Taltavull podria ser nomenat pròximament bisbe de Mallorca

BarcelonaEls diferents sectors de l'Església a Catalunya, conservadors, oberturistes i nacionalistes, estan fent maniobres per intentar col·locar els seus candidats en les ternes que el Vaticà valora per nomenar, possiblement abans de l'estiu, dos nous bisbes auxiliars a l'Arxidiòcesi de Barcelona.

Fonts religioses consultades per l'agència Efe donen per fet que l'actual únic bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull (Menorca, 1948), de tarannà social, dialogant i oberturista i que actualment compagina aquest càrrec amb el d'administrador apostòlic de Mallorca, serà nomenat oficialment bisbe de l'illa pròximament.

Amb aquest nomenament, l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, també considerat del sector més obert de l'Església i amb postulats propers als del papa Francesc, ha sol·licitat poder tenir dos bisbes auxiliars que l'ajudin en la tasca d'una arxidiòcesi que, a més de gran, és complicada de gestionar, no només pastoralment, sinó també políticament.

Omella, que és membre de la congregació dels bisbes, que és la que proposa al papa els nomenaments, ja hauria lliurat les dues ternes de noms per ser nomenats nous bisbes auxiliars de Barcelona després d'un discret procés de participació interna. En aquest procés intern, hi han participat els responsables de les congregacions religioses presents a Catalunya i també alguns vicaris i capellans amb càrrecs, que haurien suggerit noms.

Encara que les ternes són secretes, fonts religioses han apuntat que els sectors conservadors de l'Església han apuntat candidats com el rector de les parròquies de la Concepció i de Sant Francesc de Sales, Ramon Corts (Mataró, 1951), que és historiador, teòleg, llicenciat en Filosofia i delegat episcopal d'Ensenyament. Corts, que va ser rector del seminari de Barcelona a final dels 90, està considerat un religiós a l'antiga, poc inclinat als canvis i "molt aferrat a la litúrgia", segons algunes fonts, que ressalten que també és un gran coneixedor dels arxius del Vaticà perquè es va graduar en arxivística a l'Arxiu Secret del Vaticà.

Un altre candidat ben vist per sectors conservadors de l'Església és el vicari judicial Santiago Bueno (Barcelona, 1958), fill d'un enginyer de muntanyes que va estudiar dret i va exercir d'advocat. Bueno, que ja ha figurat en algunes ternes per ocupar bisbats fora de Catalunya, és expert en dret canònic i jutge eclesiàstic i va ascendir en la cúria de la mà de qui va ser bisbe de Solsona Jaume Traserra.

Fuentes en el si de l'Església han reconegut que aquests dos candidats no són del gust de sectors catòlics més oberturistes i socials d'acord amb les opinions del papa Francesc.

Segons altres fonts religioses consultades per Efe, algunes congregacions religioses han donat suport al nom del rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, Salvador Bacardit (Barcelona, 1952), un capellà discret, llicenciat en periodisme, que va ser missioner durant set anys a Xile, on va estar en estret contacte amb els teòlegs de l'alliberament, i actual delegat de Càrites Diocesana de Barcelona. Segons aquestes fonts, el seu perfil s'ajusta molt més a les tesis del papa Francesc i de l'arquebisbe Omella, està ben considerat pels capellans de base, que li agraeixen la seva afabilitat i capacitat de diàleg i podria ser un home de consens de tots els sectors.

Un altre dels noms que sempre sona cada vegada que queda vacant una plaça de bisbe és el del biblista Armand Puig (la Selva del Camp, 1953), actual rector de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, que aglutina tots els estudis universitaris eclesiàstics.

Puig és consiliari de la comunitat de Sant Egidi, està considerat un dels intel·lectuals de l'Església catalana i ha estat rector de nombroses parròquies, la darrera la de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona.