ECONOMIA

Tinsa identifica una forta reactivació immobiliària a la costa balear

Els estrangers i els fons d'inversió concentren les compravendes i provoquen que Calvià, Andratx, Alcúdia i zones d'Eivissa tinguin els preus més alts de l'Estat

Que es preparin els nous consistoris progressistes i els responsables urbanístics del nou Consell de Mallorca. Si el que pretenen és minimitzar el consum de territori, s'hauran d'enfrontar a una reactivació en tota regla del mercat immobiliari.

Segons les dades de l'empresa de valoració i assessorament immobiliari Tinsa, la costa illenca es troba entre la més activa pel que fa a transaccions i té 3 de les 5 localitats més cares i que més interès generen en el mercat. Després de Sitges, amb 2.694 euros el metre quadrat, Cal vià, Andratx i Alcúdia es troben en el selecte grup de localitats inaccessibles per a la majoria de ciutadans.

Tinsa assegura que la situació és encara irregular i no es pot parlar de reactivació generalitzada a Balears, si bé “hi ha bastants edificis en construcció a les urbanitzacions costaneres d'alt 'standing', generalment promoguts per inversors”. Algunes d'aquestes edificacions havien quedat paralitzades durant la crisi i ara es reactiven. En part, segons la societat de taxació, “pro venen bàsicament de bancs que han venut aquests immobles amb obres paralitzades. En la majoria els compradors són promotors estrangers i fons d'inversió. Són promocions d'alt 'standing' situades al centre antic de Palma, es Portitxol, Portals Nous, Port d'Andratx i Formentor, entre d'altres”, assegura .

Molta disparitat

De tota manera, aquesta situació de gran interès no és homogènia. El mercat d'habitatge de vacances continua caracteritzant-se per l'ajust de preus i l'absència de nova activitat promotora en la gran part de costa espanyola. No obstant això, segons l'informe 'Habitatge a la costa 2015', elaborat per Tinsa, en moltes l'ajust s'està moderant progressivament i, tot i que encara són minoritàries, hi ha zones on es pot parlar d'indicis de recuperació en matèria de preus i de tornada de l'activitat constructora.

Una quarta part de les 140 poblacions incloses en l'informe va encarir els seus preus en taxa interanual en el primer trimestre de 2015, quan en l'edició de l'any 2014 tan sols quatre mostraven dades positives. Xàbia (Alacant) i Cartaya (Huelva), amb increments interanuals de l'11,2% i del 9,8%, respectivament, van ser les localitats que van registrar un major increment de preus en el primer trimestre de 2015 respecte del mateix període de l'any anterior , segons l'estadística procedent de les taxacions realitzades per Tinsa. Vuit localitats de les analitzades en l'informe mostren pujades d'entre el 5% i el 9% en taxa interanual, entre les quals hi ha les mallorquines Sóller i Santanyí.

Palma

E ls principals intermediaris indiquen, segons Tinsa, que Palma està generant un interès molt accentuat en el que es considera mercat “exclusiu”. Hi ha certs barris molt cercats, que estan “imparables” pel que fa a la demanda i als preus d'algunes operacions.

Qui és el comprador?

Mentre al ciutadà illenc li ve just poder fer front a la seva hipoteca o lloguer, els compradors de 9 de cada 10 operacions costaneres són estrangers. “ Alemanys, anglesos i residents de països nòrdics són els més posicionats, mentre que el mercat rus ha tingut una petita reculada”. A més del particular estranger, l'altre gran comprador són els fons d'inversió. El pagament, en molts casos, es realitza amb l'ajuda de crèdits hipotecaris a entitats bancàries estrangeres, segons les informacions recollides per Tinsa.

Lloguer vacacional

E l paper del mercat del lloguer vacacional no passa desapercebut pels analistes de la societat de taxació. Una part de les operacions de compravenda d'habitatges com pisos, apartaments i xalets a zones costaneres no es destina a l'ús com a segona residència del seu propietari, sinó que passen “ immediatament a formar part de l'estoc d'habitatge de lloguer de vacances”. D'aquesta manera, Tinsa confirma que el lloguer vacacional també està provocant més augment de la demanda immobiliària, ja que hi ha particulars que adrecen els seus estalvis a comprar un habitatge de costa i posar-lo al mercat com a oferta de lloguer. Una situació que de moment es troba sense una regulació clara a Balears i que el nou govern ja ha anunciat que inclourà a les reformes legislatives per fer aflorar i controlar aquesta oferta que competeix amb l'allotjament reglat.

Eivissa

A Eivissa, Tinsa també hi identifica una important pressió immobiliària perquè es tracta d'una destinació de moda. P er exemple, s'estima que han arrencat “aproximadament un centenar d'habitatges, que equivalen a la meitat dels que estaven paralitzats”. Quan es tracta d'acabar promocions de plurifamiliars que havien quedat aturades per la crisi, el capital prové d'empresariat d'àmbit estatal, mentre que les promocions de luxe estan rebent una forta inversió estrangera.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF