Urdangarin demana que dos excaps de la Casa del Rei testifiquin en la seva defensa

PalmaIñaki Urdangarin ha proposat aquest dilluns que els excaps de la Casa del Rei Fernando Almansa i Alberto Aza declarin com a testimonis en el judici del cas Nóos, amb el propòsit que la seva declaració reforci els seus arguments de defensa.

Urdangarin, per a qui la Fiscalia demana 19,5 anys de presó per tràfic d'influències, malversació, prevaricació, frau, estafa, falsedat, delicte fiscal i blanqueig, proposa també que testifiqui l'assessor de la casa reial José Manuel Romero, comte de Fontao.

El comte de Fontao i Alberto Aza, que van coincidir en l'exercici de les seves funcions a la Casa del Rei amb l'activitat del marit de la infanta Cristina en Nóos, també havien estat reclamats com a testimonis per la Fiscalia i l'acusació popular que exerceix Manos Limpias, però no així Fernando Almansa, que va exercir com a cap del gabinet del rei Joan Carles de 1993 a 2002.

Una altra de les persones vinculades a la família reial que Urdangarin sol·licita que sigui cridat a declarar com a testimoni és l'exsecretari de les infantes Carlos García Revenga. El duc de Palma proposa en l'escrit de conclusions que va registrar davant el jutge José Castro que testifiquin més de 300 persones, amb l'aportació de les quals tractarà de rebatre l'acusació que va emprar l'Instituto Nóos i entitats satèl·lits per saquejar fons d'institucions públiques de Balears, València i Madrid.

Entre els testimonis que planteja la seva defensa també hi són l'exbatle de Madrid Alberto Ruiz Gallardón, l'expresident del País Valencià Francisco Camps i l'exvicepresident del govern central Rodrigo Rato.

Urdangarin creu que els fets que se li atribueixen "no són constitutius de cap delicte" i, en el cas dels presumptes delictes fiscals, els considera infraccions administratives.

El seu advocat afirma que no existeixen fins a la data indicis objectius dels que "calgui inferir el supòsit ànim fraudulent, l'existència d'un previ concert amb l'Administració o qualsevol altra finalitat o activitat il·legal".

Afegeix a més que Urdangarin mai va tenir cap intervenció material ni en la subscripció dels convenis amb les administracions que es qüestionen en aquest cas, ni en altres funcions que no fossin estrictament representatives.

Afegeix que en el seu cas se li hauria d'aplicar la circumstància atenuant de reparació del dany, perquè ja va aportar una fiança, "en la mesura de les seves possibilitats econòmiques".

Urdangarin també s'oposa a la prestació de fiança que li reclama el jutge, que és de 13.646.950 euros. El seu lletrat explica que únicament va obtenir ingressos per 706.932 euros, a través de la societat que compartia al 50% amb la seva dona, Aizoon, procedents dels dos congressos duits a terme a València el 2004 i 2005 i en el de Palma el 2005.

Considera que aquesta seria "la quantitat màxima" que li seria imputable a títol lucratiu, unida a l'import de les infraccions administratives fiscals dels exercicis 2007 i 2008 que xifra en uns 200.000 euros aproximadament. En total quantificaria la seva fiança en 906.932 euros.

La defensa del duc de Palma avança en el seu escrit de conclusions finals que, en el tràmit de qüestions prèvies que plantejarà davant l'Audiència de Palma, l'òrgan competent per jutjar el cas no és el tribunal provincial, sinó la Sala Penal de l'Audiència Nacional.