Tagomago, l’illa on no impera la llei

PalmaNius de gavina d’Audoin, espècie en perill d’extinció, sacrificats perquè els animals no “molestin” els convidats. Tala massiva de savines sense la preceptiva autorització. Obres il·legals de reforma i ampliació de la casa, extracció de grans volums de terra sense cap permís i obres irregulars al portet de l’illa. Vols d’helicòpter sense permís. Tot això i una llarga llista d’il·legalitats i irregularitats acumula la gestió de Matthias Kühn a Tagomago, segons figura en els nombrosos expedients tant de l’Ajuntament de Santa Eulària com de la Conselleria de Medi Ambient, que des de fa temps són tramitats pel Jutjat d’Instrucció número 2 d’Eivissa.

Les obres de Matthias Kühn a Tagomago i la gestió d’aquest privilegiat espai que a més és Lloc d’Interès Comunitari “incompleixen totes les normatives ambientals i infringeixen la llei en matèria urbanística, de costes i de biodiversitat”. Així ho explica una de les persones que coneix bé els nombrosos expedients que té en contra l’empresari alemany i que vol mantenir-se en l’anonimat perquè està espantat per les “increïbles connexions que té aquesta parella (en referència també a Norma Duval), especialment dins la Conselleria de Medi Ambient, que incomprensiblement no tan sols no ha actuat aturant totes aquestes malifetes, sinó que cerca les maneres de trobar-hi encaix legal”, assegura.

Els fets es remunten al 19 de desembre de 2007, quan l’exministre Santiago Rodríguez Miranda, pare de l’advocat condemnat per una de les peces del cas Andratx, sol·licita en nom de la societat Isla Tagomago SA una llicència d’obra menor per canviar “sanitaris, paviment, pintar parets i revestir-les”, segons figura en l’expedient judicial al qual ha tingut accés l’ARA Balears.

Pocs dies després, el gener de 2008, els agents de Medi Ambient ja hagueren d’intervenir-hi. A la seva denúncia de dia 8 es fa referència a obres de gran volum, a un abocador d’enderrocs sense permís i a altres irregularitats. El mateix mes de gener, una nova visita dels agents constata que allò sembla un camp de batalla, i no un espai d’altíssima protecció i inclòs dins l’exquisida Xarxa Natura 2000. “S’està afectant l’estructura de l’habitatge i hi ha excavacions de terra sobre més de 800 metres quadrats”, digueren. L’informe detalla també que els treballadors es mouen amb quads per anar d’una banda a l’altra.

Ampliació del xalet

Les visites dels agents a Tagomago no aturaren durant tot el 2008 i el 2009. Cada una generava un nou expedient. Tala de savines i altres espècies vegetals protegides, ampliació del volum del xalet principal sense cap autorització, ús de maquinària que pot provocar incendi forestal i una llarga llista d’irregularitats més. El 3 d’octubre de 2008, la Xarxa Natura 2000, que vetlla per la conservació dels espais naturals més valuosos, va concloure que tot plegat afectava molt negativament espècies i hàbitats extremadament valuosos.

És el mateix organisme que “curiosament”, asseguren fonts de la Conselleria de Medi Ambient, ara ha trobat que Kühn pot explotar un beach club a l’illa.

El juny de 2009, la Fiscalia va decidir interposar una denúncia per presumptes delictes contra el medi ambient, que a dia d’avui encara tramita el Jutjat d’Instrucció número 2 d’Eivissa i que incorpora totes les denúncies dels agents de medi ambient, a més de fotografies i altres informacions aportades per diferents organismes, com l’Ajuntament de Santa Eulària i el Consell d’Eivissa. Precisament tant una institució com l’altra votaren en contra, dimarts en el subcomitè de la Xarxa Natura 2000, respecte d’autoritzar un beach club a l’empresari, però la majoria de la comissió hi va votar a favor.

Ara aquest acord d’informar favorablement de l’explotació d’un beach club, tot i acumular expedients i denúncies per il·legalitats contra el medi ambient, arribarà a la Comissió Balear de Medi ambient.

Fonts consultades per l’ARA Balears no confien que el ple d’aquesta comissió canviï el sentit d’aquesta llum verda a la iniciativa de Kühn i Duval, “perquè actualment la configuració s’ha fet de tal manera que els projectes que interessa que rebin suport, el tenen. Alguns tècnics independents i amb criteri estrictament objectius ja varen ser apartats al principi de legislatura”, afirma aquesta font.

Piscines, noves terrasses, captació d’aigües sense permís són altres elements que s’han anat afegint als expedients administratius i judicials a mesura que els propietaris de Tagomago han anat fent obres, la majoria de les quals sense autorització. Crida l’atenció el gran volum d’informació existent, la gravetat dels fets denunciats pels agents de medi ambient i la passivitat, en el millor dels casos, i complicitat de la Conselleria; no de l’actual, que també, sinó des de l’any 2008.

El departament de recursos hídrics va imposar el 14 de juliol de 2011 una sanció per la captació d’aigua de la mar sense cap autorització administrativa. La multa imposada a Isla Tagomago SA va ser de 200 euros.

“Sembla que la llei no existeix a Tagomago, sinó que la marquin els seus propietaris. És lamentable com entren a la Conselleria i el servilisme d’alguns alts càrrecs”, assegura una funcionària consultada. La llei, de moment, la posa Matthias Kühn.