Tres anys després, la lluita continua

Què queda d’aquell 29 de setembre de 2013?

El 29 de setembre de 2013 els carrers de Palma canviaren de color. El verd inundà Ciutat i convertí aquella fita en la manifestació més multitudinària de la història de les Illes. La política educativa de José Ramón Bauzá va ser el detonant d’una societat civil que es cansà del que, segons els manifestants, consideraren atacs directes al català. El TIL, una de les armes de l’expresident popular Bauzá, no va acabar de funcionar. Després d’un any des del canvi de legislatura, encara queda algun rastre d’aquell TIL, tot i que la Conselleria, amb bons ulls per part d’alguns sectors i crítiques per part d’altres, ha elaborat un Decret de llengües centrat en l’ensenyament ‘de’ l’anglès i no exclusivament ‘en’ anglès, com així ha manifestat en més d’una ocasió el conseller d’Educació actual, Martí March.

Què queda d’aquell 29 de setembre? Els dubtes contra la gestió del Govern són constants per part de sindicats i comunitat educativa, sigui quin sigui el seu color. Ara bé, la sintonia ha estat força notable. Un dels punts base que ha millorat les relacions entre sindicats i Govern ha estat la signatura de l’Acord Marc el setembre de 2015 entre Educació i CCOO, STEI i Anpe. Un acord, alhora, que també serveix per exemplificar les discrepàncies que, avui dia, encara hi ha entre alguns sectors i l’equip de March, com l’Assemblea de Docents, que es negà a signar-lo.

Durant aquesta legislatura i a mesura que s’anaven assolint alguns dels reptes pendents -promeses per a l’establiment d’un model lingüístic, més places per a professorat, recuperació de salaris o declaració d’intencions contra la LOMQE, entre d’altres-, l’Assemblea de Docents ha demanat més contundència i ha afirmat en reiterades ocasions que “la lluita continua”. Sobretot, aquest és el missatge que es volgué donar aquest febrer amb l’anunci de la fi de la vaga indefinida convocada el 16 de setembre de 2013.

Illes per un pacte

Aules massificades, oposicions, infraestructures, aules modulars, auxiliars tècnics educatius i pressuposts són algunes de les millores reclamades per diversos sectors. Tot plegat, dins un context que preveu canviar el panorama educatiu de Balears. La signatura de la proposta de moviments socials que definirà les futures bases de l’ensenyament es veu com una fita que convida a l’optimisme. El document ‘Illes per un pacte’ pretén posar punt final a la diversificació de posicions que fan canviar les polítiques educatives cada canvi de Govern. Ara, s’hi treballa. La lluita pareix que està destinada a prosseguir, encara que Administració i comunitat educativa estan acostant posicionaments.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF