Publicitat
Publicitat

RECURS DE CASSACIÓ

El fiscal del Suprem diu que Bravo no insultà Bauzá i que això és democràcia

José María Paz demana que no s’admeti la pretensió del president de condemnar el sindicalista

Pluralisme, tolerància i esperit obert. Això és el que recomana, citant una sentència, el fiscal en cap de la Sala Civil del Tribunal Suprem a José Ramón Bauzá en un escrit en què s’oposa a l’intent del president del Govern que el màxim tribunal condemni l’exsindicalista d’UGT Lorenzo Bravo per haver-lo qualificat de “feixista, prepotent, pocavergonya, inútil” o que “feia el cap de fava”.

José María Paz considera “encertada la doctrina de la sala tercera de l’Audiència” de Balears segons la qual les dures paraules de Bravo s’han de valorar en el marc de la crítica i no es poden considerar insults que atemptin contra el dret a l’honor; per tant, demana la desestimació del recurs de cassació interposat per la representació de Bauzá.

Entre les sentències citades per Paz, en destaquen dues del mateix Suprem en què s’exposa que “la llibertat d’expressió no és sols la manifestació de pensaments o idees, sinó que comprèn la crítica a la conducta de l’altre, encara que molesti, inquieti i disgusti”. L’escrit del ministeri públic recull que sense aquesta tolerància i pluralisme “no existeix la societat democràtica”.

El fiscal en cap civil del Tribunal Suprem s’oposa, per tant, que el Suprem revisi la sentència de l’Audiència de Balears, que va arxivar i ni tan sols va carregar les costes del procés a Lorenzo Bravo. El sindicalista va dir, en referència a la reducció d’alliberats sindicals que va practicar Bauzá a principis de legislatura, que “són uns porcs que no tenen ni idea del que significa la llei orgànica de llibertat sindical”, “ja que hi som, que obrin camps de concentració...”, entre d’altres frases.

Bauzá va interposar demanda de protecció de l’honor contra Bravo i les seves pretensions varen ser desestimades tant en primera instància com per la Sala Tercera (civil) de l’Audiència, perquè es va considerar que el dret a la llibertat d’expressió estava per damunt de l’honor de Bauzá.

El president, que va fer servir els serveis jurídics de la Comunitat per demandar Bravo, no es va conformar amb dos arxivaments consecutius i va decidir anar fins al Tribunal Suprem. Segons l’escrit presentat per Bauzá, la voluntat del vehement líder sindical era “injuriar” el president, i va destacar que les seves paraules “no s’emmarcaren en el context de dues concretes decisions polítiques, sinó que anaren més enllà i es perllongaren els dies següents a les esmentades decisions i sobrepassaren la crítica a aquestes”.

De moment, el fiscal en cap civil del Suprem diu que no s’escau l’admissió d’aquest recurs de Bauzá, que haurà de resoldre l’alt tribunal, mentre que la representació de Lorenzo Bravo també s’hi oposa i hi afegeix qüestions de plantejament. Segons l’escrit presentat per l’advocat Pablo Alonso de Caso, el recurrent “s’ha limitat a formalitzar un recurs de cassació similar als seus anteriors escrits i sense indicar quina és la jurisprudència del Tribunal Suprem que s’està contrariant amb les sentències anteriors”.

Bravo va fer al·lusions al president com a tal i sense la intenció d’afectar-ne l’honor, sinó en el marc de la crítica, ha dit durant tot el procés Alonso de Caso. El sindicalista va apuntar de Bauzá que “no s’ha assabentat que els sindicats figuren en l’article 7 de la Constitució, o només sap vendre pastilles?”.

També va referir-se a Bauzá com “el de la brillantina, l’engominat aquest que no sap fer altra cosa que posar-se brillantina... i tenir vi que no ven a una vinacoteca, que jo crec que només el beu ell i per això diu el que diu”, indicà.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF