POLÈMICA AMB LES GRAVERES
Balears 25/08/2013

Veïns de pedreres temen ser expropiats

L'esborrany de la nova llei de mines que impulsa el govern preveu aquesta opció. Afectats de Felanitx es mobilitzen en contra

Maria Fuster
4 min
Veïns de pedreres temen ser expropiats

FelanitxL'esborrany de la nova llei de mines planteja la possibilitat d'expropiar i els veïns de les pedreres temen perdre les seves terres. En concret, l'article 46 permetria al govern expropiar les que tinguin l'autorització caducada i no l'hagin restaurada i també les que estan paralitzades. Així, l'incompliment de l'explotador podria dur com a conseqüència que els propietaris quedassin sense els seus terrenys.

La normativa estatal reconeix l'expropiació per ampliar les explotacions mineres si hi ha un interès públic. Però no ocorre el mateix a les Illes, ja que a finals de 2005, en l'article 47 de la Llei 13/2005, el territori balear va ser declarat zona no registrable, fet que impedia als explotadors demanar expropiacions per ampliar la seva explotació minera, la qual cosa sí que es pot fer a la major part de la Península i, si s'aprova l'avantprojecte actual, també es podrà fer a l'Arxipèlag, ja que la nova normativa preveu derogar l'article de la Llei 13/2005. D'aquesta manera, el govern en un futur podria acceptar propostes com la que el 2008 va fer Maria Antònia Valens, explotadora de la pedrera de Can Centes i propietària de l'empresa Àrids i Serveis gravera Can Alou. Segons denuncien els veïns, Valens va dur a la Conselleria un projecte d'expropiació que afectava més de 40 persones, agrupades en 10 famílies, que no va ser acceptada.

Mobilització

Són aquestes famílies, veïns de Can Centes, les que ara s'han mobilitzat per veure què poden fer. Aquest estiu, els seus advocats preparen al·legacions a l'avantprojecte. Tanmateix, aquesta lluita no ha començat ara. Fa anys que es van desgastant, ja que quan la Conselleria va denegar a Àrids i Serveis, el 2008, el seu projecte d'expropiació, l'empresa de Valens va posar una demanda per via contenciosa administrativa al Jutjat de Primera Instància i posteriorment a l'Audiència Nacional. "Presentà sempre la mateixa quadrícula d'expropiació que ja li hem guanyat dos pics", comenta un dels veïns afectats, que no vol ser identificat. El cas continua als jutjats. L'explotador ha elevat la seva demanda al Suprem. Així, després de tot aquest temps, pensen que els esforços dels veïns per mantenir les seves cases se'n poden anar en orris si la nova llei de mines dóna via lliure als explotadors.

"Sentim impotència total. Pareix que han trobat la manera d'aconseguir el que volen. Aquesta llei els permetrà tirar endavant el que durant anys intenten dur a terme als jutjats", assegura una de les veïnes de la gravera Can Centes que, amb la resta de veïns, fa més de cinc anys que lluita als jutjats per no perdre les seves propietats. Ella tampoc no vol dir el seu nom perquè es tracta d'un lluita col·lectiva i també perquè tenen por de patir represàlies personals. Rafael Barber-Llorente, l'advocat dels propietaris d'una de les finques que podria estar afectada per la nova llei i portaveu dels veïns, explica la seva experiència. "M'han amenaçat, m'han telefonat i m'han demanat: 'Com estan els teus fills?'. I també m'han dit: 'La teva finca de Pollença té tots els permisos?", conta, indignat.

Denúncia ecològica

D'altra banda, ara fa cinc anys els ecologistes del GOB varen exigir el tancament d'aquesta pedrera, al terme de Felanitx, perquè està ubicada en una zona protegida, segons la Llei d'espais naturals. A la vegada va denunciar que no tenia tots els permisos i llicències necessàries per a l'explotació. A principi de 2009, el GOB hi tornava a insistir, perquè el titular de l'activitat explotadora va fer cas omís del decret de paralització cautelar de l'Ajuntament. Els ecologistes denunciaven que es tractava d'un exemple més de la complicitat de les administracions locals amb el sector. En aquest sentit també s'hi pronuncia l'advocat Rafael Barber-Llorente, qui creu que la inactivitat de l'administració provoca la violació dels drets dels afectats. "La nova llei pot significar la possible expropiació de les propietas confrontants a la pedrera. Per lluitar contra això als jutjats, necessites temps i potser ja s'hauran fet les expropiacions", tem el misser.

Els veïns que viuen entre Portocolom i Felanitx s'han reunit per sumar forces i coordinar-se per afrontar la possibilitat de perdre les cases i les terres, la majoria de les quals pertanyien als seus avantpassats. Es presenten com a col·lectiu i, de moment, s'estimen més no personalitzar la lluita. Ara cerquen altres afectats, ja que, segons el darrer informe de la Conselleria, a Balears hi ha 124 explotacions mineres actives. Els veïns de Can Centes pensen que pot haver-hi centenars de persones en la mateixa situació. A fi d'unificar esforços, s'està tramitant la creació de l'associació de terrenys arrendats i confrontants a les graveres.

Mobilitzacions

Les mobilitzacions de ciutadans per aquest motiu no s'inicien ara, sinó que un any abans els veïns de Can Centes començaren a patir la por per la possibilitat d'expropiació. El 2007, altres veïns de Mallorca que vivien a prop del poble de Sant Llorenç i Son Carrió veieren com es posava punt final a les seves angoixes quan el govern va anul·lar la concessió minera donada pel PP el 1996. Així, l'empresa Fills de Miquel Mascaró ja no podria expropiar els terrenys ni ampliar el d'explotació sense el consentiment dels titulars afectats. Anys enrere els veïns havien posat en marxa l'associació d'afectats per l'activitat minera i industrial Can Canonge-sa Punta.

stats