Terry O'Connell: "No és possible aconseguir bons resultats acadèmics si no hi ha bones relacions"

És pioner de les pràctiques restauratives a Austràlia i arriba a Palma per fer cursos de formació a docents, famílies i policia

És pioner de les pràctiques de justícia restaurativa a Austràlia. Un dels gurus d'aquest mètode. Terry O'Connell arriba a Palma amb el també expert Jean Schmitz per fer cursos a docents, famílies i policia sobre el seu àmbit de coneixement. Ell mateix és policia veterà i el seu treball ha influït en el desenvolupament de polítiques, escoles i organitzacions comunitàries arreu del món. Hi conversam:

De manera concisa, quin diríeu que és l'objectiu de les pràctiques restauratives?

Crear una conscienciació per millorar relacions i fer un món millor.

És important que comenci amb els més petits a les aules?

L'escola és, després de la família, la institució més important de la societat. L'alumnat de 3 a 4 anys en endavant es passa la vida socialitzant. És important que sàpiguen socialitzar bé, d'una manera saludable. Com a policia, em vaig adonar que estava bé tractar els problemes quan n'hi havia, però que allò  realment important era tractar la prevenció.

Creis que s'haurien d'abolir els càstigs?

No em referesc a això, el que dic és que s'han d'entendre les intencions, la situació i on té lloc el càstig. No té gens de sentit quan no hi ha una conseqüència. Si hi ha un diàleg, sí que hi ha resultats.

El sistema educatiu està molt endarrerit en matèria de convivència?

Encara representa la millor oportunitat per continuar construint una societat saludable. Seria injust imaginar que la majoria de la bona feina que fan els professors no es reconeix. Sembla que els currículums i els resultats acadèmics són més importants que tota la resta. A més, la pressió política i institucional sobre els professors ho acompanya. El marc de la pràctica restaurativa ajuda els professors a ser més conscients. Aquestes pràctiques ajuden a construir relacions, però el més important és donar una oportunitat per compartir aquesta pràctica amb els alumnes i les seves famílies. No és possible aprendre bé i aconseguir bons resultats acadèmics si no hi ha bones relacions. Ensenyar sempre ha estat un art noble, i les pràctiques restauratives hi han estat presents. Però com a moltes professions, són coses que s'han perdut amb tant de renou.

Qui ha de jugar un paper més important: política, docents o alumnes?

El lideratge. El canvi només és possible quan comences a fer una diferència. No és bo entrar en moltes idees si no hi ha la capacitat perquè la gent a l'escola pugui construir una nova experiència. Jo xerr d'enfortir les comunitats. No és que no siguin bones, ho són. Senzillament, tenir un sistema que ajudi tothom a ser més conscients a enfortir relacions. Si no treballam junts, no hi ha consciència sobre la nostra relació. Els adults tenim aquest problema, perquè no estam preparats per ser vulnerables i honestos els uns amb els altres.

Si tots ens haguéssim formats de petits dins aquest marc, tindríem els líders polítics mundials que tenim?

Tindríem millors governants, que és diferent que polítics. Quan tens governants més saludables, tens més responsabilitat i estàs més compromès amb els altres. Canviaria la naturalesa del país, de la institució, de tot. Les comunitats educatives són un exemple de com hauria de ser una comunitat més àmplia.

No puc evitar demanar sobre els fets a Catalunya el passat 1-O. Què  pensau, com a policia, de la repressió viscuda? Varen entrar en escoles, semblava la imatge contraposada de la unitat de la gent contra la repressió.

És molt trist. Sempre he vist Espanya com un estat amb passió, però amb compassió. I això ha estat l'antítesi. M'ha fet pensar: què està passant realment? El nivell de força exercida... Les influències que reben els policies són per un objectiu: fer tot el que faci falta per aturar el vot. Això només ratifica a qui vol la independència. I això que no n'entenc les circumstàncies concretament. Hi ha alguna cosa que falla. Quina narrativa voleu que els vostres nets tinguin? Han de poder pensar fer un esforç real per ser un model de comportament. El que ens uneix és la connexió, i quan s'arriba a xerrar i el procés ens permet entendre'ns, els resultats fan la feina que queda.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF