El TSJIB fa empegueir el Govern per aplicar el TIL fent el sord a la UIB

Els magistrats resolen que s'incompleix l'Estatut d'Autonomia, que atorga a la Universitat la funció assessora en tot el que afecta la llengua catalana. La sala adverteix que el decret afecta la llegua catalana i la normalització

El Govern de José Ramón Bauzá ha incomplert el mandat de l'Estatut d'Autonomia per no haver demanat a la Universitat de les Illes Balears (UIB) un informe sobre una normativa, el TIL, que afectava la llengua catalana. I, per això, el decret del TIL és nul.

El TSJIB recorda que l'article 35 de l'Estatut determina que la UIB és la institució oficial consultiva per a tot allò que es refereix a la llengua catalana i que el TIL produeix un impacte notori sobre la llengua catalana impartida en els centres, adverteix la sala.

Els magistrats contesten al Govern, que al∙legava que en el Consell Escolar ja s'integra un representat de la UIB i que això permetia que la UIB fes les observacions que trobàs oportunes, que de cap manera es pot suplir així l'informe científic de la UIB. La sala també descarta la segona pretensió de l'Executiu: que el TIL no regulava el català i que, per tant, la UIB no n'havia de dir res. El TSJIB és contundent i adverteix al Govern que el TIL sí que afecta clarament l'ensenyament del català a les escoles i, per tant, la llengua catalana.

Segons explica el TSJIB, la clau és veure si amb l'aplicació del TIL es modifica la utilització del català en els centres docents no universitaris. Per això, fa un detallat repàs de tota la normativa vigent fins a la irrupció del TIL. Fins al TIL, diu el TSJIB, tant en l'etapa d'Educació Infantil com a Educació Primària, l'ús de la llengua catalana com a llengua de comunicació i d'ensenyament ha de ser com a mínim igual al de la llengua castellana.

Aquesta situació canvia radicalment amb el TIL, explica el TSJIB, perquè es passa d'un sistema bilingüe a un de trilingüe, "un model que redueix la presència del català a l'escola, com es redueix també el nombre d'hores en castellà". Ara bé, afegeix el tribunal, s'ha d'atendre com afecta el català. Des d'aquesta perspectiva, ­argumenten els magistrats,­ "si els poders públics han de vetllar per la normalització lingüística del català en aquest territori, el canvi de model....() incideix en el que és l'àmbit de normalització del català".

El decret -detalla el tribunal- suposa una efectiva alteració del sistema educatiu (en passar de ser bilingüe a trilingüe). Per al tribunal, "l'aprimament" de l'ensenyament en català és ineludible". Si abans s'havien de descomptar les assignatures en llengua estrangera, ara "la resta" que queda al català és encara menor, després de descomptar les assignatures "de i en llengua estrangera". "Aquí queda ja a la vista -i en carn viva- la irremeiable incidència que en el pes real de l'ensenyament en llengua catalana  suposa la implantació d'un model educatiu trilingüe".

Per això, el contingut del decret, en afectar la llengua catalana i la normalització d'aquesta en l'àmbit educatiu, requeria el compliment de la consulta a la UIB. Destaca el tribunal que no es pot emparar el Govern en el fet que no està regulada aquesta funció consultiva. Ho diu l'Estatut, recorda el TSJIB. "Si l' Estatut ha previst i ha considerat que aquesta institució (UIB) és la idònia per assessorar el Govern en matèria de llengua catalana pel caràcter marcadament científic i de coneixements que la UIB té... obviar la seva intervenció constitueix una vulneració del reconeixement estatutari que la UIB té en l'àmbit de la llengua catalana".

Per deixar de banda la UIB, com a primer motiu, el TIL és nul de plet dret, sentencia el TSJIB.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF