Sordesa: la discapacitat més invisible per a la gent

PalmaOsvaldo té 30 anys. Fa mig any que va arribar a les Illes, des d’Andalusia. Fins als 12 hi sentia perfectament. A partir de llavors, a poc a poc, va anar perdent l’oïda. El seu cas és particular, les barreres a què s’enfronten les persones sordes són una mica més invisibles que la resta. Veure que no hi ha una rampa o un ascensor per pujar escales és fàcil. Veure el so, impossible.

“Quant a accessibilitat, òbviament no és com una persona que va en cadira de rodes. La normativa no diu res de les persones amb sordesa. Que si l’edifici ha de tenir un sistema perquè la gent es pugui entendre bé amb les pròtesis... Res”, explica Osvaldo. Seim a Aspas, una associació que tracta amb persones com Osvaldo i les seves famílies. Parla de tu a tu, gràcies a un implant coclear que li permet tornar a sentir-hi. Ara bé, “no és el mateix”. Ell de petit hi sentia, ha passat per tots els nivells d’audició i celebra que pugui tenir aquest mecanisme que li facilita les coses, però sap que encara no és perfecte.

De persones amb sordesa, n’hi ha de molts graus i, per tant, cada un viu una història diferent. La d’Osvaldo té la comunicació amb la gent a instal·lacions com el problema més gran. “Llocs on ets un ciutadà més i vols gaudir d’això -com el cinema o un teatre-, però on, si no tens subtítols o algun sistema, no en gaudiràs”, lamenta.

Adaptació

La seva adapatació, segons ell, no va ser difícil, però diu que es va “excloure una mica”. Assegura que “t’acostumes a no sentir-hi bé. Al principi la gent t’ajuda, et repeteix les coses, però amb el temps es cansa. Si demanes ajuda, t’ajudaran, però també te’n canses tu mateix. No vols molestar”, destaca Osvaldo.

Això sí, assegura que “la barrera és el so. O t’entra o no t’entra”. I reitera que el que li ha costat més són les relacions socials, a causa d’aquest mur. “Saps que hi ha moltes parets. En passes una, però després n’hi ha una altra”, apunta. Entén que amb la família tot és “més fàcil”, però quan coneixes algú més “no el coneixes de veritat, perquè mai t’hi apropes gaire”. De fet, lamenta que potser ha passat un curs sencer amb alumnes d’universitat però, quan acaba, s’adona que no en coneix cap.

Facilitats

La facilitat principal la hi ha donada la tecnologia, però es queixa que, tot i haver-hi possibilitats, no s’apliqui als diferents llocs, com ara un hospital. Entre tanta gent, s’ha d’adonar que el criden. Si no hi sent, se li pot passar el torn. Proposa, per exemple, posar pantalles en què es vegi la informació. Per als teatres, un llibret i per al cinema, més subtítols de qualitat. Ara per ara, només se’n fan per traduir pel·lícules, no per adaptar-les al col·lectiu. I amb la televisió, més eficàcia. Per exemple, a la televisió a la carta de les emissions públiques, no s’ofereixen subtítols -sí a l’emissió per antena.

Cap al futur, hi mira amb optimisme. “Crec que cada vegada serà més fàcil per a mi i per a la resta”, destaca Osvaldo. Això sí, després cal veure com actuen les persones. Com s’hi solidaritzen. L’objectiu és que tothom pugui gaudir de les mateixes oportunitats. “Tots som iguals”, diu Osvaldo.