ATLETISME DE MUNTANYA

Tòfol Castanyer: “No correré contra ningú, correré per a en Pau i correré per gaudir”

L'atleta solleric correrà gairebé 200 km per la Serra de Tramuntana per poder comprar una cadira a en Pau, un jove de 19 anys que pateix de distròfia muscular de Duchenne

Tòfol Castanyer (Sóller, 1972) és atleta de muntanya. El seu darrer projecte és la doble 'ultra trail' 'Passes per en Pau', una cursa solidària en solitari que el durà aquest divendres i dissabte a recórrer més de 190 quilòmetres. Des de Sóller fins a Pollença, de Pollença a Andratx i una altra vegada fins a Sóller, Castanyer recorrerà els cims més emblemàtics de la Serra de Tramuntana. L'objectiu d'aquest repte és engrescar molta gent a fi de recaptar fons per comprar una cadira adaptada a en Pau, un jove solleric de 19 anys que pateix de Duchenne, una malaltia que causa distròfia muscular.

Com sorgeix la idea de 'Passes per en Pau'?

Són dues idees diferents. Una, que fa temps que és una curolla meva, és la de recórrer dues vegades la Tramuntana, fer una doble travessa o 'ultra trail'. Tenc la sort de tenir el rècord de la travessa i sempre havia pensat que fer-ne una de doble seria un repte interessant per fer quan deixàs de córrer o en un altre moment.

I la segona idea?

La segona idea és la d'aprofitar aquest repte per ajudar a en Pau. La malaltia de Duchenne em va tocar desgraciadament de prop, per dos cosins meus. En Pau és solleric i seguidor meu. Vàrem saber que la seva família havia hagut de fer front a la despesa d'un cotxe i una casa adaptada i ara havia de comprar una cadira que val 15.900 euros. Sense que ells ens ho demanassin, vàrem pensar en la idea de fer una doble 'ultra' per organitzar un esdeveniment en el qual s'involucràs molta gent i permetés pagar-li la cadira a en Pau.

Estam desbordats. Sóller s'hi ha implicat a les totes.

I com ha anat, quines respostes heu tengut d'ençà que heu començat el projecte?

Molt bones, brutals. Estam desbordats. Sóller s'hi ha implicat a les totes, s'hi ha sumat gent d'arreu, hem rebut el suport de moltes empreses... A més, divendres i dissabte, mentre jo corri, Sóller serà una festa. S'hi han sumat totes les escoles, associacions, particulars...

Com vos han ajudat, aquestes empreses que s'han sumat al projecte?

Bé, com que la idea és recaptar doblers, hi ha dues maneres de fer-ho. Els particulars poden fer aportacions individuals, i se n'han fet moltes, ja tenim uns 11.000 euros. En canvi, les empreses i entitats podien comprar cims. Què és comprar cims? Un cim costa 500 euros i, quan jo hi passi, hi posaré una banderola de l'empresa. A més, les empreses han assistit a tots els actes que hem organitzat.

Aconseguireu el vostre objectiu? Podreu comprar la cadira a en Pau?

Teníem dos objectius. N'hi ha un que és econòmic i que encara no hem aconseguit del tot, però creim que hi podrem arribar aquest cap de setmana. L'altre era de difusió: volíem donar a conèixer la malaltia de Duchenne, la resta de malalties rares i la situació que viuen els malats i els seus familiars. Volem conscienciar del fet que hi ha més Paus i que hi ha més malalties rares.

Diverses persones conegudes s'han sumat a la difusió d'aquest projecte, però un dels que més ho ha fet ha estat l'atleta de muntanya català Kilian Jornet.

Sí, així és. En Kilian, a més de ser el Messi dels corredors de muntanya, és molt bona persona i quan li vaig demanar que m'ajudàs amb la difusió tot d'una em va dir que sí, però a més em va dir que volia fer alguna cosa més. A en Kilian li agrada molt dibuixar i, al final, ha acabat fent el disseny que lluiran unes camisetes que farem en exclusiva per a les persones que aportin doblers per a la cadira d'en Pau i que ho demanin.

Gent com en Pau s'esforça molt més que jo cada dia.

Parlant una mica de la part més esportiva del projecte, com vos el preneu? Les previsions del temps, per exemple, no són bones.

Sí, tens raó. Les previsions meteorològiques no són gens bones. Fins i tot podem esperar neu a partir dels 900 metres. Això complicarà una mica fer els cims. Però no passa res, m'ho agaf amb il·lusió. No correré contra ningú, correré per a en Pau i correré per gaudir. Al final, si fa mal temps m'hauré d'esforçar una mica més per arribar, però gent com en Pau s'esforça molt més que jo cada dia. A més, tot això és una festa, ha anat molt bé, el poble de Sóller s'hi ha implicat moltíssim... Només puc córrer per gaudir i per acabar d'arrodonir el projecte de 'Passes per en Pau', que fins ara ha estat un èxit.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF