Singnàtids: fràgils, sigil·losos i excepcionals

"Habiten zones poc profundes properes a la costa on la vegetació és més intensa. No els veim però hi són, confiats, tímids... Passen desapercebuts entre les plantes més grans, que els ofereixen protecció i una gran quantitat d’aliment. Són caçadors visuals, els seus ulls petits es mouen de manera independent. Tenen una visió quasi completa del que passa al seu voltant. L’estructura del seu cos té un paper fonamental a l’hora de trobar aliment i els permet moure’s sigil·losament i acostar-se molt a les preses. La boca, un musell allargat en forma de tub, no té dents i, en lloc de mastegar, succionen amb gran rapidesa. Però aquesta succió només és efectiva quan les distàncies són curtes... La seva dieta es compon, fonamentalment, de petits crustacis i zooplàncton. Són autèntiques màquines devoradores i algunes vegades capturen preses tan grans que poden arribar a ennuegar-se. Es veuen obligats a menjar de manera constant perquè el seu aparell digestiu és massa curt i poc eficient”.

Aquesta descripció tan detallada sobre el sistema d’alimentació dels cavallets de mar i els peixos pipa només podria ser possible després de moltes hores, dies i fins i tot mesos d’observació. I això és el que han fet els realitzadors del documental SyngDoc: el desconegut món dels singnàtids, que es presentarà la setmana vinent a Mallorca, amb la col·laboració de l’Imedea (CSIC-UIB) i Palma Aquarium. Els cavallets de mar i els peixos pipa o agulla, conjuntament amb els dracs de mar, formen part de la família dels singnàtids, uns animals molt especials tant per la seva estructura corporal com per la seva biologia -els mascles són els que coven els ous- i pel fet que la seva alimentació va molt lligada als fons poc profunds de macroalgues i fanerògames del litoral espanyol, atlàntic i mediterrani. Per aquest motiu, es tracta d’espècies molt vulnerables davant els canvis i les pertorbacions dels ecosistemes marins vegetals, un tret agreujat per les seves característiques reproductives i, en molts casos, per la seva limitada capacitat de desplaçament. Determinar-ne la vulnerabilitat a causa dels impactes humans és molt complicat, ja que hi ha poques dades respecte de la seva biologia i l’estat de les seves poblacions.

D’una manera molt didàctica, SyngDoc: el desconegut món dels singnàtids tracta d’aportar un poc de llum en totes aquestes qüestions. El llargmetratge acaba de ser guardonat al Cicle Internacional de Cinema Submarí de Donostia-Sant Sebastià (CIMASUB 2017) amb el segon premi en la categoria de documentals de llarga durada. El fil conductor del documental es basa en la recerca efectuada des del Grup de Biologia i Fisiologia Larvària de Peixos Marins a l’Institut d’Investigacions Marines (IIM-CSIC), pioner a l’àmbit mundial en l’estudi d’aquest tipus de peixos, i s’hi inclouen les opinions d’experts en l’estudi dels singnàtids, entre ells el director de l’Imedea, Jorge Terrados, especialista en biologia i ecologia de macròfits marins. A més, ha estat realitzat en el marc del Projecte SyngDoc amb l’objectiu de sensibilitzar la societat sobre la importància de la conservació dels singnàtids i de la biodiversitat marina en general, abordant aspectes de biologia, ecologia, evolució i conservació d’aquestes espècies, així com el desenvolupament de tècniques de cria en captivitat.

Miquel Planas és un investigador de l’IIM-CSIC de Vigo especialitzat en l’estudi de l’aqüicultura i coordinador del documental, que es va rodar entre els mesos de febrer i juny d’enguany. Explica que “enregistrar l’aparellament de cavallets de mar no va ser una cosa senzilla, com us podeu imaginar, i els càmeres varen estar deu dies seguits filmant sense aturar per captar còpules i naixements, en aquest cas mitjançant un aquari condicionat especialment, però també vàrem aconseguir imatges de singnàtids en el seu medi natural. Cal tenir en compte que aquestes espècies -adverteix Planas- són molt difícils de localitzar a simple vista, és com trobar una agulla en un paller, cosa que dificulta el seu estudi i filmació a la mar”.

