EMPRENEM
Balears 07/01/2017

Tecnologia LoRa, la interconnexió intel·ligent

El Govern desplegarà una xarxa de baixa freqüència perquè els municipis que ho desitgin puguin connectar sensors i transmetre dades i informació d’ús públic

i
Enric Culat
5 min

UNA DE LES grans revolucions tecnològiques de 2017 probablement tindrà a veure amb la Internet de les Coses (IOT): qualsevol objecte amb possible connectivitat ha de poder rebre i enviar informació. El concepte sembla senzill, però la seva aplicació no ho és tant. Es tracta d’aconseguir que un cotxe, un servei de neteja municipal o la polsera d’una persona -per posar només tres exemples- puguin informar de la seva localització, de si una plaça d’aparcament està ocupada o si una paperera està plena. Les possibilitats d’ús són infinites, i justament això fa que la seva aplicació tecnològica sigui més complicada del que sembla. Les xarxes mòbils ja permeten aquests tipus de prestacions, però amb problemes de cobertura en interiors, pagant tarifes a les operadores i reduint dràsticament l’autonomia dels dispositius per poder comunicar-se.

LA IOT NO només implicarà una revolució en molts aspectes i aplicacions de la nostra vida diària, sinó que també pot suposar un canvi de filosofia dels sistemes de comunicació més clàssics -internet, Wi-Fi i altres sense fils- per tal de transmetre importants volums de dades i cobrir grans distàncies, de manera més racional i econòmica, amb una multiplicitat d’usos absolutament inimaginables fins ara. En aquest sentit, els sistemes de connectivitat LoRa i LoRa WAN (de l’anglès Low Range Wide-area network ) constitueixen una de les solucions més innovadores en les quals s’està treballant en l’àmbit mundial. Consisteix en la monitorització de sensors i l’enviament de dades fins a diversos portals i un servidor central, amb connexions bidireccionals segures, baix consum d’energia i de manteniment, llarg abast de comunicació, baixes velocitats de dades i una freqüència de transmissió igualment baixa. Tot això ha de permetre una ‘interconnexió intel·ligent’ entre objectes sense la necessitat de llicències ni d’instal·lacions locals complexes, atorgant una àmplia llibertat d’ús a l’usuari final, al desenvolupador i a les empreses que vulguin instal·lar la seva pròpia xarxa per a la Internet de les Coses, per exemple per a la lectura de comptadors del llum o l’aigua, el control d’enllumenat públic o de la contaminació atmosfèrica, o variables molt més sofisticades, com saber el nivell d’ocupació d’un edifici, d’un aparcament o fins i tot d’una platja.

MALGRAT NO SER encara gaire coneguda, la tecnologia LoRa ja ha despertat l’interès d’empreses multinacionals com Cisco, IBM o Orange, que veuen en aquest sistema una alternativa molt econòmica per a la transmissió de dades de dispositius connectats a la xarxa, cosa que seria determinant per tal d’accelerar i facilitar l’adopció de la IOT, en detriment de la infraestructura 5G (cinquena generació de tecnologia sense fils), que, segons sembla, s’anirà desplegant molt més lentament del que s’havia pensat inicialment. Les expectatives dipositades en el creixement de la IOT per als propers anys, en canvi, impliquen una inversió que la consultoria PricewaterhouseCoopers (PWC) ha xifrat en sis bilions de dòlars des d’ara fins al 2020 en tot el món.

ACTUALMENT, A EUROPA ja existeixen xarxes LoRa obertes per a l’usuari final a França, Suïssa i Holanda, instal·lades en competència amb altres tipus de tecnologies semblants, com les que fan servir les empreses SigFox i Neul i que també estan especialitzades en la transmissió de baixa freqüència. A Espanya s’han començat a desenvolupar diversos projectes que preveuen l’ús d’aquestes tecnologies, caracteritzades pel seu baix cost de connexió i manteniment, perquè no han d’usar un espectre que estigui sotmès a llicències. Entre aquests projectes, hi destaca el que s’està provant aquests dies al Parc Bit i que permetrà, entre altres aplicacions, la completa sensorització del seu aparcament, que actualment és de 1.200 places, per saber-ne el nivell d’ocupació i disponibilitat, en temps real, mitjançant uns panells que properament s’instal·laran al parc tecnològic mallorquí.

“ESTAM FENT UNA prova pilot a través de l’aparcament del Parc Bit -explica Josep Lluís Pons, director general d’Innovació i Recerca de la CAIB- i, un cop tinguem els resultats, llavors farem una simulació per veure quantes antenes de tecnologia LoRa es necessiten per arribar a qualsevol zona de l’Arxipèlag; però, segons els nostres càlculs, amb 25 o 30 antenes bastaria per cobrir tot Balears. Qualsevol poble de les Illes tindrà l’oportunitat de poder connectar els sensors que ells trobin adients en aquesta xarxa pública amb tecnologia LoRa; creiem en la sobirania de les dades per no haver de dependre de multinacionals”, argumenta el director general.

LA SENSORITZACIÓ DELS aparcaments del Parc Bit es farà amb la participació de l’empresa IOTLabs, que està desenvolupant un projecte de tecnologia smart per comprovar i racionalitzar el nivell d’ocupació dels aparcaments del parc tecnològic. Aquesta start up posarà en les properes setmanes sensors en llocs estratègics per comptar els cotxes que hi entren i els que en surten i saber-ne les places disponibles amb uns plafons que informaran els usuaris sobre la capacitat i places disponibles de cada un dels cinc aparcaments del Parc Bit, sempre en temps real. Com que els pàrquings s’intercomuniquen, també s’hauran de posar sensors entre ells, a més dels de l’entrada al recinte. L’objectiu és racionalitzar l’ocupació d’aquests aparcaments i tractar de reduir el nivell d’emissions de CO2. També es col·locarà una estació ambiental amb sis sensors diferents.

UN COP MONITORITZAT l’aparcament del Parc Bit, el següent pas serà aplicar el sistema LoRa a altres llocs de Balears i implicar-hi els ajuntaments de les Illes mitjançant una xarxa d’antenes de baixa freqüència, aprofitant la infraestructura de l’empresa publica Multimèdia -dependent de Vicepresidència-, que està especialitzada en el transport, codificació, distribució i difusió de serveis audiovisuals, dades, multimèdia, internet, desenvolupament de productes i gestió tècnica, com també qualsevol tipus de xarxa de telecomunicacions i radiocomunicacions electròniques.

LA XARXA LORA que vol desplegar el Govern en principi anirà destinada a l’administració pública. Les antenes recolliran dades que vagin enviant els sensors instal·lats a qualsevol punt de les Balears, per exemple per mesurar la capacitat dels aparcaments, accessos a una platja, auditories de consum energètic, fuites d’aigua, detectors de temperatura, de fum, nivell dels torrents, estacions meteorològiques, de qualitat ambiental, contaminació, etcètera. Tota la informació s’enviarà a uns servidors perquè les administracions locals puguin difondre les dades a les seves pàgines web, si és que les volen fer públiques. El Centre de Processament de Dades (CPD) podria estar al Parc Bit. “Avui dia quasi tot es pot sensoritzar; es tracta de posar tota la informació a l’abast de les administracions locals perquè en facin l’ús que estimin més pertinent. Ara ho podem fer a través d’una tecnologia molt poc costosa i aprofitant la infraestructura que ja tenim gràcies a l’empresa pública Multimèdia”, apunta Pons.

LES ANTENES DE baixa freqüència ocupen poc espai. Es tracta d’uns petits mòdems que es posen a dintre d’unes capses, amb una capacitat de deu quilòmetres lineals, i un dispositiu que recull els senyals que emeten els sensors. Les dades es transporten fins a un servidor on s’acumula la informació per posar-la a l’abast de la gent. “Creant aquesta infraestructura, facilitarem el desenvolupament de noves solucions basades en l’Internet de les Coses. Això pot ser atractiu per a les empreses i alhora farem una contribució per atreure talent i generar llocs de treball altament qualificat”, afegeix Pons.

stats