Victoria Ortega: “És molt greu que s’accepti amb normalitat l’existència dels CIE”

PalmaMalgrat que ocupa un càrrec de gran responsabilitat, la presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola, Victoria Ortega, exhibeix una opinió valenta i contundent i no dubta a qüestionar els punts dèbils del sistema. Ortega va visitar aquesta setmana Palma per presentar un màster per a advocats a la Universitat de les Illes Balears (UIB). L’advocacia que necessitam per a la societat que volem era el títol de la lliçó inagural.

Celebràreu, fa un temps, una sentència del Tribunal d’Estrasburg que condemnava Espanya per les devolucions en calent.

Les devolucions en calent constitueixen una pràctica que l’Advocacia ha denunciat reiteradament perquè vulnera els drets de les persones. Entre d’altres, vulnera el dret a l’assistència jurídica. No es poden subscriure convenis internacionals i aprovar normes per després vulnerar-les.

Com valorau la situació dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE)?

Els CIE ens preocupen especialment perquè no compleixen la funció per la qual varen ser dissenyats i, per tant, es priva de llibertat injustament moltes persones només a causa d’una irregularitat administrativa. És molt gros que se n’accepti l’existència amb aquesta normalitat.

La presència de dones en el món de la Justícia és de cada vegada més notable. El 2001 la presència de dones en l’advocacia era del 33%, actualment ja ha arribat al 53%. No obstant això, només un 18% són dones, si posam l’atenció en els alts càrrecs del poder judicial. Per què?

No és una situació que tingui lloc exclusivament en l’àmbit judicial, sinó a tota la societat, lamentablement. Homes i dones som iguals en drets, però no sembla que tinguem les mateixes oportunitats per accedir a ocupacions de decisió, representació i poder. Som la meitat de la població, però no estam representades en la mateixa proporció. La responsabilitat de les cures continua recaient majoritàriament sobre les dones, i aquest fet redueix les possibilitats de progressió en la carrera professional.

A les Balears hem observat que la majoria de les grans causes judicials, com són el cas Nóos i el cas Cursach, tenen una enorme presència d’advocats i una molt escassa presència d’advocades.

Al capdavant dels grans despatxos o dels despatxos considerats importants sol haver-hi homes, perquè han tingut més llibertat per desenvolupar la seva carrera professional, per formar-se, per establir contactes... Això no vol dir, de tota manera, que en aquests casos no hi hagin intervingut advocades que segurament han fet una feina tan important com invisible.

Per què és tan complicada la conciliació familiar en la professió de l’advocacia?

Treballam sense horari ni calendari. Per a les dones encara és més difícil compaginar la professió amb la nostra vida personal, perquè a tot això s’hi suma la cura dels fills o els pares, l’organització de la llar... Les dones també hem d’aprendre que aquesta no és una tasca que hàgim d’assumir en exclusiva, encara que la pressió social és molt forta.

Com es podria impulsar la conciliació familiar?

No és possible el progrés si la meitat de la població no pot desenvolupar les seves capacitats en la mateixa proporció que l’altra meitat. I no podem malgastar talent. Entenc la conciliació com a corresponsabilitat. Les mesures de conciliació ben enteses no han de limitar-se al permís de maternitat o paternitat, sinó que s’han d’estendre i aplicar fins que els menors puguin valer-se per ells mateixos o fins que els majors ja no necessitin ser cuidats.

Què opinau de la Llei actual de la violència de gènere? És insuficient?

Clar que ho és. No estam fent les coses bé. És insuportable que cada setmana sigui assassinada una dona i ens limitem a afegir una xifra a les estadístiques i a guardar un minut de silenci. Però les lleis per si mateixes i per si soles no resolen problemes tan greus. S’ha aconseguit un Pacte d’Estat, però fan falta mitjans per posar en marxa totes les mesures que s’hi recullen. Tota la societat s’ha d’involucrar en la lluita per la igualtat per erradicar la violència contra les dones.

Què falla en la protecció de les víctimes de la violència de gènere?

Falta especialització per determinar el nivell de risc que corre una dona. I falta molta, molta educació en la igualtat. L’educació no és només l’escola, sinó la família, els mitjans de comunicació i els comportaments públics.

Quin paper ha de tenir l’advocacia en l’elaboració de les lleis?

Un paper fonamental, perquè coneixem tots els àmbits de la justícia i som el primer contacte de la ciutadania amb les normes.

Els professionals de l’advocacia i el món de la justícia estan allunyats dels problemes reals de la gent?

De cap manera, més aviat al contrari. Els advocats ens trobam al peu de la realitat, som els primers intèrprets de les normes, proporcionam assistència a l’hora de resoldre molts conflictes i defensam els drets de la ciutadania en els tribunals. A través del torn d’ofici garantim l’accés universal a la justícia, de manera que totes les persones, amb independència de la seva situació econòmica, puguin defensar els seus drets.

Quina és la vostra visió sobre la corrupció en l’àmbit de l’estat espanyol?

Si alguna cosa hem après en aquests temps en què s’han posat en qüestió les institucions, és que el respecte a la llei no és condició a bastament per establir una societat justa. La ciutadania ha demostrat que sap distingir perfectament entre allò que és legal i allò que és ètic, i més enllà del dictamen d’un tribunal, sanciona durament conductes que poden estar ajustades a la legalitat, però que són èticament reprovables. És vera que en sorgir tants casos de corrupció pot semblar que és el sistema allò que està corromput, però crec que el sistema funciona i sanciona aquests comportaments.

La justícia és independent a Espanya? Què opinau de l’onada de crítiques contra les recents decisions judicials sobre la qüestió catalana i els empresonaments?

Qualsevol decisió judicial provoca crítiques dels qui no hi estan d’acord. Però si de veritat volem una justícia independent, hem de deixar treballar els tribunals. Sempre es posen en qüestió aquells casos que afecten polítics, però la justícia del dia a dia funciona amb total independència. El renou, la pressió social i els mitjans de comunicació no hi ajuden, i són especialment negatives les opinions dels qui desconeixen els procediments del sistema de justícia.

Creis que es pot fer alguna cosa perquè la ciutadania confiï més en la justícia?

Hem de fer un esforç per restablir la confiança de la ciutadania en les institucions; en totes les institucions i no només en la justícia. És cert que la justícia és la darrera esperança de molts ciutadans que han vist vulnerats els seus drets. Cal fer un esforç pedagògic i de transparència per explicar bé les coses, i la ciutadania ha de ser crítica i exigent, però no pensar sistemàticament que darrere de tot el que es fa hi ha uns interessos espuris.

Quina és l’advocacia que necessitam?

Una que ajudi a recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions i els professionals de la qual estiguin molt compromesos amb la societat.

I quina societat volem?

Una societat justa i democràtica, fonamentada en els principis bàsics com la llibertat davant l’esclavatge i el servilisme; la igualtat davant la desigualtat o la solidaritat davant el menyspreu.