L’esforç, però, ha merescut la pena. Al guardó obtingut a CIMASUB 2017 s’ha d’afegir l’extraordinària acollida que el documental ha rebut a la XXVII Setmana de Cinema Submarí de Vigo, celebrada fa pocs dies. En la realització del film, que té uns 45 minuts de durada, han participat una dotzena de persones, sota la batuta de la productora Inxenia Audivisual, que n’ha fet tres versions, en castellà, gallec i anglès, i una adaptació especial per a discapacitats. Els membres de l’equip del Projecte SyngDoc, a més del seu coordinador Miquel Planas, són José Pintado, científic titular de l’IIM-CSIC; Manuel Enrique García, un biòleg amb àmplia experiència com a realitzador submarí; Alexandro Chamorro, biòleg i bussejador professional; Luisa Martínez, responsable de la UCC-CSIC a Galícia; Ana Bellón, responsable de comunicació del CSIC a Galícia, i una delegació mallorquina composta per Jorge Terrados, director de l’Imedea, científic titular d’aquest centre i especialitzat en biologia i ecologia de macròfits marins; Beatriu Morales, professora d’investigació i experta en biologia de peixos i gestió sostenible de recursos pesquers, i Rosa María Rodríguez, coordinadora de la UCC+i de la Delegació del CSIC a les Balears.

Projecció: dia 13 a Palma Aquarium

Després d’haver-se presentat oficialment el passat 15 de novembre, SyngDoc: el desconegut món dels singnàtids arriba ara Mallorca, amb una projecció prevista per al proper dia 13 a la sala Océano de Palma Aquarium a les 19 hores. L’acte, que serà de lliure accés, inclourà una introducció a càrrec de Gloria Fernàndez, presidenta de la Fundació Palma Aquarium. Després de l’exhibició del documental, s’obrirà un torn de preguntes. Aquesta activitat s’engloba dins un acord de col·laboració entre la Fundació Palma Aquarium i l’Agència Estatal CSIC.

L’IIM-CSIC és pioner en la cria en captivitat de cavallets de mar europeus. Els científics estan convençuts que desenvolupar més programes de cria en captivitat ajudarà a conèixer més l’espècie, descobrir més detalls dels seus sistemes de reproducció i en definitiva reforçar la conservació de les poblacions salvatges. “Adquirir informació sobre la biologia i l’ecologia dels singnàtids en el seu medi natural és complicat. Per això mantenir sistemes de cultiu controlat, en condicions adequades, ens permet fer simulacions en unes estructures experimentals per tractar d’assolir els nostres objectius científics, possibilitant un aprovisionament d’individus susceptibles, en un moment determinat, de repoblar o re-introduir l’espècie a zones on ja ha desaparegut o hi ha problemes seriosos de conservació”, segons argumenta el coordinador del documental.

El Projecte SyngDoc té obertes diverses línies d’investigació: descobrir aspectes encara poc sabuts sobre la seva biologia i comportament, estudiar la vinculació i la dependència dels singnàtids amb les plantes del fons marí i l’epifauna, optimitzar programes de cria preservant una diversitat genètica que garanteixi el material evolutiu de les poblacions i alhora eviti els efectes negatius de la consanguinitat i fer anàlisi d’isòtops estables de carboni i nitrogen que aportin informació sobre la posició tròfica de l’espècie i la composició de la seva dieta. L’objectiu de tot plegat és aconseguir complementar i preservar les poblacions salvatges in situ.

El documental té el finançament de l’Agència Estatal CSIC i del Ministeri d’Economia a través de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). A més de l’IIM-CSIC de Vigo, també hi han participat molt activament l’Imedea i les universitats de Santiago de Compostel·la i la Corunya, així com científics i paleontòlegs d’Eslovènia especialitzats en l’estudi de fòssils de singnàtids europeus. Planas puntualitza que aquests científics han descobert a Tunjice Hills (Eslovènia) els fòssils més antics coneguts de cavallets de mar i peixos pipa. “En aquest país també va participar, de manera desinteressada, un grup d’alumnes d’una escola de Secundària a la ciutat de Kranj, que ens va ajudar molt amb tot tipus de tasques, per exemple fent volar drons per damunt de les muntanyes eslovenes”, apunta Planas.

PROJECTE HIPPOPARQUES I CIÈNCIA CIUTADANA