PRÀCTICA CLÍNICA

A Son Llàtzer es llegeixen còmics

Vinyetes de Pere Joan inciten els treballadors de l’hospital a reflexionar sobre com millorar la seva feina
Les vinyetes s’han col·locat en llocs visibles de tres unitats hospitalàries de Son Llàtzer.

A Son Llàtzer, unes vinyetes rodones en color de Pere Joan criden l’atenció en un ambient en què predominen els tons neutres i línies rectes, com els de qualsevol hospital. És l’objectiu que tenen i l’única condició que va posar l’autor: que es veiessin, que el seu treball tingués repercussió. Metges, infermeres i auxiliars es veuen reflectits en aquests dibuixos en escenes que representen la seva rutina laboral, plena de situacions d’estrès, de missatges entrecreuats que es donen enmig del passadís, cosa que no hauria de ser així, perquè el perjudicat, al final, és el pacient que espera... La intenció dels dibuixos és fer reflexionar els professionals sobre com poden augmentar la seva col·laboració.

“Hi ha moltes coses a millorar, les vinyetes són perquè ells vegin la realitat”, explica la doctora Margalida Miró, professora del departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB i coordinadora del projecte sobre pràctica col·laborativa en l’atenció sanitària. Aquest món laboral, en què cada professional té unes feines assignades i un rol molt específic, ha estat objecte d’aquest estudi d’etnografia crítica durant tres anys, un dels quals d’observació in situ. Es triaren tres espais diferents: una unitat d’alta tecnologia, com és la de cures intensives, una altra de quirúrgica i una de general, com la de neurologia i digestiu, explica Miró.

El resultat de l’estudi

Com a conclusions, l’estudi afirma que les interaccions entre els diferents professionals es produeixen de manera desordenada, en espais públics, comuns, fins i tot de pas, i en un temps curt i amb interrupcions. També hi influeix la jerarquia de cada col·lectiu, l’estrès dels treballadors, les polítiques de la direcció, la cultura professional, l’organització... Bastants factors que es tradueixen en una manca de col·laboració entre els metges, infermeres i auxiliars d’infermeria, comenta Miró.

Una vegada acabat l’estudi ( La pràctica col·laborativa interdisciplinària en l’atenció a la salut i el seu impacte en la pràctica clínica) -duit a terme per investigadors del grup d’Investigació Crítica en Salut de la UIB, Idispa i Iunics, de la Universitat de Toronto i per professionals de Son Llàtzer i Atenció Primària de Mallorca-, Margalida Miró es plantejà de quina manera es podien difondre aquests resultats. “Volia fer servir un llenguatge diferent, que impactàs i que a Salut no s’acostuma utilitzar”, diu.

La traducció al còmic

Miró coneixia personalment Pere Joan i li va proposar traduir les principals conclusions en tires de còmic. Ella li va passar l’estudi i Pere Joan es va endinsar en el treball. “Allò més interessant era fer una síntesi de tota la informació”, comenta el dibuixant, qui amb aquest projecte ha pogut prolongar la seva feina com a historietista, apunta. “És com ampliar el camp del còmic amb un públic i objectiu concrets”, afegeix.

Interessat en els pictogrames i en un llenguatge molt modern, Pere Joan ha representat els diferents actors amb unes formes molt específiques: ha eliminat els trets de les cares, però ha diferenciat metges, infermeres i auxiliars. Així, el cap de la infermera és un triangle de color taronja, que recorda en certa manera una fletxa, “potser perquè van d’aquí cap allà per l’hospital”, raona l’artista. El dibuixant diu que les formes geomètriques són intuïtives. El metge és un hexàgon blau i l’auxiliar d’infermeria, un cercle groc.

Les tires de còmic també reflecteixen com es comuniquen entre ells els diferents professionals sanitaris. Normalment, són interaccions curtes, interrompudes, als passadissos o davant la porta de l’habitació d’un pacient. De l’observació, es pot afirmar que les infermeres són el pont de connexió: elles interactuen amb els metges i amb els auxiliars. Els metges normalment parlen només amb les infermeres, igual que les auxiliars. I a causa d’aquesta situació, les decisions clíniques es prenen sense consensuar-les amb els altres.

Missatges clars i recomanacions

En un àmbit en què els treballadors estan acostumats a llegir llargs protocols d’actuacions, literatura de medicaments i materials, s’optà per “suprimir paraules al màxim, perquè els missatges fossin clars”, explica Pere Joan.

Cada tira còmica està composta per tres cercles, cada un amb una escena observada a l’hospital, seguits d’uns punts suspensius i un altre cercle amb la proposta de millora segons l’evidència científica, assenyala Miró.

A Son Llàtzer, a les parets i taulells de tres unitats sanitàries diferents de l’hospital, s’han aferrat les tires. Aquí es va fer part de l’estudi, però Miró deixa clar que aquestes situacions de manca de pràctica col·laborativa es donen en qualsevol hospital de qualsevol punt del món.

De moment, Margalida Miró i Pere Joan han fet tres tires, però al cap de la investigadora n’hi ha moltes més. De l’estudi també s’ha derivat una tesi doctoral que té a veure amb la millora de la pràctica col·laborativa, de com canviar les rutines que no funcionen.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF