diria més, hi ha molts vins negres joves que amb un poc de gel i una mica de sifó guanyen vida i frescor i es gaudeixen molt més que amb una copa riedel. Afortunadament el sector vitícola s’ha adonat d’aquesta excessiva rigidesa i, a poc a poc, adopta certa flexibilitat sense arribar a esser un flotador enmig del mar.

Si llegiu els articles que estan penjats a la xarxa sobre vins d’estiu, bàsicament parlen de blancs, rosats i espumosos, que són els que més bé poden refrescar el nostre paladar, però hi ha un bon caramull de vins negres que també són ideals per beure durant aquest temps, ja que no tots els vins negres tenen una alta graduació alcohòlica ni tampoc un excés de tanicitat i estructura. En el cas de Mallorca tenim diverses varietats tradicionals que solen donar aromes i gustos refrescants i graduacions més baixes i que, a poc a poc, s’estan convertint en els protagonistes principals de molts cellers i es van fent lloc a les prestatgeries de les botigues. Per mi la varietat que aporta major frescor és la gorgollassa, vi de baixa graduació, poca sensació de sequedat, delicat tacte al paladar i amb una acidesa justa per donar-li vida i frescor. La callet també és fantàstica quan arriba la calor, ens aporta aquestes sensacions encara que amb una mica més de cos i amb diferents tipus d’aromes. Una altra que s’adapta molt bé és el fogoneu, raïm nostrat que mai s’ha trobat a l’abisme de la desaparició però que és molt mal de trobar com a monovarietal dins una botella de vi. Si sou d’aquells a qui agrada cercar i remenar, apuntau algunes recomanacions estiuenques: la fruita i baixa graduació del trepat de la Conca de Barberà, la frescor atlàntica dels vins negres de les denominacions d’origen de Galícia, la varietat francesa pinot noir cultivada a grans altituds o a zones més fredes com Borgonya, Alsàcia, el Jura (imprescindible tastar la local trousseau ), Savoie o la veïna Suïssa i els vins de maceració carbònica de tempranillo i garnatxa. Uns negres que s’han de beure fresquets al voltant dels 16 ºC i per tant a vegades necessiten una mica de nevera, perquè la temperatura que patim a casa nostra durant l’estiu és molt superior.

Ara, però, és època de gran consum de blancs i rosats. Tant que ja hi ha un bon caramull de cellers de casa nostra que ja han acabat les existències del blanc jove i cada vegada elaboren més rosat a causa de la gran demanda. En els rosats ha arribat la moda del color pell de ceba, rosats de color ataronjats molt pàl·lids, a imitació dels famosos rosats de la Provença que gaudeixen d’una gran fama i imposen a la resta del món la moda del rosat de lleuger premsat, lleuger color i lleuger paladar. Si fas un rosat de poc color ho tens tot venut, ens diuen els distribuïdors. I de blanc n’hi ha tants i ja em queda tan poc espai que ho deix per a un altre dia i us deix una recomanació.

Vi recomanat Urtaran 2015

Goianea Koop (Arabako Txakolina)

Els xacolís solen ser vins lleugers, amb acidesa, ben refrescants, vius i amb un toc de carboni residual. Les zones més conegudes són les de Getaria i Biscaia. Per això fou una sorpresa i una autèntica delícia descobrir aquest vi de la zona d’Àlaba, un xacolí del celler Goienea fet amb les varietats locals Hondarrabi Zuri, Hondarrabi Zuri Zerrate i una miqueta de Riesling i que ha estat criat durant sis mesos dins botes de roure francès i de castanyer. Aromes de flor de taronger, fruites blanques i sensacions cítriques, en boca molt fresc i golós alhora, una potència ben controlada i que pot durar molts anys.

stats