Simulacres: l’eina desconeguda que ens aporta tranquil·litat

PalmaEls simulacres són una eina fonamental, i desconeguda, per poder encarar amb garanties hipotètiques catàstrofes. A les Illes Balears, els ports es troben entre les zones més sensibles atesa la gran quantitat de mercaderies perilloses que transiten o s’emmagatzemen als seus voltants. Per tant, l’Autoritat Portuària de les Balears (APB) és una de les entitats més activa en l’impuls d’aquest tipus d’exercicis, fonamentals també per a la formació dels agents implicats.

L’APB té un conveni amb els cinc cossos de Bombers de les Illes perquè actuïn com a personal propi en cas d’emergència. Amb aquesta finalitat, destina doblers a la formació i, fins i tot, a la compra de material. Actualment, s’estan duent a terme gestions per adquirir un vehicle nou per als Bombers de Formentera.

Un dels darrers simulacres que s’han organitzat a l’Arxipèlag va tenir lloc al port d’Alcúdia el mes de setembre i va consistir a simular una fuga fictícia de 1.800 kg de gas propà a les instal·lacions de Repsol durant les tasques de desembarcament d’un vaixell. En aquesta ocasió, l’APB hi va participar en coordinació amb la Direcció General d’Emergències, que va assumir el pes de l’operació perquè el dipòsit de Repsol és considerat Instal·lació Seveso.

Aquesta tipologia respon a l’accident que hi va haver a la localitat italiana de Seveso, situat al nord de Milà, l’any 1976. Una fuga de dioxina, en un complex industrial, va afectar greument 190 persones i va obligar a sacrificar 70.000 caps de bestiar. Per evitar nous casos com aquest, la Unió Europa va aprovar, el 1982, la Directiva Seveso que regula les activitats i seguretat industrials. La directiva ha anat rebent modificacions fins a arribar a Seveso III, aprovada el 2012 i que és la que actualment està en vigor.

Prioritat: coordinació

Un dels reptes a l’hora de tenir planificades les accions a desenvolupar en cas de catàstrofe és la coordinació entre els diversos agents implicats. Així, per exemple, al simulacre d’Alcúdia hi van participar, a banda de l’APB i la Direcció General d’Emergències, la Delegació del Govern, Repsol, la Guàrdia Civil, els Bombers de Mallorca, la Policia Local i la Policia Portuària.

En aquest sentit, l’exercici es va plantejar a efectes de coordinar la integració del Pla d’Autoprotecció de Repsol amb els d’àmbit superior, com són el Pla d’Emergència Interior (PEI) del Port d’Alcúdia i el Pla d’Emergència Exterior (PEE) de Repsol.

Cada port està obligat a tenir un PEI, aprovat pel consell d’administració de l’APB amb l’informe favorable de la Direcció General d’Emergències i de Capitania Marítima. El problema, en aquest cas, residia en el fet que el PEE de Repsol no va preveure l’existència del PEI d’Alcúdia ni la integració del Pla d’Autoprotecció de Repsol a la zona de servei del port alcudienc. D’aquesta manera, el simulacre va servir per afinar mesures i es va decidir donar preeminència al PEE. La directiva europea determina que les instal·lacions químiques perilloses han de tenir uns plans ben integrats als plans de protecció civil locals i realitzar simulacres cada 3 anys.

Aquest tipus d’exercicis no s’improvisen i, de fet, en el cas d’Alcúdia es va preparar amb una sèrie de xerrades, dues setmanes abans, en les quals van participar fins a 60 persones. El simulacre va durar un poc més de dues hores i va servir per aprofundir en el coneixement d’uns protocols que, tot i que es confia que mai no s’hagin d’activar, cal conèixer-los de primera mà.