Vida i mort d’un imperi de l’especulació urbanística
El grup Drac es liquida després de més de dues dècades de promoció amb deutes milionaris
PalmaLa qualificació urbanística li ho va donar tot i, de la mateixa manera, li ho ha llevat. Deutes amb l’Agència Tributària, amb administracions i creditors, processos judicials... i la major suspensió de pagaments registrada mai a les Balears, per un valor total superior als mil milions d’euros.
El grup Drac es liquidarà per complet després de 22 anys d’història i de la petició del seu màxim accionista, Vicenç Grande, un magnat de la promoció immobiliària que va arribar a les portades dels diaris convertint-se en propietari del Mallorca i assegurant que construiria, just al costat de l’estadi de Son Moix, dos gratacels amb habitatges i comerços: ‘les torres Grande’.
Tal com ha avançat aquesta setmana el diari Última Hora, l’empresa argumenta que no pot pagar els deutes amb l’Agència Tributària i que la qualificació urbanística de solars propietat del grup va perjudicar la liquiditat de Drac; però la qualificació urbanística no sempre li ha jugat a la contra.
Grande adquiria terrenys rústics als municipis dels voltants de Palma on es preveïa creixement urbanístic i, després que els ajuntaments els reclassificassin com a urbans, el promotor veia com se’n multiplicava el valor. Aconseguia plusvàlues amb tanta facilitat que va acabar essent investigat per suborn i tràfic d’influències amb els polítics municipals. La Fiscalia Anticorrupció va arxivar el cas després de trobar-hi indicis però no poder provar els fets, però les seves actuacions a Marratxí van acaparar l’atenció de molts d’ulls.
El promotor va comprar 180 hectàrees de sòl rústic als Creuers per gairebé 15 milions d’euros i els va vendre, poc després, per molt més del doble: 40 milions. Grande, el promotor que li va comprar els terrenys i Joan Antoni Ramonell, l’exbatle de Montuïri, van acabar imputats quan aquella zona es va convertir en àrea de reconversió territorial, una operació que va qualificar-se per part del moviment ecologista com una “loteria urbanística” perquè el valor dels terrenys es va multiplicar i la Fiscalia investigava si va produir-se corrupció urbanística i frau fiscal en la compravenda dels solars.
El 2004 es va aprovar, amb els vots del PP i d’UM, el Pla Territorial de Mallorca, protagonista d’un cas de corrupció que va investigar el conseller de Medi Ambient del moment i el conseller insular de Territori, Bartomeu Vicens (actualment en tercer grau, després d’haver passat per la presó pel cas Son Oms). Uns anys més tard, el 2009, el Tribunal Superior de Justícia va invalidar les àrees de reconversió territorial.
Les reserves estratègiques de sòl de la llei Carbonero, que volien promocionar la urbanització després de l’esclat de la bombolla immobiliària a partir de la construcció d’habitatges protegits, també van beneficiar Grande, propietari de terrenys als voltants de Son Espases (terrenys que entraven dins la proposta dels sòls reservats). D’aquesta manera, terrenys que s’havien convertit en actius tòxics durant la crisi es van revaloritzar, cosa que millorà els comptes de les empreses propietàries.
L’imperi del grup Drac, que va acabar aglutinant 15 empreses (on Binipuntiró SL es dedicava a la gestió del sòl), no només va adquirir terrenys a diferents municipis de Mallorca, també va anar acumulant un llistat de deutes que l’any 2008 el van abocar al fracàs. Grande va presentar la suspensió de pagaments més important de les Balears l’estiu del 2008: devia gairebé dos milions d’euros al Govern balear i 300.000 euros a l’Ajuntament de Palma per no pagar impostos, a més de tenir deutes amb gairebé 200 dels seus creditors.
Binipuntiró SL tenia un deute acumulat de més de 450 milions d’euros i el grup sencer va sortir a concurs de creditors per un valor de 1.100 milions d’euros. Després del procés concursal, el deute total de Drac es va fixar en aproximadament 120 milions. La suspensió de pagaments també va provocar greus problemes financers al Mallorca (l’any 2009 va deixar de ser propietat de Grande per passar a mans d’Alemany). De fet, anys més tard l’empresari va ser condemnat a indemnitzar el club, tot i que no va ser l’única sentència que li va caure: el 2013 el van condemnar per defraudar Hisenda.
Darrers projectes
Un dels darrers projectes sonats de Grande va ser la construcció, a sòl rústic, d’un hotel temàtic i un velòdrom a Son Bauló (Can Picafort). Havia de tenir 450 places i ser específic per a ciclistes i, tot i tenir concedida la declaració d’interès general per part de la Conselleria, l’Ajuntament de Santa Margalida va redactar un informe en contra perquè considerava que el projecte de Drac, aquesta vegada promogut pel fill de Vicenç Grande, incomplia la normativa urbanística.
Ara, sense poder fer front a tots els seus pagaments, el grup Drac tanca la persiana i posa fi a més de 20 anys d’operacions de compravenda, urbanització incontrolada, requalificació de terrenys, acumulació de deutes i trobades amb la justícia.
